Iseta és una paraula ben valenciana encara que no siga massa coneguda i que fins i tot no apareixia en els diccionaris fins fa molt poc. A la qual cosa vaig contribuir fent arribar una fitxa sobre l’etimologia i l’àrea geogràfica on encara romania viva.
Iseta, pronunciant-la amb –s– sonora i amb –e– tancada, significa malifeta; i resta molt viva a les comarques de la Vall d’Albaida, de la Costera i de la Safor. Etimològicament prové de l’estructura llatina et cetera que significava i la resta. En la literatura jurídica medieval trobem sentències en què el jutges enumeraven els delictes més importants dels condemnats i quan arribaven als delictes menors, per menyspreables, els resolien amb un et cetera. Doncs bé, en algun moment de l’edat mitjana aquesta estructura s’aglutinà, evolucionà fònicament i començà a aparèixer escrita la nostra iseta al final de la llista de delictes.
No poques vegades, recorde, en entrar a la casa pairal de xicotet i fer algun gest que em delatara, ma mare em preguntava: "I quina iseta has fet ara?"
És molt probable que fóra aleshores quan el poble mamprenguera aquesta paraula, ja desemantitzada jurídicament, però encara amb un evident ressò de negativitat, i l’aplicara a aquelles malifetes que feien els xiquets. No poques vegades, recorde, en entrar a la casa pairal de xicotet i fer algun gest que em delatara, ma mare em preguntava: "I quina iseta has fet ara?" O quan eixíem a jugar al carrer, la dona, com a bona mare, ens recomanava: "No feu isetes!"
Fins i tot, un polític de Catalunya té aquest cognom. Pel que fa als nostres, a alguns polítics del País Valencià dic, i pel que estem veient darrerament no seria qüestió d’isetes el que els caldria en una enumeració jurídica seriosa.
Salvador Bernabeu - 06-05-10 - 17:53h. A Oliva (La Safor)fins fa no res es feia servir la paraula cada dia. Alguns no n'hem aprés altra per a referir-nos a les malifetes que tu reportes.Jo encara l'use amb tothom. Toni Cucarella també la introdueix als seus llibres.Cal dir, però, que jo només l'he sentida amb e oberta sempre.Pel que fa a l'etimologia m'imagine que has consultat documents que confirmen aquesta explicació.Ara bé, no entenc com suposes que el cognom del diputat Miquel Iceta hi té relació si, com bé dius,el nostre mot es pronuncia amb sonora. Un salut ben amistós.
Joana - 19-12-09 - 13:05h. No en tenia ni idea d'aquesta paraula, de fet crec que a la Ribera no s'utilitza. Crec que està molt bé que als teus articles ens expliques i al temps intentes mantenir vives paraules i expressions autòctones, que tot i perviure a alguns llocs, són molt desconegudes en general.
Helena Bonals - 19-12-09 - 06:55h. Està molt bé l'etimologia, però em costa de veure per què els teus articles a "L'informatiu" es diuen així. Perquè hi denuncies algunes accions?
Mercè Lloret - 18-12-09 - 16:51h. És veritat a l'Alcoià tampoc es diu la paraula "iseta", potser diem "maldat". Quina maldat has fet?.
Toni Pobla - 18-12-09 - 13:49h. Al Camp de Túria no fem Isetes però ens agrada saber la procedència d'una part del nostre lèxic. A veure si un dia goses de provar amb "sarganyera" paraula que usem per aquestes contrades.
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.