Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzhèimer, es va celebrar el passat 26 de setembre de 2010 un concert molt especial en el Palau de la Música de València. Les Veus de la Memòria, un cor format per homes i dones que pateixen aquesta malaltia neurodegenerativa, va pujar a l’escenari per delectar el públic amb un repertori de cançons populars, resultat de molts mesos d’encomiable treball i dedicació constant.
Un silenci d’emocions contingudes va envair per complet la Sala Iturbi. El pati de butaques feia goig, havia vingut molta, moltíssima gent: amics i amigues, fills i filles, nets i netes, membres de l’Associació de Familiars d’Alzhèimer de València (AFAV), que no volien perdre’s l’ocasió i que els feien costat des de la distància.
Als assistents se’ns va eriçar la pell des de la primera nota: ¿com és possible que una persona que està perdent la memòria a marxes forçades siga capaç de recordar la lletra, la melodia i l’estructura d’algunes cançons que ni tan sols coneixia?
Als assistents se’ns va eriçar la pell des de la primera nota: ¿com és possible que una persona que està perdent la memòria a marxes forçades siga capaç de recordar la lletra, la melodia i l’estructura d’algunes cançons que ni tan sols coneixia? De veritat, no us creuríeu la transformació que experimenten els membres del cor quan comencen a cantar: passen de necessitar ajuda per a col·locar-se en el seu lloc entre els companys, a perdre la inhibició per complet, enfrontant-se amb una solvència desmesurada a la pressió de les llums, de les càmeres i de la solemnitat de la sala, donant el millor d’ells mateixos, dedicant-se a gaudir de la interpretació, menjant-se l’escenari literalment!
Del poder terapèutic de la música se’n sol parlar amb freqüència, però aquest concert és un exemple tangible, real, dels beneficis que proporciona als malalts degeneratius. Sabem que l’alzhèimer no es pot curar, que no existeixen antídots. Sabem que, tard o d’hora, els malalts acaben perdent la identitat, que els seus records es difuminen progressivament i que arriba un punt que ja no poden valdre’s per ells mateixos. Aquest recital pot semblar un miratge de recuperació, però és un fet inqüestionable que la música contribueix a millorar la seua qualitat de vida. Quan Les Veus de la Memòria segueixen la batuta de Patri Rosaleñ i Salva Fito, es produeix un miracle. Els veus feliços, radiants, gaudint del seu minut de glòria.
NOTA: Tots aquells que us vàreu perdre el recital de Les Veus de la Memòria del passat 26 de setembre tindreu una nova oportunitat quan isca a la llum un documental interactiu que està realitzant la productora valenciana ZurdosTV i que comptarà amb una subvenció de l‘ICAA (Ministeri de Cultura). Les seues càmeres han sigut testimonis de tot el procés, des de la feina quotidiana que realitza AVAF amb els malalts i els familiars, passant pels assajos i preparació del recital, fins a la cloenda en el Palau de la Música.
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.
Imprimir página
Enviar noticia
6 comentaris
