Llegint el llibre El Factor Humà, que ha donat peu a la pel•lícula Invictus, es poden extreure diverses conclusions en tant els atributs del lideratge polític: la capacitat de persuasió lligada l'empatia i la planificació acurada de l'estratègia política de Nelson Mandela són algunes d’elles.

El llibre es situa en el context de la Sud-àfrica de l'apartheid del poble Afrikaner o Boër, procedent de la colonització Holandesa del s XVII. Tot i representar només el 7% de la població, van sotmetre a la sud-africà negra nativa a un règim d'exclusió racista i violència indiscriminada.

Després de 27 anys empresonat, torturat en diverses ocasions i testimoni de la persecució del seu poble, Mandela va ser capaç de recórrer a la persuasió i l'estratègia política negociadora enlloc de l'agitació de la violència. Va començar el seu viatge estratègic per l'esglaó més baix, pel seu carceller, fins arribar al president responsable del seu captiveri i de la repressió del apartheid, P.W Botha i completar el procés amb el successor d'aquest, De Klerk. Mandela s'adreçava a tots ells en afrikaner, la llengua del poble Boër, que havia aprés a la presó i mostrava un alt coneixement de la cultura i posicionaments dels Bòers o Afrikaners. Va entendre que la por a les represàlies del poble negre per les injustícies que havien sofert era el principal motiu que retardava l'obertura del règim. El seu discurs es va adreçar fonamentalment als ciutadans blancs, a convèncer-los que ell seria el responsable d'una solució dialogada. Mandela es va empapar de la història afrikaner, i ho va fer per perfilar el seu missatge polític.

A l'altre costat, l'atracció cap a la Sud-àfrica negra de la seua figura estava garantida pel seu impressionant relat polític. Si Mandela demanava diàleg, si ell era capaç de perdonar, qui no ho podia fer?