És preocupant, molt però que molt preocupant: Amnistia Internacional ha publicat recentment un informe sobre la venda exterior d’armament per part d’empreses espanyoles i resulta que la facturació durant el primer semestre de 2010 va arribar als 907.616.706 euros (sí, sí, heu llegit bé: no és un número de telèfon del Ministeri de Defensa habilitat per a recollir reclamacions!), segons les dades de l’Agència Tributària. Això significa que en només un any s’han duplicat les vendes de material bèl·lic a l’estranger, tenint en compte que durant el mateix període de 2009 s’hi van facturar 411,1 milions d’euros.
El més greu de tot és que aquesta mena de negocis s’estan realitzant impunement amb governs i administracions que violen sistemàticament els drets humans, com és el cas d’Aràbia Saudita, estat que no dubta a saltar-se les convencions internacionals a l’hora d’enfrontar-se a les amenaces d’Al Qaida i els rebels xiïtes zaidites al nord del Iemen. Es calcula que, arran del conflicte, aproximadament unes 200.000 persones han hagut d’abandonar forçosament aquest territori, segons apunta un altre informe de l’ACNUR.
El més greu de tot és que aquesta mena de negocis s’estan realitzant impunement amb governs i administracions que violen sistemàticament els drets humans
A més a més, l’estat espanyol està a punt de tancar amb el Ministre de Defensa i Aviació saudita, el príncep Khalid Bin Sultan Bin Abdulaziz, una operació valorada en més de tres mil milions d’euros (la més gran de la història de la indústria armamentística espanyola), per una important remesa de carros de combat Leopard E2. Aquest model es construeix a Sevilla, per la companyia Santa Bàrbara Sistemas, filial de General Dynamics.
Joan Carles I, en persona (amb la legitimació institucional que això comporta), va ser l’encarregat d’ensabonar i besar l’aristocràtic cul del representant d’Aràbia Saudita, en una recepció oficial al Palacio de la Zarzuela, compartint l’agradable vetlada amb el Jefe del Estado Mayor de l’exèrcit espanyol, que supose que estava allà per explicar-li al ministre en qüestió les excel·lències i virtuts dels tancs autòctons.
Per si us ha despertat una miqueta de curiositat, alguns dels polèmics destinataris de l’armament espanyol són, entres altres estats, Colòmbia (que va adquirir material bèl·lic per valor de 285.423 euros), Iran (106.550 euros), Ghana (1.443.370 euros), Egipte (26.240.816 euros), Estats Units d’Amèrica (85 milions d’euros), Israel (3.265.899 euros), Malàisia (438.258 euros), Pakistan (215.412 euros), Tailàndia (114.558 euros) i, alerta amb el que col·loque al final de la llista, Marroc: ja comence a entendre el posicionament tou del govern de Zapatero respecte a les actuacions repressives de les forces de seguretat marroquines en el Sàhara Occidental: Moncloa no només no ha denunciat enèrgicament els abusos indiscriminats comesos en la zona, sinó que, a més a més, emparant-se en la diplomàcia i en el tarannà, ha tolerat que la indústria militar espanyola se’n lucre directament (4,13 milions d’euros de benefici, per a ser exactes, durant el primer semestre de 2010).
Milers de persones, la majoria joves, prengueren el centre de València durant la vesprada d’ahir en rebuig de la repressió policial i per un sistema d’ensenyament públic i de qualitat, i demostraren que, sense la presència d’antiavalots, els incidents no existeixen.
24 hores després de les violentes càrregues policials de dilluns, tant els responsables de l'administració com els representants socials i polítics van centrar l'atenció i les crítiques —intencionadament o per distracció— en la gestió de les protestes, oblidant que l'origen d'estes segueix viu.
En un gest sense precedents recents, el Comitè d’Empresa de RTVV denuncia en un comunicat la “manipulació informativa” exercida per l’ens públic en el tractament de les notícies sobre les protestes estudiantils a València.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
