El divendres 4 de desembre vam tindre l’oportunitat d’actuar a Madrid, dins d’unes jornades internacionalistes, organitzades al CSOA La Traba per Izquierda Castellana i Yesca. Ens feia molta il•lusió aquest concert: compartíem cartell amb Cesk Freixas i Obrint Pas i ens retrobàvem parcialment (ens faltava l’incombustible Nabil) la brigada solidària de músics que viatjàrem a Palestina el passat mes d’agost de 2009. A més a més, era la primera vegada que fèiem un recital a Madrid i ens notàvem inquiets, mirant de digerir els nervis de l’estrena.
No cal dir-ho: la imatge de Madrid que els mitjans de comunicació projecten cap a l’exterior és molt parcial. D’això ens n’adonàrem de seguida. En arribar a la sala on es feia l’actuació i una conferència prèvia sobre “identitat i dominació capitalista” ens vam trobar un grafit gegant amb una corona en flames i una frase lapidària “nosaltres som antimonàrquiques”, escrita en català i mostrant solidaritat cap als imputats i imputades catalanes per la crema de fotos dels rei.
Quan la gent del públic canta les lletres de les teues cançons es produeix un moment màgic, molt especial, però si damunt es tracta d’un concert a Madrid i són els espectadors i les espectadores castellanes les que estan corejant les cançons de Cesk Freixas, de veritat que et quedes amb la boca oberta. |