Estic a Brasil. Necessitava allunyar-me de València. Des de fa setmanes em sent vigilat. Els enemics interns es deixen vore impúdicament i murmuren sense desmai, sense dissimul. Esperen notícies des de Madrid. Cusen la mortalla, mesuren el forat, caven el sòl. Conspiren. Ho fan a diari. Sobretot des de l’ajuntament, que s’ha convertit en el niu des d’on es cova la conxorxa. Ella sap de què va la cosa. En temps d’Alianza Popular empunyà la batuta en tots els conciliàbuls fins que transformà la batuta en vara de comandament. Juan ja m’ha advertit. Té massa poder i l’olor de les urnes li esmola els instints. De la seua mà eixirà el primer grapat de terra damunt del meu cadàver. Segur.
Ací, a Brasil, m’acompanya un bon grup d’empresaris. Em fa gràcia la docilitat i la flexibilitat en les reverències. Creuen que no me n’adone de tanta impostura
Ací, a Brasil, m’acompanya un bon grup d’empresaris. Em fa gràcia la docilitat i la flexibilitat en les reverències. Creuen que no me n’adone de tanta impostura. Si caiguera demà, no s’acostarien ni per picotejar-me les despulles. De moment, em fan falta. Ens fem falta. La seua voracitat és un escut i hui estan contents amb tant de paisanatge afrodisíac i amb esta calor desafecta de frugalitats morals. M’han cridat l’atenció les camises amerades, la suor fent el camí d’arrugues i concavitats en els rostres. I jo, en canvi, ni una gota. Ja se sap que l’emperador no sua. De fet, algú de la comitiva brasilera s’hi ha fixat: “Señor, usted no suda, ¡es un prodigio!”.“Así es”, li he respost. “Me recuerda a uno de los grandes libertadores de nuestro continente”. “¡Qué me dice!”. “Sí señor. A Rafael Leónidas Trujillo, que liberó a la República Dominicana del yugo comunista”.
Salvant totes les distàncies, també tinc un Rafael vigilant els comunistes que encara queden al corral de Les Corts. Ell mateix ho fou durant un temps. Per això coneix bé els seus vicis, les seues febleses. També la gramàtica virulenta que utilitzen per a desacreditar-me. Són els Luna, les Oltra... Tot i que esta última ha quedat relativament anulada amb la substitució al front del seu grup per Morera. Un parlamentari moll, de verb innocu. Un problema menys enmig d’esta legió de renegats que pretenen expiar en ma desfeta tots els pecats de l’imperi.
Josep - 02-03-10 - 23:40h. Xe Sergi, entenc que molta gent preferiu Oltra a Morera però podrieu com a mínim donar-li una miqueta de temps com a portaveu abans de tirar a matar, a més Enric també els està posant nerviosos, als del Pp i també als del PSoe. Que per cert poques voltes he escoltat a Mónica Oltra criticant el Psoe.
Au salut i a per ells
fandetarin - 02-03-10 - 13:48h. Ave César! Tu fiel guardia te protegerá contra todos esos bellacos que esperan que hinques la rodilla en tierra. Moriremos por tí!!! (a no ser que nos cambiemos de armadura por un puesto mejor pagado y con menos trabajo, claro)
Tretze imputats, cap d'ells càrrec públic, hauran de respondre davant la justícia per les primeres irregularitats detectades en relació amb l'organització de la visita del Papa a València en 2006. Un nou escàndol a sumar a la llarga llista que posa en seriosos dubtes els criteris de contractació del Consell de Francisco Camps en els anys en què es van buidar les arques públiques valencianes.
Quasi dos anys després que el cas saltara a la llum, el cèrcol judicial se segueix estrenyent al voltant de l'ex secretari general de RTVV, Vicente Sanz. Ara, la seua primera imputació per presumpte delicte d'abusos sexuals a tres treballadores de Canal 9, passa a ser per tres presumptes delictes d'abusos sexuals susceptibles de ser qualificats en la modalitat agreujada, tres d'assetjament sexual i altres tres d'amenaces, tots ells continuats.
El bloqueig per part del PSPV a la renovació dels membres del Consell d'Administració de RTVV duu a Enric Morera a parlar d'un pacte entre PP i PSOE que s'estendria fora de l'ens. Una denuncia que va despertar la reacció del diputat socialista Josep Moreno.
Imprimir página
Enviar noticia
2
2 comentaris
