Els atacs patits pels mestres o els periodistes per part de qui ens governa no tenen res a veure amb un suposat elitisme lingüístic o unes fotografies amb mala llet

Demà, qui sap, l'objectiu seran els treballadors socials, si s’atreveixen a denunciar la manca de recursos per a persones amb dependència, o els metges, si qüestionen una sanitat pública amb uns recursos tan curts com llargues són les seues llistes d’espera, o els esquifits serveis existents per tractar l’alcoholisme o els trastorns alimentaris. O els veïns del Cabanyal, o els afectats pel magatzem de residus nuclears amb què volen empastifar les comarques de l’interior, o tants i tants altres col·lectius de tota mena silenciats pel pensament únic que tan bé encarna el nostre malaguanyat Canal 9. I el pitjor de tot serà que la resta de la societat, aquells que no es vegen directament afectats pel dit acusador, pel bolígraf censor, pels mitjans de comunicació criminalitzadors, no faran ni cas i es quedaran a casa, tancats, en silenci, a l’aixopluc d’un sostre que els evite el ruixat que, en principi, no s’adreça a ells.

Recorde ara els versos de Martin Niemöller, sovint atribuïts falsament a Bertold Bretch, on un home gira la cara a les persecucions que pateixen els seus veïns perquè, en principi, no li afecten directament. Després, quan van vindre a cercar-lo, ja no quedava ningú que el defensara, ningú per alçar la veu contra l’abús i la vergonya.

Els atacs patits pels mestres o els periodistes per part de qui ens governa no tenen res a veure amb un suposat elitisme lingüístic o unes fotografies amb mala llet. És, més aviat, un atac contra aquells que s’entesten a no combregar amb el discurs oficial que ens imposen des de fa ja massa anys. I, si ningú no fa res al respecte, si aquesta societat valenciana narcotitzada i sumida en la letargia orwel·liana no desperta ràpid, quan ho intente serà massa tard. Ja no quedarà ningú per dir que les majories absolutes no donen carta blanca per governar com qui ha guanyat una guerra civil.