Només heu de fer una passejada pel centre financer de la ciutat per adonar-vos que hi ha alguna cosa que no funciona correctament. De seguida et vénen a la memòria Benidorm, Marina d’Or i els projectes del Nou Mil·leni o el Manhattan del Xúquer

I a què ve tot açò, us preguntareu? Molt fàcil. Les analogies entra Panamà i València, que a priori poden semblar extremadament remotes, no ho són tant. En el breu espai de temps que vam romandre allà, participant al III Festival Internacional de la Canción de Autor, vam percebre moltes semblances i paral·lelismes que m’agradaria comentar-vos a continuació.

Quina imatge us ve a la ment si us parle d’un país, la ciutat més important del qual li dóna nom a tot el territori; un país obert al mar i situat estratègicament per convertir-se en un port comercial importantíssim dins de la seua zona d’influència econòmica; un país amb un oratge amable la major part de l’any, que li atorga una gran potencialitat turística; un país amb una burgesia formada per una elit de nous rics, que ha engreixat a tota velocitat el seu patrimoni gràcies a l’exportació de fruita; un país amb una història negra de dictadors i violència indiscriminada a les esquenes?

Però i si us dic que Panamà és la capital llatinoamericana de l’especulació urbanística, centre neuràlgic del blanqueig de diners dels cartells de la droga de Colòmbia i Mèxic? Només heu de fer una passejada pel centre financer de la ciutat per adonar-vos que hi ha alguna cosa que no funciona correctament. De seguida et vénen a la memòria Benidorm, Marina d’Or  i els projectes del Nou Mil·leni o el Manhattan del Xúquer.

I si us parle de la flagrant desconfiança de la població cap a la classe política? Tanta com per a mostrar absoluta indiferència i resignació quan els preguntes pels seus governants. M’imagine que deu ser la mateixa sensació de frustració, de vergonya i de fracàs democràtic que ens envaeix a nosaltres cada volta que hem d’explicar-li a algun forani les aventures de Camps, Fabra, Barberà i companyia.