Avui escric el meu darrer article de 2010. I òbric un parèntesi que no sé si durarà molt o poc. Necessite prendre’m unes vacances forçoses com a articulista, perquè el nostre nou disc, Una amable, una trista, una petita pàtria, està a punt d’entrar a impremta i s’acosta un període de moltíssima feina, a vessar d’assajos intensius i treball de promoció de cara a les presentacions en viu (la primera serà el 27 de gener de 2011, a l’Auditori de Barcelona). Som conscients que durant els pròxims mesos no pararem en torreta: ens esperen moltes hores de carretera, carregar i descarregar instruments, proves de so en horaris intempestius, entrevistes a dojo... Però no us enganyeu: no ens queixem, en absolut! Per a nosaltres, deambular per teatres, auditoris i ateneus és com una mena d’addicció, i ja comencem a notar la síndrome d’abstinència: hem invertit moltes il·lusions en aquest projecte que tot just encetem i ens morim de ganes de pujar una altra vegada als escenaris.
Per a mi ha sigut un autèntic privilegi compartir aquest espai amb tanta i tanta gent, que no es queda satisfeta amb el pallar de titulars predictibles i innocus amb què ens castiguen els mitjans tradicionals
No sé exactament quan podré tornar a reprendre la meua columna setmanal a l’Informatiu. Supose que tot dependrà de com afecte la Crisi al sempre vulnerable sector cultural, ja sabeu que és un dels àmbits en què primer es tanca l’aixeta dels diners... Espere reincorporar-me molt prompte a aquesta plantilla d’opinadors: per a mi ha sigut un autèntic privilegi compartir aquest espai amb tanta i tanta gent, que no es queda satisfeta amb el pallar de titulars predictibles i innocus amb què ens castiguen els mitjans tradicionals. Lectors que volen anar una miqueta més enllà, que somien amb un País millor, més habitable i més digne.
Joan Fuster ja ens advertia en un dels seus aforismes, (cite de memòria) “Desconfieu de l’home d’un sol diari”, i crec que l’Informatiu juga a la perfecció aquest rol de periòdic complementari, garantia de diversitat en l’ecosistema informatiu valencià.
Hi ha notícies i reportatges que ens costa trobar en les pàgines de Levante EMV, El País, Mediterráneo, Información i, no cal dir-ho, encara són més difícils de llegir a Las Provincias o El Mundo. Perquè els interessos econòmics i polítics d’aquestes empreses ho fan del tot inviable, a pesar de la professionalitat i de la vocació informativa de molts dels seus treballadors de base. Però estem d’enhorabona: el mitjà que dirigeix l’incombustible Juan Enrique Tur ha posat una nota de color en el panorama monocrom de la premsa valenciana, amb comptadíssimes i reeixides excepcions que han batallat (batallen i batallaran) durant anys i panys per dir la seua, com per exmple El Temps, El Punt, Saó o el desaparegut L’Avanç, que tant trobem a faltar! Des de fa ja més d’un any tenim la possibilitat d’adreçar-nos a aquesta mateixa plana web per veure l’altra cara de l’actualitat, per llegir aquells titulars que posen el dit a la nafra i que ens expliquen les coses des d’una òptica diferent, heterodoxa, alternativa.
Milers de persones, la majoria joves, prengueren el centre de València durant la vesprada d’ahir en rebuig de la repressió policial i per un sistema d’ensenyament públic i de qualitat, i demostraren que, sense la presència d’antiavalots, els incidents no existeixen.
24 hores després de les violentes càrregues policials de dilluns, tant els responsables de l'administració com els representants socials i polítics van centrar l'atenció i les crítiques —intencionadament o per distracció— en la gestió de les protestes, oblidant que l'origen d'estes segueix viu.
En un gest sense precedents recents, el Comitè d’Empresa de RTVV denuncia en un comunicat la “manipulació informativa” exercida per l’ens públic en el tractament de les notícies sobre les protestes estudiantils a València.
Imprimir página
Enviar noticia
13
2 comentaris
