Tocar-li els collons al PP, furgant en el cas Gürtel, i furgar en els crims del franquisme han sigut sumàriament les causes principals de l’escandalosa persecució a que està sotmés el magistrat Baltasar Garzón. Hui mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid decidirà sobre la legalitat de les gravacions autoritzades per l’esmentat jutge de les converses entre els presumptes xoriços empresonats de la dita trama i els seus advocats. La resolució, al·legant defectes de forma, pot deixar en aigua de borratja bona part del dit sumari. Així doncs, impunitat per a uns i pas endavant per amortitzar professionalment l’intrèpid justicier, que n’és del que es tracta.
Només tanta prepotència i arrogància explica esta exhibició de legalisme i acarnissament contra un home que, com a poc, val més ell sol que la gossada dels seus inquisidors
Com escrivia Julià Álvaro divendres passat en estes columnes, el cas Garzón és “un pols entre el sistema i la democràcia, si perd el jutge, perd la democràcia”. Açò és, perdem tots els demòcrates, vençuts i humiliats per una banda –o serà una “mafia”?- de franquistes, carques i descabellats que, això sí i encara, conserven les regnes del vertader poder, i bàsicament el judicial. Només tanta prepotència i arrogància explica esta exhibició de legalisme i acarnissament contra un home que, com a poc, val més ell sol que la gossada dels seus inquisidors. L’enveja i el ressentiment per tan notòria superioritat humana i projecció internacional expliquen també esta concertada empaitada.
Estem davant del que justament podem qualificar com un casus belli, i és esta banda de reaccionaris la que ha declarat les hostilitats. Ens fa gràcia que ara els seus portaveus, quan comencen a patir per tot arreu la resposta dels demòcrates, apel·len a la independència i imparcialitat que –han de creure- els legitima. I una bona merda, els hi dic, com si ja haguéssim oblidat la complicitat i serveis retuts a la dictadura –i en tot cas a la dreta més cavernària- per bona part dels qui mouen els fils d’esta maniobra política i judicial. I a més a més demanen respecte, i fins i tot invoquen el patriotisme, com eixa simple de Leire Pajín, quan els hi canten les quaranta, com ha fet el president veneçolà Hugo Chávez. Puta misèria de justícia.
Despús-ahir eren sis i ahir al matí deu els afectats per un brot de legionel·la a Calp l'existència de la qual la conselleria de Sanitat comunicava a la ciutadania just la vespra que es cobrara la seua suposada primera víctima. No obstant açò, mentre l'ens responsabilitat de Luis Rosado datava l'origen set dies arrere, la sanitat britànica ja alertava d'ell el 19 de gener. Dues hores després de ser qüestionada sobre al respecte per l'Informatiu, finalment la Conselleria reconeixia tres morts i 14 infectats.
L'endemà passat que el jutge que instrueix el cas Emarsa li imposara una fiança (amb l'exgerent de la depuradora de Pinedo Esteban Cuesta) de 25 milions d'euros, i un any i mig després que l'escàndol saltara a la llum amb ell ja en l'epicentre, el fins a ahir alcalde de Manises, vicepresident de la Diputació de València i militant del PP, Enrique Crespo va dimitir els seus càrrecs i va abandonar el partit per a preparar la seua defensa.
Un grup de joves reobrin el cinema de la Unió Musical de Llíria després del seu tancament l'any 2001. La iniciativa ha estat acollida amb èxit rotund per part del públic, revitalitzant així la vida cultural del poble.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
