Aquest és el fet real que el poble agafa per metaforitzar-lo i aplicar-lo a la manera d’actuar de les persones quan se n’ixen de la lògica que ha de regir els seus actes

Aquest és el fet real que el poble agafa per metaforitzar-lo i aplicar-lo a la manera d’actuar de les persones quan se n’ixen de la lògica que ha de regir els seus actes. Si la transgressió que han comés és de poca volada, tot i que constant, diem que suma. I si la cosa ja se n’ix de mare –o se’n va de varetes, que era una altra manera de medir– aleshores –altra vegada aleshores; i gairebé i tanmateix si s’escau– diem que se n’ix.

–Saps a qui vaig enxampar l’altre dia omplint-se la cistella d’albercocs dels meus camps? Doncs al fill de Quico Corretja.
–Ui, en eixa família, qui no suma se n’ix.

–L’altre dia em digué Colau que s’havia apuntat a un grup religiós i que s’ho passaven d’allò més bé. Fins i tot em comentà que estava a punt de venir a visitar-los la Patum de la secta.
–Compte amb aquestos que qui no suma se n’ix.

Si fem un colp d’ull als polítics que ens estan governant al País Valencià i repassem la xarxa de canonades públiques que estan sota la seva responsabilitat, però que són dels valencians, des de la infumable televisió pública de Canal 9 fins als tèrbols assumptes d’alguna ONG immobiliària, vestits de jaqueta, bosses de mà de primeríssimes marques, fosques visites papals, casos Gürtel –més obscurs encara, o no, segons per a qui–; aleshores –altra vegada– podem exclamar plens de raó que en el partit dels gavinots qui no suma se n’ix, ja que quants més assumptes s’investiguen, el merder més pudor fa.

Valencians, Salut i Terra.