COMPTAT I DEBATUT Comptat i debatut
Mai més
PAU ALABAJOS
26 març 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 7 vots.

El 24 de març de 1976 es va produir un colp d’estat a l’Argentina que va suposar la data d’inici d’una dictadura militar que s’allargà durant vuit anys, fins al mes d’octubre de 1983. Resultat d’aquest règim dictatorial són les més de 30.000 persones desaparegudes forçosament, expressió que no deixa de ser un eufemisme suavitzant per a referir-se als assassinats clandestins que va portar a terme l’aparell de l’Estat: segrestos, tortures i execucions de milers d’individus que no compartien les idees del règim, que van ser soterrats en fosses comunes anònimes, privant els familiars i amics del seu dret d’acomiadar-se de les restes mortals, a fi d’evitar que aquestes cerimònies s’aprofitaren per a realitzar manifestacions simbòliques i amb la ferma voluntat de mantindre els ciutadans amb l’ai al cor, inoculats per la incertesa, dolorosament submisos.

En record d’aquestos 30.000 desapareguts, aquesta setmana es va encetar una campanya a través de Facebook que consistia a substituir la foto del nostre perfil per una imatge de recurs que proporciona automàticament la mateixa xarxa social quan no tens cap fotografia predeterminada i que representa la silueta d’una figura humana pintada de color gris, sense cap tret característic al rostre.

La llegenda que apareix escrita en el monument, “a todos los que dieron la vida por la España que creían mejor”, és un autèntic despropòsit

El mateix dia que es complien 34 anys de l’alçament militar a l’Argentina, ens assabentem gràcies a la pàgina web www.antifeixistes.org que l’Ajuntament de València ha instal·lat finalment el monòlit de la discòrdia en el Cementeri General, una pedra de quatre tones de pes situada en el centre de la secció setena de la dreta, una fossa comuna on van ser enterrats 5.039 republicans entre l’1 d’abril de 1939 i el 27 de febrer de 1940, segons consta en els registres del franquisme.

La llegenda que apareix escrita en el monument, “a todos los que dieron la vida por la España que creían mejor”, és un autèntic despropòsit, una provocació per als familiars i les víctimes que van patir la repressió franquista en primera persona. En primer lloc, perquè les fosses en qüestió es van omplir només amb els cadàvers dels vençuts, dels represaliats, dels dissidents. En segon lloc, perquè aquesta frase enverinada situa a la mateixa alçada moral les víctimes del bàndol republicà i els seus botxins, colpistes sense cap legitimació democràtica, fora de la legalitat internacional.

No remoure el passat, no enfrontar-nos a la nostra amnèsia col·lectiva, significa condemnar totes i cadascuna de les víctimes a la desmemòria més impúdica, vol dir traure-li importància als delictes i abusos comesos pels feixistes i prescindir de les lliçons pedagògiques que s’extrauen de quaranta anys de dictadura, amb les perilloses implicacions que això pot suposar de cara a un futur pròxim. Estem realment disposats a pagar l’altíssim preu del silenci?

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
30/12/2010
Parèntesi
23/12/2010
Prínceps saudites i carros de combat
16/12/2010
McSanitat
Moments MOMENTS
Prioritats
JULIÀ ÁLVARO
MOU-TE QUE AÇÒ S'EMPASTRA MOU-TE QUE AÇÒ S'EMPASTRA
Diverses percepcions de la realitat social
MANEL ALONSO I CATALÀ
Abajo a la izquierda ABAJO A LA IZQUIERDA
Nacionalizando, que es gerundio
JAVIER IBÁÑEZ
Nyas, coca!
Per Jeroni Méndez.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Clases de Valencià
TEATRO OLYMPIA
Besos
Bromera
La majoria de professors dóna el vist-i-plau a noves retallades
JUAN E. TUR. 6 comentaris
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
“El 15-M ha d’entrar a les organitzacions polítiques per a canviar la societat”
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
MARINA GORDILLO. Sense comentaris
Tretze càpsules escèniques per a reflectir els problemes del Cabanyal
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.
L'INFORMATIU. Sense comentaris
El València en números
PABLO PLAZA. Sense comentaris
Fuera de banda
FUERA DE BANDA
Vidas opuestas
JOSÉ RICARDO MARCH
Los Mercado
LOS MERCADO
Buenas acciones
Odo
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com