El que ha passat aquestos dies a Benimaclet és molt greu. No només perquè uns quants energúmens han pogut passejar-se impunement, amb tota la seua prepotència i hostilitat, pels carrers del barri, com si foren els amos i senyors de la ciutat. O que hagen pogut entrar a demanar unes cerveses al Centre Social-Bar Terra, amb l’únic propòsit de provocar, d’amenaçar, de tibar la corda i tractar d’intimidar totes aquelles persones que, dia a dia, s’arremanguen la camisa per fer País, treballant colze amb colze amb el teixit associatiu del barri, posant les mans en farina, a la recerca de justícia social, defensant els drets dels immigrants, protegint la nostra llengua i la nostra cultura aferrissadament, sense amagar-se darrere de les paraules i dels discursos, prenent partit, ara i ací.

És molt greu perquè des de Delegació de Govern s’ha autoritzat una manifestació (i no és ni molt menys la primera: abans de Benimaclet va ser Russafa, un dels barris de València amb una major densitat de ciutadans nouvinguts; Torrent, amb aquell lema explícit de Limpiemos Valencia, limpiemos Torrent, referint-se al col·lectiu d’immigrants de la comarca de l’Horta; i també Xàtiva, Mislata, El Cabanyal o l’intent de boicot del recital de Raimon a l’Olympia). Insistisc:  és molt greu que s’haja autoritzat una manifestació d’aquestes característiques, tenint en  compte que els serveis de l’ordre (la policia nacional, vaja) van manifestar repetidament que no podia garantir al 100% la seguretat dels ciutadans. No debades, els dies anteriors a la marxa, la policia va visitar la majoria dels establiments i locals que es trobaven en el recorregut aprovat per l’equip de Ricardo Peralta, aconsellant els treballadors i treballadores que baixaren les persianes o que no acudiren a la feina divendres de vesprada. ¿Si no podien garantir la seguretat dels ciutadans perquè van permetre aquella manifestació?