La imatge de Vicent Bosch publicada a El Mundo i censurada al MuVIM –aquella en què Camps, Costa i Rambla botonen les seues jaquetes, ben pagats, a les Corts– ens ha fet recordar que, alguns dies, el president valencià visita l'hemicicle dipositari de la sobirania popular, en el sentit ampli del terme. Des que declarà al TSJCV –ja han passat 296 dies, del 20 de maig del 2009!–, tan sols s'ha sotmès a set sessions de control: una cada 42 dies, una cada mes i mig. Cap parlament autonòmic és tan poc actiu com el valencià.
El menysteniment de la censura en qüestió a Canal 9 i Ràdio Nou –sí, a la televisió i la ràdio que paguem entre tots, aquelles que fan campanya electoral tot l'any, dia i nit, i en què l'oposició només hi apareix com a bufona de la cort– ens ha confirmat la manipulació extrema que infecta els mitjans de la Generalitat Valenciana: un nivell absolutament vomitiu.
Ho va proclamar Carlos Fabra, l'endemà de les proppassades eleccions europees: “A la gent no li preocupa si Camps i jo som culpables o innocents”
El silenci sepulcral del president del Consell durant tot aquest afer, un modus operandi que ha fet mutar el Palau de la Generalitat en monestir de clausura, lliga de ple amb el rebuig que Camps sempre ha mostrat cap a la premsa. Fa mesos que els periodistes no tenen l'ocasió de preguntar-li gaire res, per bona opinió que tinga del gremi: “Són vostés molt amables i molt agradables, moltes gràcies”, va encertar a dir-los aquell, hipòcritament, enmig de la tempesta Gürtel.
Ho va proclamar Carlos Fabra, l'endemà de les proppassades eleccions europees: “A la gent no li preocupa si Camps i jo som culpables o innocents”. Però, per si de cas, el PP valencià ja es preocupa de no aprovar una llei de publicitat institucional com cal, que evite campanyes tan tendencioses com aquelles de la Fundació Agua y Progreso –les dels gotets d'aigua i la gerra, herència de González Pons– o la de “Som Comunitat”, molt onerosa. Milions i milions d'euros públics destinats a propaganda de partit, pràcticament desencoberta.
S'omplen la boca amb “els cinc milions de valencians”, però no volen ni sentir a parlar –tot i haver-s'hi compromès– de reformar la llei electoral autòctona, que presenta la tanca d'accés més elevada de tot l'estat i que al 2011 pot deixar sense representació dues llistes –Esquerra Unida i la Coalició Compromís–, encara que cadascuna d'elles ben bé podria superar els 120.000 vots. En realitat, no els importen gens, aquestes 250.000 persones.
Allò que sobta del cas MuVIM no és la censura en si. En una democràcia tan pobra com la nostra, sense qüestions bàsiques encara no resoltes, ja pot passar una cosa així. Allò que realment sobta és que una personalitat de la talla de Romà de la Calle, un intel·lectual assenyat i ben respectable, poguera treballar amb llibertat plena en una estructura piramidal –militar– tan perversa com aquesta.
De la Calle, finalment, ha caigut pel seu propi pes. Desconeixem si queda algú més, damunt de l'arbre de la bona fe... A la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, potser sí.
Despús-ahir eren sis i ahir al matí deu els afectats per un brot de legionel·la a Calp l'existència de la qual la conselleria de Sanitat comunicava a la ciutadania just la vespra que es cobrara la seua suposada primera víctima. No obstant açò, mentre l'ens responsabilitat de Luis Rosado datava l'origen set dies arrere, la sanitat britànica ja alertava d'ell el 19 de gener. Dues hores després de ser qüestionada sobre al respecte per l'Informatiu, finalment la Conselleria reconeixia tres morts i 14 infectats.
L'endemà passat que el jutge que instrueix el cas Emarsa li imposara una fiança (amb l'exgerent de la depuradora de Pinedo Esteban Cuesta) de 25 milions d'euros, i un any i mig després que l'escàndol saltara a la llum amb ell ja en l'epicentre, el fins a ahir alcalde de Manises, vicepresident de la Diputació de València i militant del PP, Enrique Crespo va dimitir els seus càrrecs i va abandonar el partit per a preparar la seua defensa.
Un grup de joves reobrin el cinema de la Unió Musical de Llíria després del seu tancament l'any 2001. La iniciativa ha estat acollida amb èxit rotund per part del públic, revitalitzant així la vida cultural del poble.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
