Si la llengua valenciana s’amaga al carrer, és impossible que el seu ús social puga augmentar

Així, els resultats indiquen, d’una banda, que hi ha un dèficit important d’ús del valencià, sobretot si tenim en compte que els mestres i professors enquestats han hagut d’obtindre anteriorment el "requisit lingüístic", però, alhora, assenyalen unes dades que concorden amb els censos realitzats en 2001 entre el conjunt de la població, que se situen per damunt de la percepció generalitzada del coneixement de la llengua a l’extrem meridional valencià. Una de cada tres persones usen el valencià fluidament en algun àmbit social a l’Alacantí i vora una de cada dos ho fan entre Novelda i Guardamar.

Estes dades, a més a més, concorden amb diverses anàlisis de la llengua de les intervencions dels diputats a les Corts Valencianes entre 1992 i 2010 realitzades per Miquel Boronat i el mateix autor. Si bé en la primera data hi havia vora un 44% de diputats que usaven el valencià sempre o esporàdicament, en 2007 hi havia un 50% i, finalment, en la legislatura actual la xifra s’ha incrementat fins al 58%. Per tant, malgrat les polítiques lingüístiques oficials de deixadesa vers el valencià i l’important increment demogràfic dels darrers vint anys, el valencià continua mantenint una vitalitat important dins de la societat valenciana, també en zones i àmbits que a priori creiem més febles.

Així arribem al punt central en què la majoria d’autors que tracten sobre la qüestió insisteixen una i una altra vegada: l’ús del valencià crea l’ús exponencial del valencià, de la mateixa manera que, inversament, "el desús crea una hecatombe de desús". Si la llengua valenciana s’amaga al carrer, és impossible que el seu ús social puga augmentar. Contràriament, si s’empra amb naturalitat en dir les primeres paraules, és probable que es produïsca una concatenació de converses en valencià que facen visible la seua vitalitat i viabilitat social, ja siga a la capital, a Torrent o a Elx. Com conclou el mateix Joan-Carles Martí és una responsabilitat de tots nosaltres, "que som els qui hem de decidir si volem que el valencià seguesca sent la llengua majoritària que ha estat durant molts segles al País Valencià". Recordeu que l’ús crea l’ús.