El passat 14 de febrer se celebrà el dia dels enamorats i, com és costum, moltíssims valencians i valencianes compraren un regalet per a la seua parella. Sant Valentí coincidí el mateix cap de setmana del carnestoltes, cosa que em va animar a escriure algunes reflexions que m’agradaria compartir en aquest espai.

Així com per a disfressar-se tenim moltes més ocasions durant l’any, també tenim més ocasions per a celebrar el dia dels enamorats: al Principat, aquest és un dia reservat per al 23 d’abril –sant Jordi– i a gran part del País Valencià és costum que els enamorats se celebren per sant Dionís amb la coneguda “mocaorà”.

Tant se val el dia que triem; fins i tot podem celebrar-ho diverses vegades l’any. Això sí, al mateix temps que tenim un detall amb la nostra parella podríem pensar en tenir un detall envers la nostra cultura; demostrar-li també que l’estimem. Si per exemple regalem un llibre a l’enamorat o enamorada... per què no regalar un llibre que, a més, estiga escrit en valencià? Si es tracta d’estimar, aquesta és una bona manera.

Tenim per costum anar als centres comercials i agafar el llibre “de moda” en castellà, perquè els “bestsellers” en valencià són inexistents allí. Com els catalanoparlants sí que som bilingües, no ens parem a pensar que tal vegada dels llibres hi ha una traducció al català i que si no els comprem nosaltres, ningú no ho farà. Tots els supervendes, tots els llibres de moda, tenen una traducció en la nostra llengua.

La llengua catalana, l’autòctona d’aquestes comarques, és la 88ena(!) més parlada al món de vora 6.000 llengües existents. Poca broma. Té més parlants que el búlgar o el suec i quasi tants parlants com el grec. A més, en Internet és el 26è idioma més utilitzat. El català és –no cal dir-ho– una llengua tan vàlida com qualsevol altra del món. Evitem, doncs, conformar-nos amb l’omnipresent versió castellana i fem ús de les bústies de suggeriments dels grans centres comercials o expressem a les llibreries habituals el nostre desig de voler llegir en valencià. I qui parla de llibres, parla de demanar la carta del restaurant en valencià o d’acompanyar amb el ram de flors uns versos o una dedicatòria en valencià. En resum: viure en valencià.