No existeix una demarcació territorial administrativa més inadequada per als temps que corren que la Província. El seu origen està vinculat al reformisme borbònic i la voluntat d’acabar amb la organització territorial dels regnes històrics. Ja durant el segle XIX es consolidarien i crearien les Diputacions Provincials, institució d’àmbit provincial que donava al govern de l’estat el control directe sobre els territoris de la perifèria. D’especial menció és la utilitat que el general Franco trobà en elles per consolidar la dictadura. Avui, amb el règim autonòmic establert, territoris com Catalunya lluiten per eliminar la demarcació provincial i recuperar les vegueries (demarcacions semblants a les actuals comarques, però recuperades de la definició medieval), millor adaptades a la realitat local, econòmica i social.
En termes econòmics i d’organització territorial, les regions urbanes s’adapten molt millor que la província als processos derivats de la globalització econòmica
En termes econòmics i d’organització territorial, les regions urbanes s’adapten molt millor que la província als processos derivats de la globalització econòmica. Per exemple, la de València, que pot arribar ben bé a Llíria pel nord i a Alzira pel sud- oest. Les persones d’aquestes ciutats es desplacen a diari a la capital de la comarca de l'Horta, fent que la influència d’aquesta traspasse la dimensió comarcal, sense arribar a ser provincial. O les Comarques Centrals Valencianes, que formen una unitat reconeguda per estudis d’àmbit europeu, estudiada en diverses ocasions per les nostres universitats com un conjunt de comarques amb característiques comunes (més d’un 80% d'us social del català com a llengua principal, per exemple). El cas de les Comarques Centrals Valencianes (la Vall d'Albaida, la Costera, la Safor, La Marina Alta i Baixa, i l'Alcoià -- Comtat), trenca de ple amb l'esquema provincial, però es troba amb ell a l’hora de poder establir iniciatives pròpies sobre interessos comuns.
Són aquestes realitats econòmiques i socials les que s’imposen en l’economia globalitzada i no les províncies. Són, a més, una forma de vertebració per al País Valencià que podria superar els escassos resultats d’anys de governs autonòmics i de Diputacions Provincials. En lloc d’aquestes, el Consell podria convertir-se en el gestor del conjunt d’àrees o regions urbanes del País Valencià, identificant i coordinant millor les realitats locals. I ja de pas, passar la pàgina de les Diputacions i dels seus presidents-emperadors.
josep - 05-01-10 - 13:21h. Em pareix molt bé però esta mesura te que anar acompanyada de l'eliminació de les províncies. Que ja sabem com són els polítics en tal de tindre més cadiretes on seure.
Despús-ahir eren sis i ahir al matí deu els afectats per un brot de legionel·la a Calp l'existència de la qual la conselleria de Sanitat comunicava a la ciutadania just la vespra que es cobrara la seua suposada primera víctima. No obstant açò, mentre l'ens responsabilitat de Luis Rosado datava l'origen set dies arrere, la sanitat britànica ja alertava d'ell el 19 de gener. Dues hores després de ser qüestionada sobre al respecte per l'Informatiu, finalment la Conselleria reconeixia tres morts i 14 infectats.
L'endemà passat que el jutge que instrueix el cas Emarsa li imposara una fiança (amb l'exgerent de la depuradora de Pinedo Esteban Cuesta) de 25 milions d'euros, i un any i mig després que l'escàndol saltara a la llum amb ell ja en l'epicentre, el fins a ahir alcalde de Manises, vicepresident de la Diputació de València i militant del PP, Enrique Crespo va dimitir els seus càrrecs i va abandonar el partit per a preparar la seua defensa.
Un grup de joves reobrin el cinema de la Unió Musical de Llíria després del seu tancament l'any 2001. La iniciativa ha estat acollida amb èxit rotund per part del públic, revitalitzant així la vida cultural del poble.