Com afirma Lozano, la nostra cultura passa per moments difícils i hem de ser capaços de crear i imaginar recursos que ens reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres

El plantejament de la Festa Estellés és modest, com hem dit, però està gestat amb una dosi enorme d’ambició, perquè la reivindicació del poeta de Burjassot sorgeix des de baix, des del poble, sense un suport institucional que ni està ni malauradament se l’espera, i ha aconseguit contagiar una vintena de poblacions en la primera edició. I és que, tal i com afirma Lozano, la nostra cultura passa per moments difícils i hem de ser capaços de crear i imaginar recursos que ens reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.

Diu Hawkings que l’Univers i nosaltres mateixos existim gràcies a la creació espontània. No seré jo qui li porte la contrària a un científic, i encara menys a un científic mediàtic! De fet, en el context en què vivim hem d’aplaudir i impulsar les manifestacions populars, reals i tangibles, aparentment espontànies però ben organitzades, que ens refermen com a poble i ens motiven a superar la mediocritat. És la diferència entre existir i ser engolit. Com glossava el poeta: “No t’han parit per a dormir: / et pariren per a vetlar / en la llarga nit del teu poble”. Llarga vida a la Festa Estellés!