Supose que tots, en major o menor mesura, ho hem fet, això de parlar foradat. Moltes vegades ens n’hem adonat passat un temps i n’hem tingut un poc de vergonya. Res si la cosa no va més enllà de l’anècdota. Un lleuger acoloriment de galtes, i pecat pagat. Ara bé, l’assumpte té d’allò si qui ho fa és conscient que està dient una falsedat i té altres interessos més enllà de la veritat. Des de fa una trentena d’anys que els nostres polítics s’inventaren un enemic a batre i començaren a demonitzar-lo: tot allò que fóra català. Començaren per desemantitzar el nom d’aquesta terra: davant l’enfrontament onomàstic que hi havia entre Regne de València i País Valencià, s’inventaren el descafeïnat Comunitat Valenciana. Continuaren obrint una rasa entre les diferències dialectals per construir l’axioma que català i valencià eren dues llengües diferents. I han acabat demonitzant tot allò que siga català; fins i tot el mateix nom de català l’han fet innominable al País Valencià.

Doncs bé, interessats polítics que governeu el País Valencià, això és parlar foradat, el vostre discurs permanent i traïdor als nostres avantpassats és semblant al que el dictador baixet i greixoset feia sobre els comunistes. No, els catalans del Principat ni ens volen furtar res, ni tenen cua i banyetes; són l’origen –sense oblidar l’aportació que també tingueren els aragoneses– de la nostra cultura i són aquells amb qui compartim la llengua. Dir el contrari és com a mínim parlar foradat, o actuar de molt mala fe i ocultar altres interessos.

Valencians, Salut i Terra.