RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA
La paradoxa del MuVIM
VICENT BAYDAL
08 març 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 11 vots.

Tot i l’actual línia programàtica del MuVIM, centrada en la història dels mitjans de comunicació i la imatge gràfica, el centre encara conserva el nom del projecte que el va fer nàixer com a Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, és a dir, com a lloc consagrat al coneixement i la reflexió col·lectiva entorn del procés històric que ens ha conformat en societat moderna guiada fonamentalment per la raó crítica. De fet, la interessant exposició permanent que s’hi pot visitar, anomenada L’aventura del pensament, gira precisament al voltant de les aportacions culturals i filosòfiques que van donar peu al moviment il·lustrat, desitjós d’aportar les llums de la raó a la humanitat.

Es pensen que el govern i la cosa pública són vedats particulars als quals només poden tindre accés els que són de la seua corda, com en èpoques pretèrites

Aquella voluntat de racionalització social va continuar i el camí que ens ha dut fins on ara estem no ha estat gens fàcil, sinó que ha costat segles i segles d’intolerància, guerres, tortures, exilis i imposicions de tot tipus. Tanmateix, la lluita contínua per la justícia social i la pròpia experiència de les atrocitats viscudes han ajudat a conformar un sistema de valors comuns en què els conceptes de llibertat, igualtat o tolerància són bàsics. Si hem construït societats democràtiques, amb un esperit de respecte pels altres, no ha estat debades, sinó per a facilitar la convivència de tots plegats, regir el nostre futur de manera raonada i evitar les terribles confrontacions que s’han repetit al llarg de la història.

Però pareix que hi ha polítics que se n’han oblidat. O que no coneixen el rerefons de la qüestió. Es pensen que el govern i la cosa pública són vedats particulars als quals només poden tindre accés els que són de la seua corda, com en èpoques pretèrites. Sense importar la raó ni les raons, veuen normal i lògic censurar una mostra fotogràfica pel simple fet que constata una part de la realitat que els molesta i no els agrada. Una brutal paradoxa en el que havia de ser un dels principals centres difusors de les idees il·lustrades. Esperem que enguany no els pegue per censurar les exposicions de l’Any Martorell si arriben a llegir el següent paràgraf del Tirant lo Blanc: “Una ciutat qui és nomenada València... vendrà per temps en gran decaïment per la molta maldat qui en los habitadors d’aquella serà... lo fill no fiarà del pare, ni lo pare del fill, ni lo germà del germà”.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
1
Voro - 08-03-10 - 15:34h. Doncs el director del museu almenys ha tingut les llums i la dignitat de dimitir. Això és el que hauria de fer tothom amb una mica de vergonya que depenga d'una institució cultural del PP.
26/07/2010
Ens menjarà la merda?
19/07/2010
Una camama intel·lectual
12/07/2010
Guanyant Mundials
Torre de guaita TORRE DE GUAITA
La brúixola i el penell
VÍCTOR MACEDA
La trinxera LA TRINXERA
Déjà vu, o el dia de la marmota
MANUEL S. JARDÍ
XINO XANO XINO XANO
Religió popular
SANDRA CAPSIR
Valenbisi no convenç
Per CARLOS MANZANA.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Blasco, Fabra, Rus i Ripoll es reivindiquen com a valedors de la transparència
S.P. 6 comentaris
El conseller de Solidaritat i Ciutadania aconseguix que la seua Carta de Bones Pràctiques, avalada per dos presidents de diputació amb problemes amb la justícia per presumpta corrupció i un altre que va insultar els professors, aconseguixen 308 adhesions d’ajuntaments, entre ells 88 del PSPV i 23 de Compromís, EUPV i partits independents.
SOS aplica un ERO al temps que augmenta en un 45% el sou dels seus directius
Reduïx en un 11% la plantilla i la meitat de treballadors de la multinacional entraran en l’expedient passant a cobrar de l’atur quan no hi haja producció.
JOSEP BELTRÍ. Sense comentaris
Los españoles, primero. Los lituanos, después
La compañera sentimental de José Luís Roberto, líder de España 2000, preside una asociación para favorecer la "integración" de inmigrantes lituanos.
JOANA PERIS. 1 comentari
La maledicció de l’aler al València Basket
NATXO ANDREU. Sense comentaris
Un samaruc en la grada
UN SAMARUC EN LA GRADA
Desazón
PACO GISBERT
Tipus mòbils
TIPUS MòBILS
No tot serà silenci
JOAN CARLES GIRBÉS
     
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
Apartat de Correus 6062
46011 València
info[arrova]linformatiu.com