Josep Torrent explicava amb precisió dilluns passat a El País la perspectiva processal i política del president de la Generalitat, Francisco Camps. No reproduirem ací el que ja està dit i probablement és conegut pel lector, amb qui sens dubte coincidirem en un aspecte capital: el Molt Honorable ho té ben fotut, tot i comptant-hi amb el tarannà i vel·leïtats reaccionàries de la majoria dels jutges que hauran de sentenciar els assumptes –suborn i finançament irregular del partit- que l’impliquen. Qualsevol que siga el veredicte, este home que mai no havia trencat un plat està ja condemnat per les seues relacions amb la trama Gürtel i les mentides que n’ha contat. Al PP ja es tempteja qui podria substituir-lo.
Potser mai no hem sigut una societat tan progressista com créiem quan eixíem de la transició i haurem d’acceptar que el nostre futur col·lectiu està més enganxat al sud murcià que al nord català
Tanmateix, i pel que es decanta dels estudis demoscòpics, la corrupció, a més a més dels desgavells que hi concorren –i la paralització i incompetència del govern en són ben notòries-, no han capgirat ara com ara ni una mica la preferència de l’electorat valencià pel PP des de 1995. Què hi farem? Potser mai no hem sigut una societat tan progressista com créiem quan eixíem de la transició i haurem d’acceptar que el nostre futur col·lectiu està més enganxat al sud murcià que al nord català, a la dreta que a l’esquerra política. El cap del Consell ho ha tingut molt clar: sols cal veure com ha distribuït les seues atencions amb l’un i l’altre costat.
Però, a banda d’aquesta decantació més o menys conjuntural i patològica dels votants, el que no pot negar-se és la perllongada decrepitud dels partits d’esquerra, començant per l’anomenat hegemònic, el PSPV, i tot el seguici de partidets i coalicions greument amenaçats de ser anihilats als propers comicis autonòmics. Estant com estem a un any de les eleccions, resulta depriment –que no sorprenent- el pessimisme que traspuen, i molt especialment la crisi de lideratge que patixen. La veritat és que, llevat dels portaveus de l'oposició a les Corts, cap altra veu o iniciativa partidària ens donen motiu per pensar en un futur políticament diferent. En realitat, si no fóra per les mobilitzacions que es mamprenen per Internet, es diria que l’esquerra, a més de escapçada, també està volatilitzada.
Una valenciana - 28-04-10 - 12:49h. Dona gust llegir articles que saben expresar molt bé el que moltes persones estem sentitnt i patint.Gràcies i naturaalment m'agradaria que làrticle servira d'estímul.
Tretze imputats, cap d'ells càrrec públic, hauran de respondre davant la justícia per les primeres irregularitats detectades en relació amb l'organització de la visita del Papa a València en 2006. Un nou escàndol a sumar a la llarga llista que posa en seriosos dubtes els criteris de contractació del Consell de Francisco Camps en els anys en què es van buidar les arques públiques valencianes.
Quasi dos anys després que el cas saltara a la llum, el cèrcol judicial se segueix estrenyent al voltant de l'ex secretari general de RTVV, Vicente Sanz. Ara, la seua primera imputació per presumpte delicte d'abusos sexuals a tres treballadores de Canal 9, passa a ser per tres presumptes delictes d'abusos sexuals susceptibles de ser qualificats en la modalitat agreujada, tres d'assetjament sexual i altres tres d'amenaces, tots ells continuats.
El bloqueig per part del PSPV a la renovació dels membres del Consell d'Administració de RTVV duu a Enric Morera a parlar d'un pacte entre PP i PSOE que s'estendria fora de l'ens. Una denuncia que va despertar la reacció del diputat socialista Josep Moreno.