Fa poc més d’un any que l’exèrcit israelià va encetar una sèrie de bombardeigs indiscriminats sobre la franja de Gaza: l’objectiu d’aquesta ofensiva, batejada com a Operació Plom Fos, era castigar la població autòctona per haver escollit  democràticament, amb més d’un 60% dels vots, el partit de Hamàs. Aquesta acció militar, que va causar 1.400 morts (900 dels quals eren civils, una xifra esborronadora!) i 5.000 ferits, va desembocar en una infinitat de mobilitzacions públiques de rebuig i d’invocació dels drets humans. Multitudinàries concentracions arreu del món tractaven de mostrar la més engrescadora solidaritat amb el poble palestí i denunciar els abusos que estava perpetrant-hi l’estat jueu amb el beneplàcit dels EUA i altres països satèl•lits. Sense anar més lluny, a València, Palma, Perpinyà i Barcelona, desenes de milers de persones van eixir al carrer per protestar enèrgicament i dir la seua. Durant uns mesos, l’opinió pública de casa nostra es va bolcar decididament amb la causa palestina. Finalment, el 18 de gener de 2009 cessaren els atacs sobre Gaza i, a poc a poc, tot va tornar a “la normalitat”: els polítics deixaren de fer declaracions oficials al respecte, els mitjans de comunicació abandonaren la zona i van decidir que sense bombes ja no hi havia notícia i, progressivament, les mobilitzacions anaren desinflant-se.