És el que ocorre també amb molts dels polítics actuals, que a poc que se’ls observe de prop se’ls veu omplint-se de glòria

Açò és el que ocorre també amb molts dels polítics actuals, que a poc que se’ls observe de prop se’ls veu omplint-se de glòria. Tots recordem exclamacions exemplaritzants de polítics de primera línia en Espanya:
–¿Y a usted quién le ha dicho que quiero que conduzca por mi?
Sí, era aquell polític del bigotis que ens ficà a tots en una guerra criminal (com si no ho foren totes quan s’envaeix un país) quan els del partit contrari feien campanyes dient que no podien conduir pels altres, i el missatge era que conduïren amb prudència.

O aquell altre etern aspirant a la trona messetària que l’enxamparen gracioset escridassant:
–¡Viva el vino!
O anant a casa nostra, l’eternament votat per una endormiscada població, parlant de personatges sinistres:
–Amiguito de l’ànima.
O:
–Te quiero un huevo.

Evidentment, com que aquestes coses li eixien de natural, s’expressava en llengua de forasters (com els fills del pobre tio Canya). Empra només la llengua dels seus avantpassats de forma bastant forçada solament per poder anar a pellucar vots per comarques on encara mantenim el nostre català. Mentre que si la utilitza en pobles o ciutats ja anivellades lingüísticament al castellà, ho fa per llançar proclames de l’estil:
–Mos o volen furtar tot! No mos fareu catalans!

Ai las! Si el pobre rei En Jaume I (el mateix que ells han rebatejat per donar els premis Jaime Primero a la Generalitat; de no ser que es referesquen a algun altre rei, clar està) alçara el cap. Ell que va nàixer a terres catalanes. El bandejarien també per català? I el dissabte 9 d’octubre posaran cara de compungits i orgullosos patriotes i passejaran la senyera del rei En Jaume I pels carrers del Cap i casal. Qui havia de donar llum dóna fum.

Quants en manté la farina, i ella fina que fina.

Valencians, Salut i Terra.