Més enllà de la pròpia institució, la societat valenciana s’hi juga molt en aquesta partida. I a diferència d’altres eleccions al Rectorat, ara sí que hi ha el risc que també la Universitat caiga a l’òrbita de la dreta hegemònica. Cap partit mostra obertament les cartes sobre les seues preferències. Per la part del PP està més clar que l’aigua: el seu candidat és Morcillo i això que diuen fonts ben informades asseguren que el regent de la Generalitat, Rafael Blasco, ha mantingut més d’una conversa amb el favorit. La posició (l’expressió políticament correcta seria l’opinió, la preferència...) de la resta dels partits i partidets, s’ignora. De fet, la transversalitat socialista intra-universitària divideix les preferències entre els quatre candidats. La dreta, no. El PP ho té clar des de primera hora. Per si no fóra bastant, el sistema electoral vigent consolida una desigualtat escandalosa a l’hora de l’escrutini. S’hi pondera el vot d’acord amb el pes dels diversos estaments, de manera que és el professorat funcionari qui resoldrà la qüestió. Això espanta la participació dels altres segments d’electors  (estudiants, personal auxiliar i de serveis, becaris investigadors, professorat associat...) i atorga una influència decisiva als usos clientelars. Si us plau, deixen un instant de distreure’s amb els espectacles habituals. Ja hi tornarem. La Universitat de València lliura una batalla electoral decisiva. Poca broma.