L’emergència democràtica que s’estén com una taca d’oli al País Valencià davant la indiferència general no es resol amb les receptes de sempre. Els socialistes han d’encapçalar la reacció i cap lloc millor per fer-ho que des d’unes llistes electorals, en concret les llistes de les pròximes autonòmiques. La direcció present del PSPV no té el lideratge social que necessita una candidatura de govern, però el partit i el seu entorn més vinculat són potents. Al preu, això sí, que ningú que puga ser útil evite comprometre’s. Maria Teresa Fernández de la Vega, Jordi Sevilla, Ana Noguera, Francesc Colomer, Joan Romero, Aurelio Martínez, Ángel Luna, Andrés Perelló, Leire Pajín (com una més), Jorge Alarte (ídem), Antonio Gutiérrez, Inmaculada Rodríguez Piñero... Unes llistes amb estos noms, més una dotzena d’independents veritables referents socials, escenificarien un missatge evident de voluntat de guanyar i de servei al país. El mètode és: excel·lència en compte de mediocritat; generositat en compte de punyalades pel càrrec. La tremolor del PP seria directament proporcional a l’increment de la il·lusió en els sectors progressistes. Justament el que necessita la democràcia valenciana.