Edgar Sánchez Agulló és un d’eixos personatgets que, lamentablement, hem d’aguantar les persones de totes les societats democràtiques. Edgar segurament és un ser humà bellíssim (he d’admetre que no el conec personalment), però pel que ell mateix bossa a través d’una frenètica activitat bloguera i “periodística”, només m’ix dir-li allò de: Edgar, si et fan més fatxa no naixes.

Per entrar un poc en matèria diré que Edgar ha sigut membre del CDS (partit al  que, sembla, ja no pertany perquè el van expulsar) de Benicarló i ara ho és del Partit per Catalunya. És a dir, d’entrada, algú que pelegrina per les sigles dels partits més marginals (en el sentit pejoratiu) del país, és perquè creu que té alguna cosa a aportar a la societat. Això és una cosa admirable! Però a mi em fa l’efecte que no és només això. Mirant millor la trajectòria d’Edgar, veiem que, fonamentalment, no li agraden els immigrants (què, clar, són els causants de tots els mals de l’univers).

Ara, d’eixida, val a dir també que Edgar, sense dubte, és una persona amb moltes ganes de protagonisme. Potser el que li haurà negat la seua absoluta incapacitat en altres àmbits de la societat i de la vida (ei, què açò no és una acusació com les que ell fa; perquè no especifique cap incapacitat en concret). I com que hi ha qui no dóna per a molt més, en el seu temps lliure es dedica a intoxicar l’opinió pública jugant a ser periodista. És a dir, llançant acusacions i difamacions sense, això sí, parar-se un minut a pensar si pot estar provocant un mal irreparable a la persona o persones sobre les que aboca les seus paraules. Sense anar més lluny, en una de les últimes i glorioses intervencions al seu blog, de la que s’han fet ressò alguns dels mitjans digitals més “liberals” del país, ha afirmat que el grup alcoià VerdCel és PROETARRA i DE L’EXTREMA ESQUERRA MÉS RADICAL.

I jo pregunte: MANDEEEE?

Bé, abans de seguir, cal dir que açò últim només és perquè els faxtes ho tenen claríssim: és la lluita de l’Home de la Veritat contra les societats corruptes. Clar, del que ells pensen que és una societat corrupta (feminista, ecologista i on es permet la llibertat religiosa i sexual i no tanquen la gent en la presó per avortar). I la corrupció és sempre de caire moral; clar, perquè, com no, són catòlics i apostòlics de carnet (ara bé, els fatxes-faxtes de veritat se’n foten en realitat del que puga significar en un sentit profund ser cristià o tindre creences d’inspiració cristiana. Els fatxes-fatxes com Edgar ho solucionen tot confessant-se els “pecaets” un parell de voltes cada cert temps. De comportar-se en el dia a dia -“dar de comer al hambriento y de beber al sediento”- segons els principis humanistes d’inspiració cristiana, ja s’ho passen una mica més pel forro).

Si entreu (millor que no) al seu blog, veureu com deixa respirar eixa socarroneria tan espanyola i tan del “sentido común, coño” i de la broma simple, però sincera, del somriure franc(o) i la opinió oberta (sempre que siga idèntica a la del que la diu). Fixeu-vos si és cachondo: “El Blog de Edgar Sánchez: La vida desde un punto de vista políticamente incorrecto”. Jajajajajaja, és que no puc no parar de somriure’m! Quin tio més legal i sincerot! Quin paradigma del diàleg i de la honestedat! Quin joc de paraules més irreverent i sanot! Com no pensar això d’una persona que no té por a parlar? Xe, quina declaració més profunda de principis morals!