Lluny queden els anys (segles) en els que a València es va imprimir un una de les primeres obres literàries de tota Europa, Obres o trobes en lahors de la Verge Maria, de l’impressor Lambert Palmart, a finals del segle XV. Des d’aleshores, els mitjans de comunicació a casa nostra han tingut una evolució desigual, i en cap cas s’han constituït com a referents per a un projecte de país ni de societat. Pel que fa a l’ús de la llengua, el català a la premsa, ràdio o televisió transcorre avui pel compliment d’uns mínims que queden molt lluny del que seria desitjable. I pel que fa a la centralitat dels mitjans com a referents d’una opinió pública valenciana, el panorama és, si cap, encara més desolador. En temps de la transició, episodis com el de la “batalla de València”, van situar els temes identitaris en l’espai central de l’opinió pública valenciana amb assumptes fonamentals per al procés de construcció del país i de la societat valencianes. En els mitjans de comunicació es reflectia el posicionament de l’opinió pública en relació a la llengua, els temes socials, l’economia... Sobretot a la premsa, a l’oficial i a un llarg ventall de publicacions que circulaven amb més o menys la capacitat d’influir en la política autonòmica. |