L’edició valenciana del diari ABC va publicar ahir una entrevista a l’historiador Javier Varela, nou director del MuVIM, substitut del dimitit Román de la Calle després de l’ignominiós afer de la censura política de l’exposició Fragments d’un any. La conversa amb qui també és alcalde de Torre Baixa pel PP, titulada “Hablo con el lenguaje del intelectual, no con el de la política”, dóna bon compte de quines mans dirigiran a partir d’ara un dels principals museus de la ciutat de València. En primer lloc, després d’atribuir-se sense cap tipus d’humilitat la categoria d’intel·lectual –“está mal que lo diga pero es lo que soy”– i de definir la intel·lectualitat com la recerca de “la verdad, de la libertad de pensamiento”, amolla que: “quiero montar otra exposición que cuente la ambición de Valencia de llegar al mar en sentido amplio” (ja se sap, el Cabanyal sempre en mig). I ho diu la mateixa persona que el dia de la seua elecció va afirmar amb rotunditat que “dejaré las simpatías políticas en la puerta del museo”.
L’entrevista reprodueix la mangarrufa iniciada aquell mateix dia, segons la qual l’aposta de la nova direcció serà plenament “valencianista”, dirigida a “fomentar la cultura valenciana”
Per una altra banda, l’entrevista reprodueix la mangarrufa iniciada aquell mateix dia, segons la qual l’aposta de la nova direcció serà plenament “valencianista”, dirigida a “fomentar la cultura valenciana”. Però el valencianisme de Varela queda ben clar en repassar la seua trajectòria historiogràfica: ha escrit sobre Jovellanos, Joaquín Costa, Ramiro de Maeztu i el mite de Castella en la generació del 98. Coses diverses, variades i sobretot, sobretot, ben valencianes i valencianistes. No és estrany, per tant, que un dels seus principals articles siga “Nación, patria y patriotismo en los orígenes del nacionalismo español”, on explica que la construcció de l’estat-nació a Espanya passa per la uniformització política i cultural dels seus territoris, incloent el fet que, com deia un economista del segle XVIII, “cuantas más sean las lenguas, mayores las dificultades para entenderse, mayores los obstáculos a la industria y el comercio”. Tampoc és estrany, per tant, que el mateix Varela qualifique el seu valencianisme de “valencianismo universal, el que aporta nuevas glorias a España”. Un valencianisme, si això pot ser, sense cap rastre d’identitat valenciana, clar.
Finalment, demostrant la seua talla intel·lectual, eixa que presumeix de tindre, Varela exposa la seua opinió sobre l’operació Brugal, el cas de corrupció que afecta el president de la Diputació d’Alacant: “eso debe pasar pronto porque daña la imagen de la Comunidad y no es bueno que nos tomen a broma fuera”. Ole, ole i ole. Este sembla ser el “llenguatge de l’intel·lectual”, el llenguatge d’aquell qui cerca “la veritat i la llibertat de pensament”, d’aquell qui, segons el diccionari, “té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural, i d’influir críticament en l’opinió pública”. Ser un bon intel·lectual, segons Varela, equival a fer exposicions carregades d’interés partidista, marginar el valencià, menysprear la identitat valenciana i, ja de pas, amagar tot allò que perjudique el partit polític propi. Eixa intel·lectualitat pareix més bé una “camama”, és a dir, segons el Diccionari històric del valencià col·loquial, una “mentira, engany, obra dolenta o menyspreable”.
Pau - 20-07-10 - 07:06h. Supose que quan ell diu «valencianista» vol dir «de València», no de «cultura valenciana». És a dir, fomentar la cultura espanyola des de València. Res de nou...
Giuseppe Grezzi - 19-07-10 - 18:51h. Gracias Vicent, un gran artículo, documentado profundo y demoledor!
Tretze imputats, cap d'ells càrrec públic, hauran de respondre davant la justícia per les primeres irregularitats detectades en relació amb l'organització de la visita del Papa a València en 2006. Un nou escàndol a sumar a la llarga llista que posa en seriosos dubtes els criteris de contractació del Consell de Francisco Camps en els anys en què es van buidar les arques públiques valencianes.
Quasi dos anys després que el cas saltara a la llum, el cèrcol judicial se segueix estrenyent al voltant de l'ex secretari general de RTVV, Vicente Sanz. Ara, la seua primera imputació per presumpte delicte d'abusos sexuals a tres treballadores de Canal 9, passa a ser per tres presumptes delictes d'abusos sexuals susceptibles de ser qualificats en la modalitat agreujada, tres d'assetjament sexual i altres tres d'amenaces, tots ells continuats.
El bloqueig per part del PSPV a la renovació dels membres del Consell d'Administració de RTVV duu a Enric Morera a parlar d'un pacte entre PP i PSOE que s'estendria fora de l'ens. Una denuncia que va despertar la reacció del diputat socialista Josep Moreno.
Imprimir página
Enviar noticia
2
2 comentaris
