Molt bé. El grup socialista a l’ajuntament de València ha fet una bon treball de recerca i ha pillat en falta l’alcaldessa de València, Rita Barberà. No només això, sinó que se n’ha ocupat de divulgar la magnitud de la falta, mitjançant un periòdic de difusió massiva, com és El País. En resum, la senyora Barberà va signar l’aprovació dels comptes anuals de l’anomenat Centro de Estrategias y Desarrollo de Valencia (pel mateix preu l’hagueren pogut batejar com Negociado de Maremotos y Catástrofes Ocasionales), quan aquesta confraria havia pagat treballs amb diners públics que no s’havien fet: els del grup Laterne (no quedaria més apropiat dir-li Alterne?). Pel que s’ha informat, avui mateix, dilluns i bon dia, hi ha convocada una reunió dels socis del club de maremotos, perquè aproven, aquesta vegada sí, els comptes ja apanyats de la societat. Però això no representa cap marxa enrere. Si vostè ha prenyat la xica, per posar una comparativa, de poc serveix ara dir que no volia, o pitjor encara, que no es trobava allà. L’ADN no enganya. I la petjada de Rita, tampoc. De manera que la falta, o millor encara, el presumpte delicte, ja s’ha comés. Donya Rita ha signat unes coses que no eren veritat. I ho ha fet a consciència. És a dir, que ara toca encarregar-se que la denúncia es tramite en el jutjat corresponent i vetllar perquè el procediment arribe fins el final. El que siga. Ignore si això s’ha de qualificar com a falsedat en document públic, prevaricació o tot plegat i alguna cosa més. I ja m’agradaria que comportés la inhabilitació i algun que altre decenni de presó, ni que fos preventiva. Sí, ja sé que és demanar massa. Però arribats a aquestes alçades del període dinàstic del PP, em té igual el procediment. Allò que importa, és que palmen. Rita ha clavat la pota? Que palme! Si en la fase següent algun jutge afí a la causa, entre tot el regiment de magistrats addictes, li deixa l’expedient més net que una patena, això serà una altra qüestió. El que està clar és que ells no es distreuen de l’objectiu. I si cal empaperar Mònica Oltra per un episodi de resistència pacífica davant els bàrbars al Cabanyal, no perden el temps. Ja la tenen a punt de caramel per a l’execució. Què passarà a l’altra banda? Primer que res caldrà saber si hi ha ‘altra banda’ més enllà del treball de recerca i l’ajut en la difusió de la gambada de Rita. Perquè ara cal rematar la feina i encetar el procés judicial, ben entès que cap magistrat, ni fiscal pel que es veu, s’ha plantejat fer-ho d’ofici. I si empuren Rita o la inhabiliten per sempre més, festa grossa. I si no, s’haurà de continuar la lluita contra el règim, amb millors recursos i imaginació. Però, ara mateix, toca rematar la feina. A qui s’estan esperant?