Tinc un amic que diu que ell es creu les lletres i l’esperit de les cançons, cosa que li porta molts problemes. Al jutge Baltasar Garzón li passa igual amb les lleis. Garzón és un anti-sistema malgrat ell mateix. El sistema, que és més que les lleis, ha convertit el famós magistrat en un excèntric i és el sistema el que està a punt de fer-lo fora de la justícia. No entraré en les qüestions tècniques dels processos judicials en marxa contra ell, només diré que Garzón és un pal en les rodes del poder i, per això, ha de ser abatut.
Les querelles contra Garzón són un pols entre el sistema i la democràcia. Si cau el jutge perd la democràcia
La nostra democràcia, teòricament superadora del franquisme, no ha modificat un sistema de poder supralegal on es coordinen les elits polítiques i econòmiques per no permetre segons què. L’aparell judicial és l’últim baluard institucional d’aquesta superestructura/societat limitada. Més enllà ja només queda el crim d’Estat. Garzón ha arribat al nucli del poder nedant contracorrent. Per això els procediments que es segueixen contra ell són més que causes contra un jutge. Les querelles contra Garzón són un pols entre el sistema i la democràcia. Si cau el jutge perd la democràcia.
La defenestració de Garzón significa que no es pot anar a la contra, que no es pot pensar per un mateix, que no es pot actuar segons la pròpia consciència. Vol dir que ningú pot passar-se de la ratlla, que ningú pot viure fora del ramat. Si a Garzón, sempre situat baix els focus, se’l poden emportar per davant, cal imaginar quin futur espera als discrepants anònims: l’infern, l’eterna aniquilació professional i social. És igual que siga en els partits, en les empreses, en l’exèrcit, en l’església o en les associacions cíviques. És igual. Prohibit discrepar. La derrota està servida: sense discrepància adéu democràcia, benvinguda la corrupció, benvinguda l’arbitrarietat i benvingut l’abús. Garzón és el símbol; els ciutadans, les víctimes.
Basset - 18-03-10 - 17:18h. "La nostra democràcia" és la d'ells. És justament ací on rau tot el problema. El que li passe a Garzón amb la seua pròpia medicina ja li para bé.
Salut!
Pilar Mateu - 05-03-10 - 09:23h. Garzón té, o pareix que té, un snetiment ètic de la seus professió que no està en la majoria de jutges... En realitat no està en la majoria de les persones... Per això molesta. Ara és el PP però recordeu com li va anar amb el PSOE.
Josep (Benaguasil) - 05-03-10 - 09:05h. Tens raó: el sistema imperant no té res a veure ni amb la democràcia ni amb la justícia. El sistema, consentit i alentat pel vertader poder, va en contra d'aquests dos preceptes, democràcia i justícia, i en contra de la ciutadania.
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.
Imprimir página
Enviar noticia
3
6 comentaris
