Recorde, amb la sang encesa, un dels moments més durs de la meua vida. Una persona molt important per a mi va patir fa un parell d’anys una urgència cardíaca i vam haver d’acudir corrents a l’Hospital General de Castelló.
Una vegada allà, el personal del centre sanitari de referència de les comarques del nord ens va confessar que aquell dia malauradament no n’hi havia cap cardiòleg de guàrdia, perquè era estiu i cap de setmana, i que, tenint en compte la gravetat de la situació, s’havia de traslladar el pacient (el cardiòleg en actiu més proper estava a 80 quilòmetres de distància!) en una ambulància medicalitzada a l’Hospital Clínic de València, amb la vida d’aquesta persona penjant d’un fil.
En arribar a l’Avinguda Blasco Ibáñez, encara amb l’ai al cor, vaig percebre un soroll estrany que procedia del barri del Cabanyal o de la Malva-rosa: era com un brunzit continu, un rugir persistent, una remor intensa que esgarrava la tranquil·litat d’aquell diumenge d’agost. Una vegada passat el perill i desactivades totes les alarmes, gràcies a l’actuació impecable dels metges (perquè tenim grans professionals al País Valencià, hem d’estar-ne orgullosos!), ens vam assabentar que aquell enrenou incessant el provocaven els motors dels Fórmula1 que participaven en la primera cursa oficial del València Street Circuit, un altre dels grans esdeveniments (i faig constar explícitament la cursiva!) que el Govern Valencià s’apunta com a medalles en cada roda de premsa, en cada declaració pública, en cada intervenció parlamentària.
No debades, el Partit Populista (ai, Popular, disculpeu l’errada: el subconscient em deu haver jugat una mala passada...) s’ompli la boca contínuament (i ostentosa) d’haver fet que la nostra Comunitat (sic) es col·loque en la primera posició de tots els rànquings... Òbviament, deuen referir-se als rànquings de les qüestions intranscendents, perquè els valencians no som els primers en sanitat, no som els primers en inversió educativa, no som els primers en cultura (ni de bon tros), no som els primers en serveis socials, i no, per descomptat, no som, en absolut, els primers en autocrítica.
M’ho sembla a mi només o copagament és un eufemisme per tal d’aplanar el camí cap a la privatització? Els hospitals de la Ribera i la Marina ja ens han demostrat quin són els perills de cedir la gestió sanitària a la iniciativa privada
Ara, des d’Europa ens diuen que cal fomentar el copagament com a mesura de control per a la despesa sanitària en temps de crisi. A veure si ho entenc: si els ciutadans i les ciutadanes europees pagàrem a partir d’avui una part dels serveis de salut pública (que de fet ja paguem amb els nostres impostos), ajudaríem a controlar el deute irresponsable dels nostres governants, que prefereixen posar en pràctica polítiques de cara a la galeria que identificar les necessitats reals dels contribuents.
Evidentment, hi ha coses a millorar en la sanitat valenciana. No pot ser que Urgències estiga col·lapsat permanentment, o que ens donen una cita amb l’especialista per a d’ací sis mesos! D’acord, els usuaris a voltes fem un ús desproporcionat d’aquest servei. Probablement, ens convindria contemplar un altre tipus de regulació, caldria posar fre a l’abús de la prescripció de medicaments i alleugerir les llistes d’espera. Tot això és cert, però existeixen altres opcions, abans de posar-nos la mà a la butxaca.
Per a començar, on estan les campanyes de conscienciació? Quan comence la disputa electoral per a les autonòmiques de 2011 no podrem alienar-nos: per activa o per passiva, acabarem assabentant-nos de quins són els candidats dels dos partits majoritaris. Encara que no mostrem interés (cosa bastant lògica, tenint en compte l’altura democràtica de Batman i Robin), ens serà impossible mantenir-nos al marge, perquè la propaganda electoral sempre és agressivament implacable. Si la situació és tan delicada en l’àmbit sanitari com pareix, per què el conseller de torn no impulsa una campanya similar de conscienciació dels usuaris? Si per tal de garantir-se una cadireta en les Corts els nostres polítics sí que saben com copsar l’atenció mediàtica de la població, per què la salut no mereix aquesta mena d’esforços?
M’ho sembla a mi només o copagament és un eufemisme per tal d’aplanar el camí cap a la privatització? Els hospitals de la Ribera i la Marina ja ens han demostrat quin són els perills de cedir la gestió sanitària a la iniciativa privada: els pacients es converteixen automàticament en clients i la productivitat de l’hospital passa, d’estar resumida en la quantitat de malalts que es recuperen, a posar l’accent sobre els llindars econòmics: beneficis i pèrdues (beneficis, en aquest cas són les aportacions pressupostàries de la Generalitat i pèrdues són les inversions mèdiques que suposa atendre els pacients). De sobte, la prioritat no és que els ciutadans es curen, que superen les seues malalties, sinó que no generen massa despeses i que no protesten excessivament per un servei deficient.
Privatitzar la salut significa convertir els nostres hospitals en un McDonald’s: reduir la qualitat del menjar el màxim possible, pagar sous irrisoris als treballadors, fer que el client s’escudelle ell mateix i netege la seua pròpia taula, i cuidar paral·lelament, i d’una manera malaltissa, la imatge de marca i la incidència pública de les campanyes de publicitat que els serveixen per a rentar-se la cara. Proveu a fer la traducció a variables sanitàries i ja em direu si la privatització us sembla un bon negoci.
Sant Itari - 16-12-10 - 22:43h. Pau, a Bèlgica hi ha copagament i la sanitat pública no està privatitzada. I si afirme que tu, i eixa persona molt important per a tu, no podeu queixar-vos massa de la sanitat belga, crec que sé el que me dic. I tu també, veritat?
Manuel - 16-12-10 - 13:25h. ¡¡¡Ens roben a mans plenes!!! Perquè els cales dels "negocis" amb diners públics van a parar a les butxaques amb nom i cognoms. Però mentre sigam ¡¡ 4 gats!! No hi ha cap perill. Ni molt menys mentre Trillo-De Rosa siguen qui controlen als jutges. ¿Esta és la societat de la l'informació? jajajajajaja...
Milers de persones, la majoria joves, prengueren el centre de València durant la vesprada d’ahir en rebuig de la repressió policial i per un sistema d’ensenyament públic i de qualitat, i demostraren que, sense la presència d’antiavalots, els incidents no existeixen.
24 hores després de les violentes càrregues policials de dilluns, tant els responsables de l'administració com els representants socials i polítics van centrar l'atenció i les crítiques —intencionadament o per distracció— en la gestió de les protestes, oblidant que l'origen d'estes segueix viu.
En un gest sense precedents recents, el Comitè d’Empresa de RTVV denuncia en un comunicat la “manipulació informativa” exercida per l’ens públic en el tractament de les notícies sobre les protestes estudiantils a València.
Imprimir página
Enviar noticia
2
2 comentaris
