En termes econòmics i d’organització territorial, les regions urbanes s’adapten molt millor que la província als processos derivats de la globalització econòmica

En termes econòmics i d’organització territorial, les regions urbanes s’adapten molt millor que la província als processos derivats de la globalització econòmica. Per exemple, la de València, que pot arribar ben bé a Llíria pel nord i a Alzira pel sud- oest. Les persones d’aquestes ciutats es desplacen a diari a la capital de la comarca de l'Horta, fent que la influència d’aquesta traspasse la dimensió comarcal, sense arribar a ser provincial. O les Comarques Centrals Valencianes, que formen una unitat reconeguda per estudis d’àmbit europeu, estudiada en diverses ocasions per les nostres universitats com un conjunt de comarques amb característiques comunes (més d’un 80% d'us social del català com a llengua principal, per exemple). El cas de les Comarques Centrals Valencianes (la Vall d'Albaida, la Costera, la Safor, La Marina Alta i Baixa, i l'Alcoià -- Comtat), trenca de ple amb l'esquema provincial, però es troba amb ell a l’hora de poder establir iniciatives pròpies sobre interessos comuns.

Són aquestes realitats econòmiques i socials les que s’imposen en l’economia globalitzada i no les províncies. Són, a més, una forma de vertebració per al País Valencià que podria superar els escassos resultats d’anys de governs autonòmics i de Diputacions Provincials. En lloc d’aquestes, el Consell podria convertir-se en el gestor del conjunt d’àrees o regions urbanes del País Valencià, identificant i coordinant millor les realitats locals. I ja de pas, passar la pàgina de les Diputacions i dels seus presidents-emperadors.