TRIBUNA OBERTA
Nelson Mandela i el Factor Humà
GERARD FULLANA
08 febrer 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 4 vots.

Llegint el llibre El Factor Humà, que ha donat peu a la pel•lícula Invictus, es poden extreure diverses conclusions en tant els atributs del lideratge polític: la capacitat de persuasió lligada l'empatia i la planificació acurada de l'estratègia política de Nelson Mandela són algunes d’elles.

El llibre es situa en el context de la Sud-àfrica de l'apartheid del poble Afrikaner o Boër, procedent de la colonització Holandesa del s XVII. Tot i representar només el 7% de la població, van sotmetre a la sud-africà negra nativa a un règim d'exclusió racista i violència indiscriminada.

Després de 27 anys empresonat, torturat en diverses ocasions i testimoni de la persecució del seu poble, Mandela va ser capaç de recórrer a la persuasió i l'estratègia política negociadora enlloc de l'agitació de la violència. Va començar el seu viatge estratègic per l'esglaó més baix, pel seu carceller, fins arribar al president responsable del seu captiveri i de la repressió del apartheid, P.W Botha i completar el procés amb el successor d'aquest, De Klerk. Mandela s'adreçava a tots ells en afrikaner, la llengua del poble Boër, que havia aprés a la presó i mostrava un alt coneixement de la cultura i posicionaments dels Bòers o Afrikaners. Va entendre que la por a les represàlies del poble negre per les injustícies que havien sofert era el principal motiu que retardava l'obertura del règim. El seu discurs es va adreçar fonamentalment als ciutadans blancs, a convèncer-los que ell seria el responsable d'una solució dialogada. Mandela es va empapar de la història afrikaner, i ho va fer per perfilar el seu missatge polític.

A l'altre costat, l'atracció cap a la Sud-àfrica negra de la seua figura estava garantida pel seu impressionant relat polític. Si Mandela demanava diàleg, si ell era capaç de perdonar, qui no ho podia fer?

Cal atorgar a Mandela el haver escenificat una de les millors eixides possibles que va evitar l'allargament del conflicte i una guerra civil llarga

Al seu missatge i relat polític cal afegir un factor que va ser determinant: el rugbi. Aquest ha estat per excel•lència l'esport nacional del poble Afrikaner, el motiu d'orgull nacional. Sabedors d’això durant dècades, la Sud-àfrica negra l'havia identificat com l'esport símbol de l'apartheid i havia fet tot el possible per boicotejar a nivell internacional el boicot als Springboks, l'equip de la Sud-àfrica de l'apartheid.

Doncs Mandela, al guanyar les primeres eleccions democràtiques, va lluitar amb èxit perquè la Copa del Món es disputés a Sud-àfrica i un per un va fer seus els jugadors dels Springboks, sobretot a François Pienaar, el seu capità. Mandela es va convertir en un aficionat incondicional, davant la sorpresa i certa indignació del seu poble. Els símbols i banderes racistes del públic, majoritàriament Boër, van anar donant lloc a una progressiva estima per Mandiba, que va tenir el seu punt culminant en el moment del lliurament de la Copa del Món, que van guanyar els Spring, amb el president corejat per tos els aficionats blancs, lluint la samarreta de l'equip i estrenyent la ma de Pienaar. Va ser la primera vegada que ciutadans blancs i negres compartien un sentiment.

És evident que la transició sud-africana cap a la democràcia fou conseqüència en major part de la pressió social, de multitud d'esforços individuals que van fer trontollar el règim totalitari de l’apartheid`i que van obligar-lo a buscar una eixida. Però cal atorgar a Mandela el haver escenificat una de les millors eixides possibles que va evitar l'allargament del conflicte i una guerra civil llarga. Costa trobar en els líders polítics del segle XXI aquesta capacitat de lideratge, que implica un grau important d’empatia i un projecte sòlid i a llarg termini.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
03/09/2010
El Consell no se toma en serio la seguridad
02/09/2010
Edgar, si et fan més fatxa no naixes
01/09/2010
Ante el inicio de curso
La carn vol carn LA CARN VOL CARN
Camps Jong-Il
ANTONI RUBIO
La ciudad canalla LA CIUDAD CANALLA
Solo suenan los besos
ABELARDO MUÑOZ
Moments MOMENTS
Problema
JULIÀ ÁLVARO
Comptat i debatut COMPTAT I DEBATUT
Srebrenica, quinze anys després
PAU ALABAJOS
ODO. Paleolítica
Nom
Missatge
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
El PP valencià a un pas de la banqueta
S.P. Sense comentaris
Amb la tornada al treball els fronts judicials als que s’enfronten els alts càrrecs del PP estan més oberts que mai. Fabra i Aparici a dies de tindre data de judici, Camps esperant en menys de dos mesos notícies dels trages i Ripoll tremolant per Brugal.
El Govern confirma que no s’ha tancat cap ‘chiringuito’ en tota la Comunitat
Les terrases han romangut obertes tot l’estiu quan semblava que s’afonava el turisme valencià.
J.B. Sense comentaris
Alarte anuncia primàries encara que es postula com a únic candidat
Puig es suma públicament al projecte del secretari general del PSPV, que organitzarà unes eleccions amb una única opció. Dubten de les possibilitats d’Asunción.
L'INFORMATIU. Sense comentaris
La cara B del cas Fernandes
S.B. 2 comentaris
No paga la pena
NO PAGA LA PENA
Periodisme extraesportiu
JULIO GÓMEZ
De repente un amigo
DE REPENTE UN AMIGO
Nada para septiembre
MIGUEL ÁNGEL ESCRIVÁ
     
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
Apartat de Correus 6062
46011 València
info[arrova]linformatiu.com