A tot estirar, només dos milions i mig de persones en el món tenen coneixements de gaèlic irlandés. Segons els darrers estudis filològics realitzats, el parlen quotidianament al voltant de cinc-centes mil persones a la República d’Irlanda, Irlanda del Nord i determinades comunitats immigrades a Canadà i els Estats Units d’Amèrica. Des del mes de gener de 2007 és un dels vint-i-tres idiomes oficials de la Unió Europea. A continuació us faig constar l’inventari de llengües amb les quals comparteix aquest estatus institucional: alemany, anglès, búlgar, castellà, danès, eslovac, eslovè, estoni, finès, francès, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès, suec i txec.
Com haureu pogut comprovar, el català no apareix en aquesta llista. No és oficial a Europa una llengua amb més de nou milions d’usuaris, tot i superar en nombre de parlants l’eslovac (set milions), el danès (sis milions), el finés (sis milions), el lituà (quatre milions), l’eslovè (dos milions i mig), l’estoni (un milió i mig), el letó (un milió i mig) i el maltès (menys de mig milió).
Gràcies al tarannà democràtic de PP i PSOE, es garanteix jurídicament el nostre dret legítim a indignar-nos i a perdre la paciència
El passat 16 de juny de 2010 la comissió mitxa entre el Senat i el Congrés dels Diputats per a la UE va rebutjar, amb els vots en contra del Partit Popular i el Partit Socialista (Zipi i Zape), una proposició presentada per Convergència i Unió que mirava d’institucionalitzar les llengües cooficials de l’Estat Espanyol (basc, català i gallec) com a idiomes de ple dret de la Unió Europea, amb les mateixes condicions que el castellà o el gaèlic irlandès. La resposta dels dos partits majoritaris va ser “no”.
Tanmateix, cal reconèixer, sempre amb l’honestedat per davant, que sí s’aprovaren amb una certa unanimitat els altres dos punts de la moció, que apel·laven al compliment dels acords lingüístics vigents en aquesta matèria. Sembla difícil d’entendre, però no ho és: els catalanoparlants no tenim dret a una llengua oficial, però tenim tot el dret del món a queixar-nos dels incompliments de l’administració europea, podem blasfemar i remugar legalment tot el que vulguem i més. Gràcies al tarannà democràtic de PP i PSOE, es garanteix jurídicament el nostre dret legítim a indignar-nos i a perdre la paciència. Com es nota que aquesta mena de declaracions d’intencions no són més que paper mullat! Només cal fer una ullada a la sacrosanta Constitució de 1978 i posar-nos a riure en topar-nos amb la paraulota aquella, com era?
Encara que la comissió mixta ho haguera aprovat, només haguera sigut paper mullat. Mentre el català no siga llengua oficial a tota Espanya, no serà llengua oficial de la Unió Europea. I això, fàcil no està.
Via fora! - 20-06-10 - 20:49h. Molt bé. Camps traïdor.
Esquerra Republicana - PV - 18-06-10 - 13:01h. Amb Espanya no hi ha res a fer. Quan abans se n'adonem, millor. N'estic fart de pagar impostos; més que pagar impostos, ser espoliat. I damunt haver de lluitar per mantenir la meua cultura: queixar-me pel tancament de la TV3, queixar-me per no haver oferta d'ensenyament en valencià, queixar-me per la poca vergonya del Molt Honorable i els seus, que damunt es burlen de nosaltres: a un li toca la loteria una i altra vegada, altre només té 900 euros al compte corrent...
Quina poca vergonya de polítics i pitjor encara, què mal que la gent no reaccione.
Ací deixe l'enllaç d'un article aparegut fa temps en aquest mateix diari.
http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/enamorat/
Salut!
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.
Imprimir página
Enviar noticia
3
6 comentaris
