“Para cumplir una condena no es necesario estar entre rejas. En casa, con el control telemático, también voy a estar cumpliendo la pena” Luís Fernando Cartagena, exconseller i expresoner
A Cleptolàndia, els delinqüents condemnats pels tribunals es converteixen en assessors del president de la Cambra de Comerç, els —presumptes?— corruptes, en víctimes, i la ruïna de Canal 9, en “model exemplar” (segons comentava ahir Rafael Blasco, com si els 1.099 milions d'euros de deute acumulat no anaren amb ell, durant la roda de premsa posterior a la Junta de Síndics).
Vicenç Navarro sempre recorda el fort domini conservador en la judicatura espanyola, conseqüència directa del franquisme. A Cleptolàndia, fins fa quatre dies, Juan Luís de la Rúavivia a la quarta planta de l'edifici del Tribunal Superior de Justícia. En una vivenda de 300 metres quadrats —amb una capella, com no podia ser d'una altra manera— i amb les despeses pagades per la Generalitat (és a dir per El Curita). El domini conservador i filocleptòman en la justícia valenciana, a vegades es tradueix en connexions transversals, cognoms que boten de sumari en sumari. Com és el cas de l'exconseller de Camps i actual vicepresident del Consell General del Poder Judicial, Fernando de Rosa i les converses telefòniques, punxades per la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), que el seu germà Alberto mantenia tan alegrement amb l'empresari multi imputat Enrique Ortiz sobre un concurs per a la construcció dels jutjats de Paterna.
Vivim a Cleptolàndia (la Comunitat Econòmica Cleptòmana) i en aquest espai d'acumulació pantagruèlica de capitals il·lícits un paio que li furta la pasta a unes monges és un estrateg empresarial
L'exconseller d'Obres Públiques, Luís Fernando Cartagena, representa, però, el cas més emblemàtic de justícia (poètica?) aplicada en Cleptolàndia. Imputat en un sumari de l'Audiència Nacional per les cessions de crèdit del Banc Santander —un escàndol que l'obligà a dimitir quan era conseller de Zaplana—, l'ara assessor del president de la Cambra de Comerç es va dedicar a furtar 49.000 euros a unes mongetes oriolanes, amb la complicitat del també condemnat Ángel Fenoll, un altre vell conegut de la UDEF. L'aleshores president i actual conseller de Telefònica, guiat per la nova ètica pública cleptomaníaca que va instaurar definitivament en la política valenciana, va defensar l'honorabilitat de qui més tard seria condemnat a quatre anys de presó per l'Audiència d'Alacant (pels delictes de falsedat en document mercantil i malbaratament de cabals públics). Confirmada la sentència pel Tribunal Suprem, un memorable 17 de juliol del 2008, ingressava l'exconseller i ex alcalde Luís Fernando Cartagena al Centre Penitenciari Alacant II de Villena.
Aquella gloriosa jornada (disculpen la nostàlgi, però no tots els dies es veu a un corrupte entrant a una presó) Vicente Rambla desitjava que el reu “pueda seguir continuando [sic] su actividad [delictiva?] y contribución a la sociedad como ha hecho desde distintos puestos de responsabilidad”.Ricardo Costa també va desitjar que “esta etapa de la vida de Cartagena pase cuanto antes”. Tot i la gran notícia, tres mesos entre reixes més tard, l'ordre natural de les coses a Cleptolàndia es va imposar i l'exconseller de Zaplana fou alliberat, premiat amb un tercer grau increïblement irregular (sense anar més lluny, encara tenia una causa pendent a l'Audiència Nacional).
El tercer grau li permet complir la resta de la condemna amb una polsereta electrònica que li obliga a romandre vuit hores diàries a casa. I així li anava a l'expresoner fins que la setmana passada el diari Levantepublicava que José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València havia fitxat —per 70.000 eurets— el mencionat delinqüent per assessorar-lo en temes d'estratègia. Temes d'estratègia?, es preguntarà algú. Doncs sí. Vivim a Cleptolàndia (la Comunitat Econòmica Cleptòmana) i en aquest espai d'acumulació pantagruèlica de capitals il·lícits un paio que li furta la pasta a unes monges és un estrateg empresarial.
Si es passa vosté per alguna Cambra de Comerç del País Valencià, vaja amb molt de compte. Un exconvicte amb polsera electrònica podria furtar-li la cartera.
Pep - 24-11-10 - 12:53h. La dona del senyor Cartagena, Ana Encabo, és la secretària de la Cambra de Comerç de València, va aterrar directament de la Conselleria d'Economia a aquesta institució. El seu sol és de 130.000 euros. Si fem comptes 200.00€ per a mantindre callaet al senyor Cartagena no està mal, i em pregunte que és lo que sabrà aquest senyor.
Per cer aquest matí he anat a la seu de la Cambra de Vlc, al carrer Jesús, a fer unes gestions i entraven els dos juntets de la maneta.
Giuseppe Grezzi - 24-11-10 - 10:56h. Enhorabuena por estas reflexiones, de una claridad y un compromiso insobornables!
Me pregunto y me seguiré preguntando si no hemos llegado al momento en el cual el pueblo valenciano se levante, recomponga las piezas esparcidas y olvidada de su dignidad pisoteada y manchada, para limpiando la vida pública de los indignos que usurpan el poder con desfachatez, desprecio y cinismo. "Adelante que ya es hora de pasearnos a cuerpo, y pensar que quien vivimos anunciamos algo nuevo"!
Gracias
Giuseppe Grezzi, candidato de Comrpomís per Valencia
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
2
1 comentari
