ESPACIO INTERIOR Espacio interior
Vivo en la carretera
JORGE MARTÍ
31 març 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 9 vots.

Parece ser mi sino el estar constantemente de aquí para allá, siempre con la maleta preparada dispuesto a iniciar viaje. Al norte, al sur, al este o al oeste; por tierra, por mar, tantas veces por el aire, todo el tiempo en continuo movimiento. Además es adictivo, de modo que cuando estás un tiempo sin hacerlo llegas a echarlo de menos de manera casi enfermiza, aunque también muchas veces uno tiene ganas de volver a casa. El problema surge cuando, como es mi caso, para volver a casa te espera otro largo viaje que, irremediablemente, se ha de aceptar con suma resignación y con una melancólica mezcla de alegría y cansancio.

Al final no se sabe si se va o si se viene, si se sube o si se baja, y lo más importante: empieza a calar en uno cierto desarraigo.

Como dos espejos contrapuestos que se reflejan hasta el infinito, la vida se va convirtiendo en un viaje dentro de otro viaje, que a su vez alberga otro más pequeño, y así sucesivamente hasta también llegar prácticamente hasta el infinito.

Uno se sienta en pasillo, en ventanilla, conduce o hace de copiloto y mientras, va viendo los postes de la luz pasar

Uno se sienta en pasillo, en ventanilla, conduce o hace de copiloto y mientras, va viendo los postes de la luz pasar, las estaciones, de servicio o de tren, los peajes que siempre hay que pagar en toda vida que se precie de serla, hasta llegar a ningún sitio; porque nunca se llega del todo. Una breve parada tal vez, una muesca más y una bala menos, que quién sabe si podremos recuperar algún día, aunque sólo sea de pensamiento. Van pasando los sitios que formarán parte de tantas páginas escritas o aún por escribir.

Menús del día, camioneros que comen mirando las noticias, listas de postres que se repiten, como muchas de las comidas, aunque hay que reconocer que en días como en el de hoy todo sabe mejor.

Camino de San Sebastián, si hay algo que se puede hacer bien es comer. Se llenan de verde ambos lados de la carretera, se levantan montañas que abrigan valles y caseríos, y uno se queda atontado ante tantas postales, imágenes bucólicas y tranquilas; tal como a uno le gustaría que fuera en verdad la vida, cuando, agotado, se va recostando sobre el cristal, mientras una fina lluvia golpea y susurra al oído que ya poco queda.

Francia no está tan lejos, me voy quedando poco a poco dormido, soñando que sigue el camino, que salgo del mapa, que subo hacia arriba, que llego a los brazos que siempre me esperan abiertos.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
30/06/2010
Verano
23/06/2010
Teruel existe
16/06/2010
Aquí el Mundial!
RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA
Un esforç per 'Saó'
VICENT BAYDAL
La trinxera LA TRINXERA
Les línies paral·leles mai no es troben
MANUEL S. JARDÍ
La quadratura del cercle LA QUADRATURA DEL CERCLE
Elles sempre guanyen
XAVI BELLOT
Indulto y rehabilitación para Baltasar Garzón
Per Matías Alonso Blasco*.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Clases de Valencià
TEATRO OLYMPIA
Extraño anuncio
Bromera
Fabra pren el poder absolut del PP valencià davant el desinterés del PP estatal
JUAN E. TUR. 1 comentari
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
La batalla de les enquestes inútils
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
JOSÉ CARDONA. Sense comentaris
València Basket amb la síndrome del play-off
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
NATXO ANDREU. 1 comentari
El València Fèmines, un any més de Primera
PABLO PLAZA. Sense comentaris
Busca qui t'ha pegat
BUSCA QUI T'HA PEGAT
La data del Congrés
RASOIR ELECTRIQUE
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com