El cas és que, tot i algun escàndol aïllat en alguna ciutat, Alacant era l’única de les tres províncies que havia resistit la temptació. Fins i tot el mateix Ripoll aprofitava la imputació del president de la Generalitat per a tirar més llenya al foc en la batalla interna que mantenen els populars. Ara, però, haurà d’agrair les mesures que en el seu moment adoptà el partit, doncs sembla que en el seu cas també esperaran el que diga el jutge per a prendre algun tipus de mesura. I ja sabem que les coses de la justícia sempre s’allarguen en el temps i encara passaran alguns anys fins que puguem tenir una sentència ferma que comentar, sinó que els ho diguen als catalans que han hagut d’esperar quatre anys la sentència de l’estatut. Per cert, que ells sí han reaccionat socialment i de manera multitudinària i han eixit al carrer per defensar els seus interessos i, tot i que les comparacions són odioses, hem d’assumir que els valencians no reunirem mai més d’un milió de persones ni que siga que el València C.F  guanye el mundialito. Així l’estat de les coses, el que tenim de moment en uns dels casos de corrupció més importants dels darrers anys a la nostra terreta és un únic cap de turc –Ricardo Costa– i el tres en ratlla complet: València, Castelló i Alacant.