Estem ja al voltant de nou dies als Estats Units i la veritat és que hem fet tantes coses que no hem tingut temps material per a digerir tanta informació: començàrem el nostre viatge a Nova York, en la ciutat dels gratacels, i ens hi estiguérem cinc dies. Suficients per a fer un taller amb els alumnes de la Universitat de Columbia i un concert en el soterrani d'una antiga capella dissenyada per un arquitecte valencià, Rafael Gustavino, a finals del segle XIX. Era un lloc increïblement acollidor per a escoltar música en directe; no debades aquesta sala, Postcrypt Coffeehouse, està oberta al públic des dels anys seixanta i pel seu diminut escenari han passat artistes de la talla d'Ani Difranco, Suzanne Vega o Jeff Buckley. Les normes de la sala són que no es pot endollar cap instrument i s'ha de cantar a cappella obligatòriament. Això fa que els espectadors fins i tot continguen la respiració, que el silenci i els ciris de les taules conviden a la intimitat i a la confidència, i que el músic puga mirar als ulls al seus interlocutors, que s'hi produïsca una connexió molt especial. Va ser realment interessant parlar amb els alumnes de Columbia, estudiants de català amb un nivell altíssim, que s'han amerat de la nostra cultura fins al punt que entenen alguns dels problemes socials i polítics que ens afecten, que mostren empatia cap als nostres somnis i preocupacions. Tot això es deu a la labor fonamental de la lectora, Elsa Úbeda, la professora que els ha encomanat aquest amor per la llengua i la cultura catalanes, responsable de la nostra presència a Nova York.

Després d'aprofitar els dies lliures per fer el guiri per Manhattan i arrimar-nos als dos museus més importants de la ciutat, el Metropolitan i el MOMA, agafem l'avió cap a Florida. El canvi és radical en tots els sentits: des de les altures, ens adonem que els gratacels han desaparegut i que Gainsville (ciutat on es troba situat el campus universitari) és absolutament horitzontal. Un dels edificis més alts deu ser l'estadi de futbol americà dels Gators, un dels orgulls locals: els dies de partit, les graderies s'omplen de gom a gom amb 90.000 espectadors (calculeu que Gainsville té al voltant de 150.000 habitants) per donar suport a l'equip universitari. L'equip porta el nom de Gators perquè a aquesta zona hi ha moltíssims caimans (alligators). Aquesta vesprada anirem a un parc protegit a veure'n alguns de prop! També el canvi d'oratge ha sigut molt acusat. Passem de portar abric d'hivern a Nova York a vestir-nos amb samarreta i roba d'entretemps, com a conseqüència de la temperatura primaveral de Florida.