“Però com t’has clavat en aqueix negoci, home, si això menja més que una revolta de riu; et quedaràs pelat”. “Si és que amb la parella a qui s’ha unit ja ho té clar, ja; eixa persona menja més que una revolta de riu”.

Expressions d’aquest tipus són bastant corrents en aquelles comarques on encara es manté viu el valencià. Amb ella es vol expressar que qualsevol relació amb la situació, esdeveniment o persona referenciada acabarà per arruinar-nos.

Tots sabem que quan l’aigua desferma la força que atresora no hi ha cap impediment que li puga plantar cara. Els valencians tenim la història pleneta de desgraciats exemples. Allà on serpenteja un riu dòcil, quan hi ha una crescuda s’emportarà per davant la terra de les ribes on faça revolt, i els bancals hi perdran superfície; fins i tot, si hi ha roca, anirà desgastant-la amb el temps perquè l’aigua hi fluesca el més cavallera possible.

Aquest és el fenomen natural d’on s’extrau el fet; se’n fa abstracció i s’eleva a categoria de sentència en boca del poble. Menjar més que una revolta de riu significa que s’ho enduu tot per davant.