El primer disbarat al•ludeix al proposat rellevament de Mònica Oltra a les Corts per tal de donar-li més xoc al representant nacionalista

Confiats –sense exagerar, és clar- en la bona voluntat dels interlocutors per sometre’s als imperatius del seny, ens limitarem tan sols a assenyalar uns pocs disbarats. El primer de tots ells, i potser no siga el més greu, al•ludeix al proposat rellevament de la síndica de Compromís, Mònica Oltra, a les Corts Valencianes, per tal de donar-li més xoc al representant nacionalista. Tot un regal nadalenc per al PP, i particularment per al molt honorable, que es lliurarà així del fibló implacable de la parlamentaria. Amb tot el respecte per Enric Morera, tan volenterós, aquesta maniobra és una estupidesa que descapitalitza a l’esquerra i arrisca deixar-la muda en l’únic espai on s’ha guanyat en poc temps el respecte de quasi tots i el temor de la dreta. Cal malbaratar eixa rara fita?

Un altra malversació seria el canvi de la marca Compromís –com s’anomena el grup parlamentari- pel d’Espai Valencià de Progrés, molt bonic, però que suposa encetar de bell nou i amb un resultat precari el treball d’acreditació a que obliga esta mena de trivialitat. Altra cosa seria que tots els grups i grupúsculs d’obediència esquerrana sacrificaren les seues particulars sigles i manies a favor d’un únic programa i denominació. Però eixe somni encara està verd i convé salvar les imatges i els talents més contrastats, com ara el de l’esmentada síndica i Compromís, justament acreditats en ben poc temps.

Per últim i per no perllongar este paper, hi ha en l’al•ludit pacte una previsió de candidatures elaborada amb una mena d’aritmètica electoral tan fastigosa i imaginem que tramposa com un rebut de la companyia elèctrica. Tantes cauteles i reglamentació suggereixen un tipus de negociador que està més pendent de fer-se amb la cadireta que de persuadir l’electorat. Per sort, el debat resta obert i potser que pentecosta, en forma de trellat, administre la raó que hi cal.