ESPACIO INTERIOR Espacio interior
Vinilos
JORGE MARTÍ
24 febrer 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 8 vots.

El domingo pasado llegué a casa después de varios días por el mundo, con lo que yo considero, todavía hoy, el pan bajo el brazo, en este caso en forma de vinilo. Cargado hasta los dientes de maletas, guitarras y chaqueta, la posesión más preciada que llevaba conmigo en ese momento era un vinilo de nuestro nuevo disco Universal, y eso, dado los tiempos que corren, eminentemente digitales, es algo cuanto menos reseñable.

Me apresuré a dejar todos los bártulos en mi habitación y una vez aterrizado en mi guarida, me dispuse a quitar el envoltorio de plástico que protegía el más valioso de los tesoros, ese objeto que tantas veces me salvó la vida.

Me encantaría que supieran lo que siente uno al llevarse a casa este objeto, que a ellos les debe parecer un simple pedazo de plástico negro

De repente volví a sentir esas sensaciones que ya quedaban lejos en el tiempo, sensaciones asociadas a una época en la que la música se consumía de forma diferente a como se hace hoy en día, porque está claro que los tiempos han cambiado. No hay más que ver a esos dos adolescentes que suben esta mañana  al metro y sentados delante de mí me hacen escuchar “su música”, que sale despavorida por el altavoz de un teléfono móvil, al que probablemente no le quede ya mucho saldo, ni vida.

¿Es una cuestión generacional o es simplemente algo cultural? No tengo la respuesta, pero me encantaría que supieran lo que siente uno al llevarse a casa este objeto, que a ellos les debe parecer un simple pedazo de plástico negro. ¿No se dan cuenta de que el continente es a veces tan importante como el contenido?

No puedo dejar de pensar en la gran aventura que para mí significaba hacer novillos la tarde de los viernes, mentir a mis padres diciéndoles que me iba a merendar a casa de mi amigo Jose y aprovechando el humo de mis palabras, coger el viejo “trenet” hasta la estación de madera en Valencia. De ahí a cualquiera de las tiendas que vendían un puñado de canciones que formaban un todo, y de ese todo a cualquier parte a la que quisiera llevarme mi imaginación.

Luego, de vuelta a casa gustaba de mostrar a diestro y siniestro, como quien no quiere la cosa, mi nueva adquisición: ese pedazo de historia que me hacía sentir especial y diferente. Lo hacía de forma disimulada pero insinuante, y a modo de señuelo, dejaba ver la portada esperando una mirada cómplice en el tren de vuelta a casa. Una vez allí habría el cofre y contemplaba el espectáculo que se abría ante mis oídos, mientras al compás de la banda sonora de mi vida, dejaba pasar la tarde hasta que anochecía.

El domingo volví a sentir lo mismo. Juntos de nuevo los dos: mi más preciado tesoro y yo.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
30/06/2010
Verano
23/06/2010
Teruel existe
16/06/2010
Aquí el Mundial!
RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA
Un esforç per 'Saó'
VICENT BAYDAL
La trinxera LA TRINXERA
Les línies paral·leles mai no es troben
MANUEL S. JARDÍ
La quadratura del cercle LA QUADRATURA DEL CERCLE
Elles sempre guanyen
XAVI BELLOT
Indulto y rehabilitación para Baltasar Garzón
Per Matías Alonso Blasco*.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Clases de Valencià
TEATRO OLYMPIA
Extraño anuncio
Bromera
Fabra pren el poder absolut del PP valencià davant el desinterés del PP estatal
JUAN E. TUR. 1 comentari
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
La batalla de les enquestes inútils
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
JOSÉ CARDONA. Sense comentaris
València Basket amb la síndrome del play-off
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
NATXO ANDREU. 1 comentari
El València Fèmines, un any més de Primera
PABLO PLAZA. Sense comentaris
Busca qui t'ha pegat
BUSCA QUI T'HA PEGAT
La data del Congrés
RASOIR ELECTRIQUE
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com