En un país com el nostre, el bipartidisme, per no dir el monopartidisme, està instal·lat en les més altes esferes de poder i n’estem patint les conseqüències com a poble que boqueja com a peix fora de l’aigua

Bé, referències cultistes de banda, el significat del refrany és ben clar: Per a dedicar-se a una professió en què l’individu empenyora la seva imatge social, com a mínim, –sinó és que ha estat forçat pels proxenetes, o per la misèria– sense tenir a canvi els avantatges de grans entrades de beneficis, més val redireccionar el desfici cap a d’altres activitats.

En un país com el nostre –en d’altres també, però ja s’ho faran ells–, el País Valencià dic, el bipartidisme, per no dir el monopartidisme, està instal·lat en les més altes esferes de poder i n’estem patint les conseqüències com a poble que boqueja com a peix fora de l’aigua.

A força de colps als mitjans de comunicació han aconseguit de memetitzar el discurs del vot útil a les consciències dels ciutadans. Si no ens votes a nosaltres que som l’única opció vàlida perquè som els únics que som oposició alternativa, és ser peix al bec dels gavinots, diuen. Votar partits minoritaris és com a mínim desaprofitar el vot, diuen.

Doncs no, el que és desaprofitar el vot valencià és votar en clau espanyola. Això és desaprofitar-lo. Votar partits nacionalistes espanyols és accelerar la nostra desaparició com a poble.

Poques són les alternatives polítiques que s’estructuren en clau nostrada, i molt de camí han de recórrer encara per ser l’opció política que ens enamore. Però tots aquells conscienciejats de saber qui som, d’on venim, on volem anar i amb qui, ho hem de tenir clar. No podem continuar votant en clau nacionalista espanyola. No podem caure en el parany excloent dels seus serralls. Per a ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta.

Valencians, Salut i Terra