TRIBUNA OBERTA
Nelson Mandela i el Factor Humà
GERARD FULLANA
08 febrer 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 4 vots.

Llegint el llibre El Factor Humà, que ha donat peu a la pel•lícula Invictus, es poden extreure diverses conclusions en tant els atributs del lideratge polític: la capacitat de persuasió lligada l'empatia i la planificació acurada de l'estratègia política de Nelson Mandela són algunes d’elles.

El llibre es situa en el context de la Sud-àfrica de l'apartheid del poble Afrikaner o Boër, procedent de la colonització Holandesa del s XVII. Tot i representar només el 7% de la població, van sotmetre a la sud-africà negra nativa a un règim d'exclusió racista i violència indiscriminada.

Després de 27 anys empresonat, torturat en diverses ocasions i testimoni de la persecució del seu poble, Mandela va ser capaç de recórrer a la persuasió i l'estratègia política negociadora enlloc de l'agitació de la violència. Va començar el seu viatge estratègic per l'esglaó més baix, pel seu carceller, fins arribar al president responsable del seu captiveri i de la repressió del apartheid, P.W Botha i completar el procés amb el successor d'aquest, De Klerk. Mandela s'adreçava a tots ells en afrikaner, la llengua del poble Boër, que havia aprés a la presó i mostrava un alt coneixement de la cultura i posicionaments dels Bòers o Afrikaners. Va entendre que la por a les represàlies del poble negre per les injustícies que havien sofert era el principal motiu que retardava l'obertura del règim. El seu discurs es va adreçar fonamentalment als ciutadans blancs, a convèncer-los que ell seria el responsable d'una solució dialogada. Mandela es va empapar de la història afrikaner, i ho va fer per perfilar el seu missatge polític.

A l'altre costat, l'atracció cap a la Sud-àfrica negra de la seua figura estava garantida pel seu impressionant relat polític. Si Mandela demanava diàleg, si ell era capaç de perdonar, qui no ho podia fer?

Cal atorgar a Mandela el haver escenificat una de les millors eixides possibles que va evitar l'allargament del conflicte i una guerra civil llarga

Al seu missatge i relat polític cal afegir un factor que va ser determinant: el rugbi. Aquest ha estat per excel•lència l'esport nacional del poble Afrikaner, el motiu d'orgull nacional. Sabedors d’això durant dècades, la Sud-àfrica negra l'havia identificat com l'esport símbol de l'apartheid i havia fet tot el possible per boicotejar a nivell internacional el boicot als Springboks, l'equip de la Sud-àfrica de l'apartheid.

Doncs Mandela, al guanyar les primeres eleccions democràtiques, va lluitar amb èxit perquè la Copa del Món es disputés a Sud-àfrica i un per un va fer seus els jugadors dels Springboks, sobretot a François Pienaar, el seu capità. Mandela es va convertir en un aficionat incondicional, davant la sorpresa i certa indignació del seu poble. Els símbols i banderes racistes del públic, majoritàriament Boër, van anar donant lloc a una progressiva estima per Mandiba, que va tenir el seu punt culminant en el moment del lliurament de la Copa del Món, que van guanyar els Spring, amb el president corejat per tos els aficionats blancs, lluint la samarreta de l'equip i estrenyent la ma de Pienaar. Va ser la primera vegada que ciutadans blancs i negres compartien un sentiment.

És evident que la transició sud-africana cap a la democràcia fou conseqüència en major part de la pressió social, de multitud d'esforços individuals que van fer trontollar el règim totalitari de l’apartheid`i que van obligar-lo a buscar una eixida. Però cal atorgar a Mandela el haver escenificat una de les millors eixides possibles que va evitar l'allargament del conflicte i una guerra civil llarga. Costa trobar en els líders polítics del segle XXI aquesta capacitat de lideratge, que implica un grau important d’empatia i un projecte sòlid i a llarg termini.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
03/02/2012
La resistencia al cambio en los partidos
02/02/2012
La lluita i el silenci. A propòsit del Parc Alcosa.
01/02/2012
Ante el inicio del juicio a Baltasar Garzón
La carn vol carn LA CARN VOL CARN
Pecadors
ANTONI RUBIO
La ciudad canalla LA CIUDAD CANALLA
Sobre el exceso
ABELARDO MUÑOZ
Moments MOMENTS
Riuen
JULIÀ ÁLVARO
Torre de guaita TORRE DE GUAITA
Maula, no arrapa
VÍCTOR MACEDA
Albero & Pelfo. Congreso
Nom
Missatge
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Sanitat va ocultar dues setmanes una alerta de legionel·la que ja ha causat tres morts
JUAN E. TUR. 2 comentaris
Despús-ahir eren sis i ahir al matí deu els afectats per un brot de legionel·la a Calp l'existència de la qual la conselleria de Sanitat comunicava a la ciutadania just la vespra que es cobrara la seua suposada primera víctima. No obstant açò, mentre l'ens responsabilitat de Luis Rosado datava l'origen set dies arrere, la sanitat britànica ja alertava d'ell el 19 de gener. Dues hores després de ser qüestionada sobre al respecte per l'Informatiu, finalment la Conselleria reconeixia tres morts i 14 infectats.
Crespo ja és —temporalment— un ciutadà exemplar
L'endemà passat que el jutge que instrueix el cas Emarsa li imposara una fiança (amb l'exgerent de la depuradora de Pinedo Esteban Cuesta) de 25 milions d'euros, i un any i mig després que l'escàndol saltara a la llum amb ell ja en l'epicentre, el fins a ahir alcalde de Manises, vicepresident de la Diputació de València i militant del PP, Enrique Crespo va dimitir els seus càrrecs i va abandonar el partit per a preparar la seua defensa.
L'INFORMATIU. Sense comentaris
L'antic cel·luloide es torna modern
Un grup de joves reobrin el cinema de la Unió Musical de Llíria després del seu tancament l'any 2001. La iniciativa ha estat acollida amb èxit rotund per part del públic, revitalitzant així la vida cultural del poble.
ANDREA TORRES. 3 comentaris
Una segona volta per aconseguir un objectiu
PABLO PLAZA. Sense comentaris
Trenet a Vallejo
TRENET A VALLEJO
Un derbi inaceptable
JOSÉ LUIS GARCÍA NIEVES
Conversaciones con el Huracán
CONVERSACIONES CON EL HURACáN
Michael Faraday
GERARDO SANZ
Loading
     
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
Apartat de Correus 6062
46011 València
info[arrova]linformatiu.com