La Generalitat la governa un milhomes en miniatura que preten reduir el país fins deixar-lo a la seua mida. El Partit Popular el dirigeixen un grapat d’aprofitats, sense escrúpuls, ni vergonya, disposats a tot per seguir en la poltrona i forrant-se. No respecten la llei, ni els mínims democràtics. Han malmès l’economia, la cultura i el territori. De l’ensenyament n’han fet un desastre i de la sanitat, un negoci. Es diuen lliberals però ho intervenen tot. Dominen els mitjants fent passar propaganda per informació. Ells, acostumats a estar en venda, excomulguen a qui no es ven.
Per què la dreta continua guanyant? Per què, tot i la que els està caient, repetiran majoria en les próximes autonòmiques?
Molt bé, aquest és el discurs oficial anti PP… Però, hi ha alguna cosa més? Algú va més enllà de la simple descripció de la tragèdia? La pregunta és: per què la dreta continua guanyant? Per què, tot i la que els està caient, repetiran majoria en les próximes autonòmiques? Doncs perqué enfront dels populars no hi ha res. O millor dit, el mateix de sempre: una oposició caducada, amb els mateixos vicis i comportaments de fa vint anys, amb quasi les mateixes cares i còmodes en la derrota.
Denunciar les irregularitats i els abusos del PP no és prou si no hi ha, tot a l’hora, un discurs alternatiu, uns modus diferents, una estratègia definida i gent nova; molta gent nova. A la que s’acosten eleccions comença l’etern ritual: el PSPV, a repartir les llistes per famílies; més a l’esquerra, fent dos grups allà on n’hi havia un, i el Bloc, a donar-se importància amb la mirada fixa en el melic. Es el repetit i miop ball de pactes, coalicions i plataformes de cada quatre anys. No porta enlloc.
L’oposició té un problema enorme de credibilitat i la solució no es trobarà ni en les rodes de premsa, ni en les desptaxos. Més aviat està en el treball, la generositat de moltes retirades i el carrer, buscant els nous lideratges socials.
Voltaire - 20-12-09 - 00:35h. Julià, tens raó en casi tot, però cal ser positius i deixar portes obertes. Tots estem d’acord en que al nostre País hi ha una situació d’emergència democràtica per la corrupció i la crisi econòmica. Però aixó no vol dir que el PP vaja a l’oposició a les properes eleccions. Caldria que es donaren dos condicions:
1. Que alguns votants del PP, desencantats per la dreta valenciana, optaren per l’abstenció, farts de mentides i corrupció. Esta condició és pràcticament impossible que es done, o al menys serà de poca importància.
2. Que enfront hi haguera una alternativa unitària, il•lusionant, fruit d’un procés democràtic i si es pot assembleari, on es triara tant un programa de mínims (un programa on les mesures contra la corrupció, per la transparència, la democratització de les institucions, el laïcisme a l’escola, les inversions públiques prioritzant on més necessitat social hi ha,...), com els candidats.
Per a que funcione este punt cal que hi haja una pressió ciutadana que a hores d’ara no hi ha, i que les cúpules dirigents dels partits actuaren amb generositat sumant-se al procés sense posar masa condicions. També la veig amb poques possibilitats de fer-se realitat. Però mai cal resignar-se.
Roc - 19-12-09 - 17:59h. Ja podem deixar de plorar,i dir que si a la oposicio ens "chulean" que elPP son uns sense vergonya i aprofitats.
El que no sapiga més per a dur un projecte del partit de esquerres que siga,que deixe el lloc a un altre ,les queixes mai no solventes res,no més les accions contundents contra la dreta.
Erana - 19-12-09 - 13:23h. Vos paguen per criticar gratuïtament i sense fonament al BLOC, visca València lliure que vos pica. Els pactes no tenen res a vore amb el melic, altra cosa és voler pactes entre tot el que se moga.
Llum - 18-12-09 - 13:25h. Quántes voltes haurà de guanyar el PP per tal de que l'esquerra rectifique? Pensa Alarte dedicar-se algun dia de la seua vida a una faena diferent de la política? Pensa el Bloc seguir encadenant fracassos i dir que ells són la solució?
Pensa Marcos seguir de contertulia en Canal 9? Pensa algú més enllà del propi interés?
Ella - 18-12-09 - 12:48h. D'acord amb Joan. Pareixia que en este país no hi havia més vida més enllà d'Oltra i Morera.
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.
Imprimir página
Enviar noticia
7
6 comentaris
