Cada vegada hi ha més gent valenciana que té com a vehicular la llengua forastera i ha de recórrer als llibres per a poder malutilitzar la llengua dels seus pares o dels seus avis

A tall d’exemple que il·lustra aquest procés, extrac de la memòria una regla mnemotècnica que utilitzàvem els xiquets a escola quan se’ns portava perquè començàrem els nostres estudis en l’única llengua vehicular permesa aleshores: la forastera llengua castellana. En aquells temps –parle de la dècada dels seixanta– tots els xiquets al meu poble érem valencianoparlants, i quan entràvem a l’aula d’aquells edificis que es deien escoles era quan intentàvem parlar la llengua forastera. Després, eixíem al pati i continuàvem parlant valencià. Bé, la regla mnemotècnica era la que porta per títol aquesta columna: fem, fosc i forat. Entre nosaltres dèiem que qualsevol paraula que en valencià començara per f-, excepte fem, fosc i forat, en castellà s’havia d’escriure amb h-; evidentment si en la llengua forastera la paraula començava per vocal, clar està: fill-hijo, fetge-higado, figa-higo, fer-hacer, fum-humo...

Avui en dia, trenta o quaranta anys després, el procés s’ha invertit. Cada vegada hi ha més gent valenciana que té com a vehicular la llengua forastera i ha de recórrer als llibres per a poder malutilitzar la llengua dels seus pares o dels seus avis. I un bon grapat dels descendents d’aquella emigració castellana dels anys seixanta utilitzen solament el castellà.

Un dels exemples que per referencial és més negatiu per a la llengua i és un símbol evident d’autoodi lingüístic el trobem en el President de la Generalitat que es fa dir Francisco Camps. Si el mateix president deserta de la llengua dels seus avantpassats, quina orientació està donant als valencians? Ens està dient que hem de renunciar a la nostra llengua i hem de deixar-nos negar pel castellà? Ens està dient que a ell no li importa en absolut la personalitat del poble valencià. Ens està dient que ja ens va bé com a província espanyola.

Valencians, Salut i Terra