Amb la seua lucidesa habitual, va ser Joan Fuster qui ja va deixar per escrit que la situació d’anormalitat nacional, social, cultural i econòmica del País Valencià i, per extensió, dels Països Catalans ens ha obligat a ser nacionalistes a moltes persones que, en condicions normals, no ho seríem. De la mateixa manera, els qui no compartim la forma de governar del Partit Popular hem estat abocats a ser els homes i dones del “no”, els qui ens neguem a acceptar una política basada en grans balafiaments de diners públics per desenvolupar esdeveniments inútils mentre els nostres serveis bàsics apenes disposen dels mínims recursos exigibles. Som, també, els qui ens hem negat a acceptar com a nomal una política basada en l’amiguisme, el nepotisme i, per què no dir-ho, la corrupció, com ho demostren els casos que salpebren els hemicicles d’ajuntaments i diputacions d’Alacant, Castelló i Valencià i que, arran del cas Gürtel, tampoc són aliens al mateix Govern valencià. Davant d’això, direm “no” i sempre “no”. I ens tocarà ser tan nacionalistes com calga per evitar les malifetes dels polítics botiflers de torn.
No obstant això, aquesta política de dignitat, aquesta cultura de resistència davant de la conversió del País Valencià en un negoci sucós per a seguir ofrenant noves glòries a Espanya, ha d’anar acompanyada també d’una cultura del “sí”. És a dir, de tot un seguit de propostes per demostrar que hi ha una forma alternativa de governar, de veure i viure el País Valencià i, òbviament, de treballar per una terra i una cultura que es nega a ser de segona i a seguir demanant perdó per no ser d’expressió castellana.
En aquesta línia, crec que un dels majors encerts dels darrers temps és la iniciativa de l’escriptor Josep Lozano per declarar el 4 de setembre com a 'Festa Estellés'
En aquesta línia, crec que un dels majors encerts dels darrers temps és la iniciativa de l’escriptor Josep Lozano per declarar el 4 de setembre com a Festa Estellés, és a dir, una jornada festiva que, a mig camí entre la reivindicació i la literatura, recorde el genial poeta de Burjassot en l’aniversari del seu naixement i ens done als valencians un motiu d’orgull i de força per seguir endavant malgrat que el vent bufe en contra.
La Festa Estellés, que se celebrarà per primera vegada en diversos municipis valencians, és una d’aquelles fites que cal impulsar, mantindre i consolidar. I per molts motius: en primer lloc, perquè les desgraciades circumstàncies d’aquest país nostre no ha permés homenatjar com cal a un dels millors poetes que ha donat la llengua catalana quan ja fa gairebé 17 anys de la seua mort. En segon lloc, perquè Estellés continua sent un estímul i un exemple per a tots aquells que escriuen, canten, pensen, treballen i viuen en valencià, perquè ens va ensenyar a ser “un entre tants” i que “allò que val és la consciència de no ser res, si no s’és poble”.
La gent com Estellés, a la lectura del qual dec la meua passió per la llengua catalana, pel País Valencià i per la literatura, és la que fa surar un país i una cultura. Els altres, els innombrables, ho saben i, per això, cíclicament, apareix el bocamoll de torn per criticar-lo, insultar-lo i arraconar-lo, però no tenim cap intenció de quedar-nos de braços creuats davant la infàmia.
El proper 4 de setembre celebrarem la primera Festa Estellés i, arreu del País Valencià, llegirem poemes del mestre de Burjassot i de molts altres autors valencians. Amb les seues paraules, arreplegarem forces i continuarem endavant perquè, com diuen, l’única lluita que es perd és la que s’abandona. Continuarem assumint la veu d’un poble i treballant per ser hereus dignes del fill del forner, el que feia versos. Perquè nosaltres no oblidem, ni ens cansem. Nosaltres, seguim treballant per allò que creiem. Nosaltres, sí.
Tretze imputats, cap d'ells càrrec públic, hauran de respondre davant la justícia per les primeres irregularitats detectades en relació amb l'organització de la visita del Papa a València en 2006. Un nou escàndol a sumar a la llarga llista que posa en seriosos dubtes els criteris de contractació del Consell de Francisco Camps en els anys en què es van buidar les arques públiques valencianes.
Quasi dos anys després que el cas saltara a la llum, el cèrcol judicial se segueix estrenyent al voltant de l'ex secretari general de RTVV, Vicente Sanz. Ara, la seua primera imputació per presumpte delicte d'abusos sexuals a tres treballadores de Canal 9, passa a ser per tres presumptes delictes d'abusos sexuals susceptibles de ser qualificats en la modalitat agreujada, tres d'assetjament sexual i altres tres d'amenaces, tots ells continuats.
El bloqueig per part del PSPV a la renovació dels membres del Consell d'Administració de RTVV duu a Enric Morera a parlar d'un pacte entre PP i PSOE que s'estendria fora de l'ens. Una denuncia que va despertar la reacció del diputat socialista Josep Moreno.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
