Entre els que se’n diuen periodistes professionals hi ha de tot: els més, que es dediquen a criticar sistemàticament l’adversari polític i fer de hooligan de la seua pròpia simpatia partidista, i els menys, que, en canvi, denuncien les polítiques irracionals i injustes, vinguen d’on vinguen, alhora que es preocupen d’incentivar els canvis reals. Afortunadament, els lectors de L’Informatiu tenim el privilegi de poder comptar amb un dels que pertanyen al segon tipus, Julià Álvaro, que en la columna de divendres passat reclamava cares noves per tal de superar la inutilitat de l’oposició i bastir una alternativa creïble.
A banda d’això, però, sembla que també caldria un canvi estructural del discurs, més enllà dels clixés associats a cadascuna de les opcions polítiques. No només per guanyar adhesions sinó sobretot per traure el país de la situació de paràlisi en què es troba, que és allò que realment ens hauria d’importar. Val a dir, si els ciutadans no voten els partits de l’esquerra no és només per la incapacitat dels seus representants, sinó també perquè les polítiques que proposen –o no proposen i implícitament se’ls atribueixen– no els convencen. Quina és la solució dels progressistes per a eixir de la crisi? Acabar amb els grans esdeveniments i augmentar la despesa pública?
Sense abandonar la defensa d’allò públic, potser seria hora d’abandonar tota una sèrie de tabús instal•lats en el discurs de l’esquerra
Potser tinguen moltes més propostes, però dubte que estiguen arribant a la ciutadania. I, en tot cas, el veritable problema és que encara és més dubtós que la seua aplicació puga donar un nou impuls a l’economia valenciana. En eixe sentit, sense abandonar la defensa d’allò públic, potser seria hora d’abandonar tota una sèrie de tabús instal•lats en el discurs de l’esquerra, com ara la por a les grans empreses, el mite dels xicotets emprenedors o la intocabilitat dels funcionaris. Alberto Noguera, un dels comentaristes de la blogosfera que abans i amb més exactitud va predir la crisi que ens afecta, ho explica d’una forma ben planera en els seus escrits (per exemple ací, ací, ací, o ací).
Només cal pensar en les economies escandinaves en les quals tant ens agrada fixar-nos. D’una banda, es basen en grans companyies industrials i tecnològiques bolcades en el comerç internacional, mentre que, d’una altra banda, el sector públic –de molt més pes que en el nostre cas i sostingut amb imposts altíssims– prioritza per damunt de tot l’eficàcia, la productivitat, el rigor i la bona gestió. Deixant-nos dur per consignes genèriques no eixirem ben parats d’esta, cal també un canvi de discurs.
Joan - 21-12-09 - 12:38h. No pensa lo mateix el teu amic Tur. Tu parles de canvis de discurs i ell d'insistir per l'esquerra. No vos posareu d'acord, xé?
Txus - 21-12-09 - 10:22h. Fa molt de temps que seguixc al Noguera. Vaig deixar de comprar un pis fa tres anys i mig en part per les seues prediccions que pintaven un panorama molt negre quant ningú seu esperava. No m'arrepentixc en absolut!
Iván - 21-12-09 - 10:10h. De acuerdo en parte. Siempre es arriesgado "criminalizar" a todo un colectivo, pero la verdad es que es desesperante ver com una generación de treintañeros estamos precarizados y sin rumbo fijo, mientras otros tienen unos privilegios immerecidos. O todos o ninguno.
Despús-ahir eren sis i ahir al matí deu els afectats per un brot de legionel·la a Calp l'existència de la qual la conselleria de Sanitat comunicava a la ciutadania just la vespra que es cobrara la seua suposada primera víctima. No obstant açò, mentre l'ens responsabilitat de Luis Rosado datava l'origen set dies arrere, la sanitat britànica ja alertava d'ell el 19 de gener. Dues hores després de ser qüestionada sobre al respecte per l'Informatiu, finalment la Conselleria reconeixia tres morts i 14 infectats.
L'endemà passat que el jutge que instrueix el cas Emarsa li imposara una fiança (amb l'exgerent de la depuradora de Pinedo Esteban Cuesta) de 25 milions d'euros, i un any i mig després que l'escàndol saltara a la llum amb ell ja en l'epicentre, el fins a ahir alcalde de Manises, vicepresident de la Diputació de València i militant del PP, Enrique Crespo va dimitir els seus càrrecs i va abandonar el partit per a preparar la seua defensa.
Un grup de joves reobrin el cinema de la Unió Musical de Llíria després del seu tancament l'any 2001. La iniciativa ha estat acollida amb èxit rotund per part del públic, revitalitzant així la vida cultural del poble.
Imprimir página
Enviar noticia
3
2 comentaris
