El pròxim dissabte, 20 de novembre de 2010 (coincideix amb el 35é aniversari de la mort de Franco), se celebren a València les primeres Jornades sobre Genocidis i Crims contra la Humanitat. Tindran lloc a la Societat Coral El Micalet i comptaran amb la presència de diversos ponents que explicaran, fil per randa, alguns dels drames i tragèdies més sagnants del segle XX i de la primera dècada del XXI: no podem oblidar que, dissortadament, la majoria d’aquestos conflictes encara continuen latents i, per tant, no podem contar-los en passat, sinó en present.

Es parlarà de Palestina, es parlarà de Bòsnia i Hercegovina, es parlarà de Ruanda i també de la València de postguerra, de la repressió franquista i de les fosses del silenci. Es parlarà del Sàhara, tot i que no estava previst en un principi, però les notícies que arriben amb comptagotes des d’El-Aaiún ho exigeixen per qüestions d’urgència democràtica.

Per a fomentar la participació i el debat, aquestes jornades seran retransmeses en directe per internet mitjançant un servei de livestreaming, la qual cosa permetrà als espectadors que no puguen assistir presencialment a l’acte poder seguir les conferències des de casa i, fins i tot, formular preguntes durant el torn d’intervencions a través d’un xat habilitat a tal efecte. Només heu de fer clic en aquest enllaç.

Crec que és importantíssim que s’organitzen iniciatives com aquesta, impulsada pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, el Centre Social Terra i Alerta Solidària: els mitjans de comunicació sempre, o quasi sempre, ens donen una visió fragmentada de la realitat, obliqua, sense matisos. I és per això que una persona que vulga estar al corrent del que ocorre en el món, haurà de contrastar la informació que extrau de la televisió, de la ràdio i dels diaris amb altres fonts complementàries. Com per exemple, documentals, llibres especialitzats, internet o unes jornades que ens permeten escoltar, en viu i en directe, les experiències en primera persona dels protagonistes circumstancials d’aquestos conflictes. No és el mateix llegir les estadístiques, les xifres comparatives i les notes al peu d’una notícia de la secció d’Internacional, possiblement copiada i enganxada d’algun teletip de l’agència de premsa X o del corresponsal Y, que sentir la història (en minúscula, sí, però no per això menys dolorosa) en boca dels invisibles, dels que no tenen veu, dels danys col·laterals.