“Salvem El Cabanyal és un niu de violents”. No hi ha dia que l’alcaldessa no pronuncie esta frase. “¡Uns terroristes!”, arribà a suggerir en una roda de premsa. I sempre que pot els responsabilitza, amb la subtilesa del qui vol esquivar querelles, dels anònims amb insults que, segons Las Provincias, reben des de fa dies un grup de veïns a favor de la prolongació. Per això visità esta setmana per sorpresa El Cabanyal i en companyia de Lola Soriano, la seua cap de premsa. “La gent pateix violència al barri”, afirmà Barberá. No li falta raó.
La mare de Francisco Giner passà anys gitant-se cada nit amb el plor als ulls per si l’endemà les excavadores enderrocaven sa casa del carrer sant Pere, on havia nascut. Fa anys que va faltar. Una mort accelerada per l’angoixa. Violència. Sant Pere és el carrer més antic del Cabanyal, origen i identitat de l’antiga vila marinera. Un grapat de cases il·lustres planten cara a la brutícia que no neteja l’ajuntament i a la droga que permet la policia. Violència. Per les voreres, xiquets de famílies sense recursos passegen bruts dia i nit sense que els Serveis Socials del consistori garantisquen l’escolarització. Violència. En una de les cases encara vives residix Faustino, de 90 anys. Una preocupació el corca per dins. ¿Què farà amb tots els mobles quan el tiren de casa i haja d’anar a una residència? |
Imprimir página
Enviar noticia
6
Sense comentaris
