Mario Merz (1925 - 2003), com molts dels artistes dels anys seixanta, era un tipus peculiar. Activista antifeixista en la seua joventut, en les seues obres de postguerra és va allunyar del dens existencialisme dels seus companys francesos i anglesos i es va dedicar a cercar la puresa dels materials, la seua autenticitat, a partir de teles de sac, ferros rovellats, fusta gastada i tots ells barrejats amb modernes escriptures de neó. Per a ell, el símbol de la vida humana es reduïa a un iglú, un habitacle corb, petit, arreplegat en sí mateix. I he de dir en veritat que, per mi, una de les experiències interiors més gratificants va ser ficar-me en un d'ells, cobert per una gastada tela de sac i envoltat per un poema d'Ezra Pund en un lluminós color blau que deia: If the hoar-frost grip thy tent, thou will give thanks when night is spent (Si l'escarxa envolta la teua tenda, donaràs les gràcies quan la nit acabe). El poder reflexionat en un espai tan recollit i al mateix temps carregar d'energia et canvia, sense cap dubte, la teua mirada envers la vida, com per a mi ho va fer.