Una societat amb una economia dinàmica, que genere treball, creixement i redistribució de la riquesa, ha de disposar d’instruments com la negociació sindical, que asseguren el compliment del pacte social i generen així confiança i sotenibilitat

Una societat amb una economia dinàmica, que genere treball, creixement i redistribució de la riquesa, ha de disposar d’instruments com la negociació sindical, que asseguren el compliment del pacte social i generen així confiança i sotenibilitat. Aquesta és precisament una de les claus de l’èxit de països com Alemanya, França, Anglaterra... Passa el mateix que amb el debat sobre l’origen de l'elevada taxa d’atur espanyola. De qui és la culpa?, del mercat laboral o del model econòmic? En la meua opinió, les causes fonamentals cal buscar-les en el caràcter especulatiu de la nostra economia, heretat de l’època de la dictadura, en la poca convergència respecte d'Europa d’indicadors com el de la despesa en educació, els serveis socials, els baixos impostos o la inexistència d’una política fiscal adequada.

És a l’inrevés: quan més activitat sindical té un país, majors quotes de desenvolupament econòmic i social es guanyen, i menor serà la taxa d’aturats del país. Perquè és així com canviarem de model, no cap a un socialisme bolivarià (això és un altre debat), sinó cap a una socialdemocràcia que es puga comparar a la resta de països europeus en termes econòmics i socials. Perquè sense el segon objectiu, el primer no tindrà la menor importància. Nigèria i Angola també creixen en termes de Producte Interior Brut, però són societats d’una extrema violència social i en les quals l’exercici de la vida és fa realment complicat. De tot això tracta també la vaga general del pròxim 29 de setembre.