La Carta de Bones Pràctiques impulsada pel conseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco, i ratificada pels tres presindets de les diputacions de València, Castelló i Alacant, es consolida i ja ha aconseguit l’adhesió de 308 ajuntaments, entre ells 88 del PSPV i 23 de Compromís, EUPV i partits independets. Així es va encarregar de fer-ho públic ahir Canal 9 en els seus informatius, concretament en la Notícia Solidària, que costa cada any a les arques de la Generalitat 100.000 euros.
En esta carta de Bones Pràctiques, els tres presidents provincials demanen exemple i recomanen als càrrecs públics que promoguen la diversitat cultural (la integració, la lluita contra la xenofòbia i els drets humans) i garantisquen als seus ajuntaments una labor transparent, receptiva, coherent i sensibilitzada amb el medi ambient.
Esta bona voluntat contrasta amb la imputació del número tres de Carlos Fabra, l'ex alcalde de la Vall d'Uixó, Vicent Aparici, per permetre presumptament abocaments il·legals, alguna cosa que vulneraria un dels principals principis de la carta. També amb el propi Fabra, que el proper dia 23 coneixerà la data del seu judici per cinc pressumptes greus delictes, entre ells el suborn.
SOS Corporació ja va reduir la seva plantilla total un 11 per cent entre juny de 2009 i el mateix mes de 2010, fins als 2.683 empleats, abans d'aplicar l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) temporal que afectarà a 425 treballadors, prop del 45% dels seus efectius a Espanya, segons dades de la companyia. Al mateix temps els seus directius van augmentar el seu sou en un 45% en plena crisi.
El grup, que comptava amb un total de 3.015 empleats al món fins a juny del passat exercici, va reduir la seva plantilla mitjana en 332 empleats en un any com a conseqüència de les desinversions d'actius, entre elles la venda del seu negoci galeter sota la marca Cuétara a Nutrexpa.
Després de la reducció de plantilla escomesa per la companyia presidida per Mariano Pérez-Claver fins a juny, la direcció general de Treball va aprovar el passat 14 de juliol l’ERO, de dotze mesos de durada, que afectarà a gairebé la meitat de la plantilla espanyola, integrada per un total de 949 empleats.
Aquest expedient estableix un període màxim d'atur de quatre mesos per treballador i una compensació en els períodes d'inactivitat de fins al 90% de la retribució neta.
La companyia va pactar a més amb els sindicats un programa d'extincions de contractes per a majors de 60 anys d'adscripció voluntària.
Laura Jureviciute, joven lituana militante del partido ultraderechista España2000 y compañera sentimental del líder de está formación, José Luís Roberto, presentó el pasado mes de mayo una nueva asociación de inmigrantes lituanos. Aunque la palabra “integración” está vetada en el discurso ultraderechista, Jureviciute afirmaba en una entrevista que su objetivo era “integrar a los lituanos en la Comunitat Valenciana”.
Al mismo tiempo, Jureviciute preside la Asociación NOVA de lituanos en España, cuyas oficinas se presentaron el pasado 30 de julio en la Gran Vía Marqués del Túria de Valencia con la presencia del cónsul de Lituania en Valencia y varios dirigentes del partido ultraderechista España2000, que cedió su nueva sede de la calle Campoamor para realizar posteriormente una cena de hermandad. Según el foro del partido ultra, la asociación NOVA “está especialmente significada con el nacionalismo lituano y la necesidad de estrechar lazos entre los diferentes patriotas europeos.”
El histórico y controvertido líder de España2000, José Luís Roberto, pese a atizar desde su partido una dura campaña contra la inmigración, es visto con recelo desde otras formaciones populistas y xenófobas por sus actividades paralelas. Roberto actúa como asesor de la patronal de los clubes de alterne (ANELA), cuyas trabajadoras son en más de un 90% mujeres inmigrantes. Y ahora, su compañera sentimental, lidera la recién creada Asociación de Lituanos de la Comunitat Valenciana.
La responsable de l'àrea de Joventut d'Esquerra Unida (IU) federal, l’alacantina Esther López, va anunciar que els joves d'esta formació política convocaran a la ciutadania, durant la propera vaga general del 29-S, a realitzar, a més d'un atur productiu, un "de reproductiu" i "cívic", per la qual cosa han instat a tots els ciutadans a no consumir durant la jornada de vaga.
Esther López va realitzar estes declaracions en roda de premsa aquest diumenge a Alacant, on va comparèixer al costat del coordinador general d'IU, Cayo Lara, i la coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Marga Sanz, amb motiu de la clausura de la trobada de joves d'esta formació política este cap de setmana a la ciutat.
La trobada de l'àrea de Joventut d'IU es va realitzar amb l'objectiu de “rearmar-se ideològicament” de cara a la convocatòria de la propera vaga general. En esta reunió, els joves van aprovar diferents resolucions com convocar el proper 29-S un atur “reproductiu i cívic”.
En este sentit, López va explicar que es tracta que les persones sense treball, les mestresses de casa i els immigrants, juntament amb la resta de treballadors, no realitzin cap activitat de consum durant esta jornada i, únicament, "baixen als piquets" convocats per a eixe dia.
Per a la responsable de Joventut, “hi ha moltíssimes raons per anar a la vaga, hui més que abans”, com l'aplicació de la reforma laboral que suposa “la desregularització dels drets laborals i les conquestes socials” aconseguides pel moviment obrer fa dècades i que es veuran “xafades pels interessos del mercat”.
Unes altres de les resolucions adoptades per l'àrea de Joventut són la petició de tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), la defensa dels drets dels activistes sahrauís i dels miners de Palència, així com una pel desenvolupament d'una nova cultura de la propietat intel·lectual i la lliure circulació de la Cultura.
La iniciativa va sorgir de l'escriptor Josep Lozano, que inspirat per una celebració popular similar que Escòcia dedica a recordar la figura del seu poeta Robert Burns, va suggerir traslladar-la a la nostra geografia honrant la figura del poeta Vicent Andrés Estellés, una de les plomes més destacades de la literatura valenciana, en el dia del seu naixement. La idea era homenatjar-lo recordant i parlant de la seua obra al voltant de la taula, i així es va fer per primera vegada este dissabte en nombrosos punts de la nostra geografia; però la idea va transcendir el suport físic i es traslladà també a l'escenari virtual.
Resulta difícil determinar qui va ser el primer a decidir recordar també el poeta en els blogs, perquè la forma viral amb què es difonen les idees en la xarxa, va difuminar i va dispersar la individualitat de la iniciativa, tot traslladant l'autoria a un col·lectiu que dissabte passat -jornada no gaire propícia a les actualitzacions- va recordar en centenars de blocs la figura del poeta de Burjassot. Així ho acredita el lingüista Víctor Pàmies en el seu bloc Raons que rimen, en el qual ha arreplegat fins al moment més de 200 entrades en homenatge a Estellés (poden veure la relació seguint este enllaç).
La sortida obligada dels 45 dependents de la residència d’Alaquàs va venir motivada per la decisió de Benestar Social de no renovar els convenis subscrits amb les residències concertades de la Comunitat, al·legant motius pressupostaris. D'aquesta forma, el passat 1 de setembre, els familiars havien d'assumir el cost total de les places o fer-se'n càrrec dels seus familiars als seus propis domicilis.
L'alcaldessa d’Alaquàs, Elvira Garcia, va ser l'encarregada de comunicar als familiars que la Generalitat, mitjançant un escrit remès al consistori, garanteix la permanència de totes les places residencials concertades que existeixen en la localitat durant tot aquest 2010.
L'escrit de Benestar Social assegura que sí hi haurà finançament per mantenir els serveis prestats fins al 31 de desembre, cosa per la qual ha aprovat els 9 milions d'euros de pressupost necessaris.
Malgrat la bona notícia, els familiars es mostren reticents davant aquesta decisió i preocupats pel que pugui arribar a succeir a partir de l'1 de gener.
La Mancomunitat els ha informat dels seus serveis d'assessorament jurídic gratuït sobre l'aplicació de la Llei de la Dependència i els ha posat a la seva disposició. De fet, en la trobada realitzada dijous passat, va prendre part un dels advocats que presta aquest servei en la Mancomunitat, Ignacio Soler, resolent tots els dubtes plantejats pels familiars.
Elvis és un dels gossos més intel·ligents del món, ja que el mateix es va encarregar de facilitar la seua entrada en l'alberg seguint a una de les voluntàries per tot el poble fins que ho va agafar. Va nàixer a l’abril de 2007. És afectuós i obedient, es de color negre i pell curta. Li agrada que el mimen, que el cuiden i que el vullguen. Elvis ha hagut de ser traslladat a una residència perquè en l'alberg corria perill la seua vida. En la residència està més tranquil, però no té allò que més necessita, les carícies dels voluntaris. Elvis necessita un llar on donar tot l'amor que té acumulat, en definitiva, necessita una família on ser feliç.
Durant deu anys Elvis i més d'un centenar de gossos i gats han estat en les millors condicions possibles dins d'esta societat. Tots els animals han tingut un tractament veterinari continu, els han posat vacunes, els han donat medicaments, se'ls ha incorporat un xip de seguiment, tenen el passaport reglat, i a la fi s'han encarregat de buscar un llar per a ells.
Totes estes atencions han tingut el seu fruit, ja que hui en dia només queden trenta gossos i cinc gats perquè algú puga adoptar-los. I és que esta adopció és més necessària que mai perquè el 30 de setembre la SPAG veurà tancades les seues portes. El refugi no complix la normativa que marca la Llei de Protecció d'Animals per a nuclis zoològics, que obliga, entre d'altres coses, a tindre una superfície superior als 5.000 metres quadrats, allunyada de nuclis habitats i situada en zona d'ús terciari. Des de l'any 2000 els membres de la SPAG estaven treballant per a adquirir uns terrenys on construir un nou alberg però este fet no és factible encara.
El SPAG assegura que d'ací al 30 de setembre podrem col·locar als 35 animals o si no a més de la mitat d'ells, sent traslladats la resta a residències. “Hem aconseguit un bon preu amb una residència pròxima i podríem mantindre 4 o 5 mesos fins que isqueren en adopció tots”. L'objectiu de la Junta Directiva de la societat és el de "salvar tots els animals de la protectora abans del tancament del centre" i per això, “urgix la màxima col·laboració de socis, padrins i simpatitzants que mantinguen en acollida temporal o adopten als gossos i gats”.
La SPAG compta amb més de cinc centenars de socis que realitzen una important aportació econòmica i que fan possible el manteniment diari, així mateix, també cal destacar els més de cent padrins que col·laboren en l'atenció del gos apadrinat. També hi ha al voltant de vint voluntaris. Estos realitzen tasques molt diverses, des de jugar amb els animals fins a fregar els menjadors, tasques més o menys agradables que compaginen amb els seus estudis o treballs. Es pot consultar tota la informació sobre l'adopció en www.protectora.org
La noticia de la inauguració d’una discoteca municipal en la que el PP ha invertit més d’un milió d’euros no ha deixat ningú indiferent i les crítiques comencen a fer-se públiques.
Paco García, Portaveu de Compromís al Camp de Túria i regidor d’Iniciativa a Llíria, va lamentar aquest tipus d’iniciatives perquè “mentre la situació econòmica en la nostra comarca és cada vegada més preocupant, assistim a unes actuacions en els ajuntaments governants pel PP que hem de qualificar de delirants”.
Segons el portaveu de Compromís al Camp de Túria “aquest tipus d’actuacions no tenen cap justificació i s’enquadren dins de les habituals tretes populistes que es trauen de la màniga els mals governants quan s’apropen les eleccions i s’evidencia que les promeses de quatre anys enrere no s’han complit”.
El PP de Benaguasil no va poder construir la plaça de bous que va prometre com a càrrega urbanística d’un PAI. “En el seu lloc han tingut la idea peregrina de muntar una discoteca municipal”, afirma García.
La gran inversió en aquesta discoteca municipal, és una dilapidació evident dels fons públics, amb l’agreujant de que la biblioteca municipal de la població encara no està acabada. Segons compromís açò deixa ben clar per quin model de societat s’aposta des del PP; un model que treballa més a fons per a l’oci dels seus veïns, que per a necessitats tan importants com són, entre altres, tindre uns espais adequats per a l’estudi.
Per al PP, el que són uns fons en principi per a lluitar contra la crisi econòmica com els del Plan E, es converteixen en tot el contrari. Tal i com han denunciat els empresaris de l’oci de la zona "es tracta d’una competència deslleial que agreuja la difícil situació que travessen altres establiments semblants”, ha conclòs Garcia.
No cap dubte de que són -amb l'excepció de La Habitación Roja, que prompte viatjaran a Mèxic- la nostra principal referència musical a nivell internacional, però malgrat això, els valencians Obrint Pas continuen estenent la seua flama a nous territoris. Després de xafar escenaris a Veneçuela, Croàcia, Alemanya o Cuba, ahir va ser el torn d'Itàlia. Concretament en el territori autònom de la Vall d'Aosta, en el centre dels Alps, on el grup de Benimaclet va dur el seu rock amb dolçaina als més de 5.000 assistents a la segona edició del Festival des peuples minoritaires.
En esta edició, els organitzadors d'esta trobada de pobles sense estat, van triar als valencians perquè fóren els encarregats de posar música a la darrera jornada d'una trobada on van haver conferències i debats sobre l'Europa dels pobles. La Vall d'Aosta forma part d'Itàlia però té una espècie de règim d'autonomia similar al de Sardenya. Allí conviuen l'italià i el francés amb la seua llengua autòctona, l'arpità, una llengua francoprovençal que viu, salvant les distàncies, una situació similar al valencià a les nostres terres.
Però, la gira d'Obrint Pas no es va aturar a Itàlia, ja que al dia següent ja actuaven a Solsona, tan sols una setmana abans de que la gira retorne a casa nostra, primer divendres, actuaran a Cambrils, i finalment dissabte els de Benimaclet aniran a Sueca on, acompanyats per Orxata Sound System i els històrics Malajunça (que tornen després d’anys sense actuar), realitzaran un concert gratuït al pavelló cobert de la localitat. Després d'este, tan sols la seua presència al Lumbreiras Rock els separarà de l'estudi, on es tancaran per a gravar un nou disc que vorà la llum a 2011.
Viendo la velocidad con la que la taquilla tritura películas tan variopintas cada semana, parece difícil para un productor de cine dar muchas veces en la diana del éxito. Pero si ha habido alguien bastante infalible en los últimos 25 años, ése es Jerry Bruckheimer, responsable de sagas tan rentables como Superdetective en Hollywood, Transformers, Piratas del Caribe o la televisiva CSI. Un verdadero lince para adivinar los gustos del espectador aunque también tenga sus monstruos en el armario: El Rey Arturo, Pearl Harbor o la reciente Prince of Persia.
En su nueva propuesta fílmica, Bruckheimer ha contado con aliados fiables como Nicolas Cage -en su enésima colaboración tras La Roca, Con Air o La búsqueda- o John Turteltaub -director de esa última franquicia-, para ofrecernos una historia para toda la familia sobre magia y hechiceros, con todo el aroma Disney y todo lo bueno y malo que ello comporta.
Vam deixar l’estiu amb el planter del Power Electronics tancat. Descartat Trias, pel seu sou, es va contractar un altre tipus d’aler, més mòbil i amb més recorregut les últimes campanyes, Kennedy Winston. El nord-americà va arribar a València a passar el reconeixement mèdic per a ser presentat amb el Power, però no va aconseguir satisfer els metges de l’equip taronja. Un problema que recorda els centenars que ha tingut l’equip a la seua història amb la posició d’aler pur va evitar la seua contractació.
Prenent com a data de començament el fitxatge de Xavi Crespo, estrella mediàtica de l’època i que va arrossegar-se per la Fonteta de Sant Lluís, setze alers més han passat pel club en altres setze temporades. Un fracàs darrere l’altre, sempre de jugadors importants, però que per diferents circumstàncies no han triomfat a la Fonteta.
Després de Crespo, l’equip va optar per un equip jove i amb fam, que va pujar a l’ACB i va guanyar la Copa del Rei. En eixe equip hi havia una parella d’alers atípica que amb Rodilla i Luengo espentava el Pamesa València. Aaron Swinson i Berni Àlvarez, eren els atípics alers. El primer, un pivot prou baixet però no exempt de talent i cor. Per altra banda, el tarragoní portava amb orgull el malnom de ‘Microones’. Un autèntic especialista més enllà de la línia de 6,25, que aconseguia un percentatge d’un 53% a l’any 99/00. Una parella que va ser una xicoteta illa en un mar de despropòsits.
Amb la marxa de Swinson, es va buscar un aler més pur per a jugar els minuts que l’especialista Àlvarez no podia jugar. El primer fracàs va ser Bill Varner. Un xic de vora 40 anys, amb un passaport belga que mai arribava i que portava de cap a l’equip. No va tindre continuïtat i va recomençar la maledicció de l’aler. Tampoc va ajudar Nenad Markovic, l’ex de Llíria no va arribar als 10 punts per partit aconsellables per a un aler titular i va tirar enrere el Pamesa.
El cas més desgraciat va ser el de l’aler francés Occansey, qui es va retirar per problemes al cor. Una nova desgràcia en una posició marcada que eixa temporada tampoc va poder ser duta endavant pel veterà Pat Durham, qui no va arribar als 4 punts de mitjana.
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana ja té des de fa un mes Comité de Campanya i el Comitè Electoral que per a pilotar el vaixell popular cap a les Eleccions Municipals i Autonòmiques del proper 22 de maig del 2011. El president de la Generalitat, Francisco Camps, va ser qui, per aclamació, va nomenar a tots i cadascun dels membres del seu equip sense l’opinió de Mariano. Les persones triades són pràcticament les mateixes que el van catapultar a la majoria absoluta més gran aconseguida en tota la història de la democràcia a la Comunitat.
Però, continuen estant les coses igual a la Comunitat Valenciana i en el PPCV com quan va arrasar en 2007? L'esclat del cas Gürtel ha posat en dubte la gestió del president de la Generalitat i la seua continuïtat al capdavant dels destins dels valencians. A més, el cas Fabra, pel qual està imputat el president de la Diputació i del PP de Castelló, Carlos Fabra, i el cas Brugal, en el qual el seu homòleg d'Alacant, José Joaquín Ripoll, està sent investigat per presumptes irregularitats en la concessió dels residus a Oriola, han acabat tibant una situació que pinta molt malament per a tots els implicats. Fabra i Camps estan a un pas de la banqueta, i Ripoll s'enfronta a un procés amb secret de sumari en el qual se li imputen cinc greus delictes. Tot fa presagiar uns mesos molt turbulents.
En estos moments, el president de la Generalitat està imputat per suborn impropi per haver rebut presumptament el regal de vestits per part d'empreses pertanyents a la trama corrupta Gürtel. A més, la cúpula del Govern valencià està sent investigada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) per presumptes delictes de finançament il·legal del PPCV, delicte electoral i suborn propi. En este cas, el jutge que instrueix la causa, Antonio Pedreira, ha derivat el cas al TSJCV per haver-hi aforats autonòmics entre els investigats, encara que diversos recursos interposats pels populars estan retardant l'arribada del sumari a València.
D'esta manera, i a curt termini, Francisco Camps només està bregant amb el presumpte delicte de suborn impropi. Fonts del PP valencià asseguren que la defensa del president intentarà evitar coste el que coste que els dos processos, els que s'instrueixen a Madrid i València, acaben unificar-se, com pretén el jutge Antonio Pedreira. L'objectiu és, segons apunten les mateixes fonts, que Camps només s'enfronte a este cas abans de les eleccions, ja que en cas de condemna no preveu inhabilitació. I de moment, l'estratègia està eixint bé, ja que el sumari roman a Madrid i només el cas dels vestits avança. I Rajoy ja ha dit que una condemna pels cas dels vestits no evitaria que Camps fóra el candidat.
Tot i el recent suport de Gènova, els diferents revessos judicials fan intuir que el president de la Generalitat haurà de declarar davant un Tribunal del Jurat, el que jutja el delicte per suborn impropi. En estos moments, el magistrat que instrueix la causa dels vestits és José Flors, el mateix que vera “seriosos indicis de delicte” al juliol del passat any quan va veure demostrat que Francisco Camps va rebre vestits per part d'empreses de la trama corrupta gràcies al càrrec que exercia.
A més, l'arxivament de la causa pocs dies després per la sala Civil i Penal del TSJCV presidida per Juan Luís de la Rúa, el que va ser “més que amic de Camps”, va ser reactivat pel Tribunal Suprem per cinc vots a favor i cap en contra. L'Alt Tribunal va retornar el cas a València i va exigir al TSJCV que reobrira la causa. Un altre revés per a les intencions de la defensa de Camps.
En aquests moments, Flors ha demanat dades a Hisenda per creuar-los amb les que disposa, amb la intenció de conéixer si van ser les empreses de la trama les que van pagar els vestits del president i de tres alts càrrecs del seu Govern, entre els quals es trobava l’única, de moment, víctima política del cas Gürtel a la Comunitat, l'exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa. Ni Camps, ni cap dels altres tres imputats, ha facilitat els tiquets de compra o els extractes bancaris que demostren el pagament dels vestits.
D'esta manera, en els mesos de setembre i octubre Flors proposarà amb tota seguretat a la sala Civil i Penal del TSJCV que decidisca si obri judici oral contra el president. En este cas, el procés duraria uns altres dos mesos i al desembre o gener el president de la Generalitat podria estar assegut a la banqueta per presumpte suborn impropi. Això sí, sempre que la causa que s'instrueix a Madrid per delictes molt més greus no s'agilite i acabe arribant a València abans que Flors finalitze la seua instrucció. Cosa estranya si es tenen en compte els constants recursos que està presentant tant el PPCV com l’estatal.
Ha sigut un dels fronts que més crispació va produir entre la Generalitat, l’Ajuntament de València i el Govern central. Els restauradors i propietaris van arribar a organitzar concentracions, amb ració de paella debades, per a fer-li el joc al PP. A la fi, l’amenaça no era tal i l’estiu acaba sense cap restaurant de platja -coneguts com a ‘chiringuitos’- tancat, tot i incomplir la llei, i amb només huit amb problemes reals.
I és que el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Ricardo Peralta, va ressaltar ahir en una entrevista concedida a Europa Press que este estiu no s'ha tancat cap ‘chiringuito’ en l'autonomia, per la qual cosa ha assegurat que no hi havia cap motiu per a les "constants proclames incendiàries" de dirigents del PP.
Però la ministra de Medi Ambient ja va recordar a mitjan estiu que només huit restaurants de platja de tota la costa valenciana tenien perill de ser enderrocars si s’aplicava la llei immediatament.
Peralta va indicar que la "voluntat" del Govern central s'ha complert perquè no s’ha tancat cap restaurant de platja a la Comunitat. "Esta és la realitat", va reiterar. "Els ‘chiringuitos’ -va agregar- han de continuar funcionant, però han de fer-ho en l'àmbit de la llei" -la normativa permet ocupar un total de 150 metres, terrassa inclosa, però alguns d'ells superen esta superfície-.
En este sentit, va destacar que la "immensa majoria" d’este tipus de restaurants "s'ajusta plenament a la normativa" i "només una petita minoria disposa d'una superfície de terrassa notablement superior a l'establerta". Peralta va indicar que és a esta petita minoria a la qual l'Executiu central li demana que "faça un esforç" i s'adapte a la realitat.
Va insistir que es tracta d'un sector "que està funcionant amb absoluta normalitat, en el qual la immensa majoria s'ajusta a la llei, i només hi ha una petita minoria a la qual se li demana que faça un esforç". Per este motiu va ressaltar que "no hi ha cap motiu per a les constants proclames incendiàries de dirigents del PP".
El secretari general del PSPV, Jorge Alarte, i el portaveu adjunt en Les Corts i alcalde de Morella, Ximo Puig, van escenificar ahir el final d'una batalla, que mai ha existit, per anunciar que no hi ha alternativa a l'ex alcalde d'Alaquàs per a ser candidat a la Generalitat Valenciana. Tot i esta afirmació van declarar que hi haurà primàries "amb o sense altre candidat".
Estes manifestacions van deixar estupefactes a tots els assistents a la roda de premsa, que es preguntaven cóm es pot plantejar unes eleccions primàries sense dos contrincants, ningú confia en la figura d'Antoni Asunción com a possible alternativa, malgrat la postura "neutral" de la direcció federal. Aixa Alarte farà eleccions amb ell només com a candidat, un pas que la raó aconsella no fer, ni que fora per no perdre el temps.
Alarte va agrair a Puig la seva "generositat" i "compromís" i va assegurar sentir-se "orgullós que en este partit la gent siga capaç d'entendre els temps, els moments i les responsabilitats" i va animat a anar "tots a l'únic adversari, que són estes polítiques de degradació democràtica, reculada, atur i de deixar abandonats als valencians i valencianes". Per a l'ex alcalde d'Alaquàs, este no era el moment de l'alcalde de Morella, a qui ja va véncer en les eleccions a la secretaria general.
Alarte va insistir en que només hi ha "un adversari, Camps i el PP, les seves polítiques, que són les de l'atur, les del Gürtel, la propaganda i deixar abandonats als valencians". "Anem a fer les primàries de sumar a tot el món, les de la democràcia i d'ací no sobra ningú", va remarcar. Així, entre dilluns que ve 6 de setembre, després de la celebració dissabte del Comité Nacional del PSPV que servirà per a donar començament al procés d'elecció de candidats, i el 3 d'octubre convocaran "fins a l'últim dels nostres militants a este esforç".
Va remarcar que l'important no és "votar entre diversos candidats" sinó guanyar les eleccions a Camps perquè la situació de la Comunitat Valenciana "no és una situació normal" ja que passa per la "pitjor crisi institucional, política i econòmica de tota la nostra història".
P: És Busca qui t'ha pegat un blog personal, literari? Quant hi ha de real i de fictici a les històries que narra el seu protagonista?
R: Busca qui t'ha pegat és un abocador incontrolat. Qualsevol altra temptativa per definir-lo seria una temeritat per part meua. I pel que fa a la hipotètica versemblança de les històries que conté, què vols què et diga, preferisc que siga el lector qui determine què és real i què és mentida, tot i que els meus advocats i assessors, que són pocs i covards, em recomanen que diga que sempre que escric ho faig sota els efectes de les drogues.
P: Com se’t va ocórrer obrir esta finestra a Internet?
R: Esta història va començar en un prehistòric Fotolog i només ho vaig fer perquè un xic que m'agradava en tenia un. Poc de temps després, la cosa se me’n va anar de les mans. I ací estem ara.
P: I quin penses que és el major atractiu del bloc? Potser és que els lectors som molt curiosos i tu satisfàs els nostres instints?
R: Tractar el sexe de forma descarada atrau part del públic, això és tan cert com obvi. Fer conya política (sobretot de la valenciana, que cada dia és més terrible) i opinar gratuïtament sobre l'actualitat te n'aporta d'un altre tipus. Ser incongruent i erràtic, en definitiva, és el principal interés de Busca qui t'ha pegat.
Els agricultors i ramaders valencians estan ja cansats de veure com la justícia en compte de protegir a aquells que veuen la seua renda disminuïda amb els robatoris que es cometen en les seues explotacions, al final beneficia o deixa indemne els infractors que cometen estos delictes. Els agricultors i ramaders es troben en situació de desemparament i no compten amb mitjans propis per a evitar estos robatoris que causen quantioses pèrdues econòmiques i greus danys a les explotacions.
L'escassa vigilància és un dels majors problemes que es té en estos casos. Hi ha desatenció per part de les forces de l'ordre, falten mitjans tant humans com materials, ni la Guàrdia Civil en el seu àmbit d'actuació, ni la Policia Nacional en els municipis majors en què esta té competències, resolen este problema. A més la majoria de denúncies que els arriben s'arxiven directament.
Una de les últimes famílies afectades és la de l'agricultor Vicente Tormo en la localitat d'Aielo de Rugat en la Vall d'Albaida. Després d'una setmana de continus robatoris en el camp de bresquilles que estaven recol·lectant, el passat 21 d'agost un dels seus fills que venia de caçar va decidir passar per la plantació i va sorprendre en el bancal al presumpte lladre robant bresquilles. El fill de Vicente el va amenaçar amb l'escopeta de caça que portava, sense utilitzar-la en cap moment, i el va instar a anar-se’n, tot seguit el jove es va traslladar al quarter de la Guàrdia Civil de Castelló de Rugat a presentar una denúncia pels robatoris.
Però es va endur una sorpresa ja que el lladre de bresquilles estava allí també per a presentar denuncia per amenaces. Poc després la Guàrdia Civil de Castelló de Rugat es va presentar en sa casa per a detindre-ho, mentre el lladre romania tranquil·lament en llibertat. Finalment la jutgessa ho va deixar en llibertat i va ordenar un juí ràpid que es va celebrar el passat 25 d'agost.
A fi d'evitar que hi haguera antecedents penals per a l'agricultor afectat perquè era una paraula contra l'altra, la solució final va ser un acord que es va plasmar en el pagament d'una multa de 160 euros més un terç del cost del judici per a l'agricultor i només 240 euros de multa més un terç del cost del juí per al lladre. Dies més tard del judici, Vicente Tormo va sorprendre novament un altre lladre furtant en el seu camp de bresquilles, però clar ja no es va atrevir a amenaçar-lo.
Tormo es sent indignat i impotent “perquè pareix que els delinqüents siguem nosaltres, no és just que el meu fill s'haja tingut que autoinculpar per amenaces”, a més afegix que és necessari “que es prenguen cartes en l'assumpte, que s’investiguen els robatoris i que es modifique la legislació per a que els lladres no queden impunes”.
Actualment, molts dels macro-projectes anunciats per l’alcalde de Paterna, Lorenzo Agustí, durant la campanya preelectoral no s’han fet realitat al municipi.
Compromís per Paterna acusa a Agustí de vendre fum que s’amaga sota l’espectacle mediàtic d’anuncis de projectes faraònics i li recomana que ha de treballar més per fer una política de fets concrets.
Des de la coalició d’esquerres afirmen que és un espectacle electoralista que deixa cada vegada més desil-lusió al si dels paterners i paterneres quan passen els mesos i no es van concretant.
Cristina Domingo, regidora de Compromís per Paterna ha explicat que "el nostre alcalde s’ha omplit la boca anunciant que pràcticament era segur que Ikea vindria a Paterna, i cada vegada es veu més incerta esta possibilitat; també va anunciar a bombo i platerets que hi hauria una zona verda al costat del by pass, que per no existir ni existeix l’expedient; o el famós Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que s’ha quedat en les bicicletes de lloguer i el car pooling, i no tenim notícies que continue".
El PSOE de Paterna s’uneix a les critiques ja que, segons han assegurat davant els mitjos de comunicació, la mala gestió d'Agustí i el seu Equip de Govern retardaran per cinquena vegada la constitució de les empreses mixtes, per haver-se oblidat de publicar en el B.O.E. l'obertura del nou termini de presentació d'ofertes per a triar al soci privat d'una de les empreses mixtes, en concret, la que estarà encarregada de gestionar els centres que construïsca l'altra societat d'economia mixta.
Aquest nou incident fa que el període de presentació de candidatures per a una de les empreses mixtes s'amplie, com a mínim, un mes i mitjà més
Cristina Domingo també ha recordat d’altres anuncis que Agustí "va fer amb pólvora de rei, com dir que hi hauria tramvia a l’Alborgí i només hi ha el projecte d’una tercera part de la plataforma; o la circumval-lació de Montecanyada, que continua estant dibuixada en un plànol però no s’ha començat; ni tampoc se sap res de l’ampliació del Sanchis Guarner, a més del soterrament del metro, que l’ha anunciat com si fóra un projecte d’ell i està finançat amb dos milions d’euros del Pla Confiança de Camps".
En este sentit, Domingo ha declarat que l’alcalde transmet la falsa idea que es fan coses, com per exemple el centre comercial Multidevelopement que suposaria la creació de 700 llocs de treball i que després tampoc s’ha fet, al igual que l’anunci del magatzem de bricolatge Bricor, que finalment tampoc s’obrirà.
Habitualment, quan un ajuntament pensa executar algun projecte, té un termini concret i un pressupost clar, que es comunicat a la població. En el cas del govern municipal de Paterna, s’anuncien els projectes quan no estan clars ni el termini de cada projecte ni la certesa que finalment es realitzarà.
Per a Cristina Domingo, "Agustí està fent electoralisme barat des del primer dia que va arribar a l’alcaldia. La gent ha anat creient-se el que anava anunciant i a poc a poc s’estan adonant de la realitat” i es mostra preocupada perquè “actituds així desacrediten els representants polítics en general, ja que la gent pot pensar que eixa és la manera normal de comportament de qualsevol representant que ha elegit el poble: dir molt i fer poc”.
Y es que lo más parecido a un blockbuster esta semana es El aprendiz de Brujo, proyecto de franquicia de Jerry Bruckheimer y John Turtletaub que no ha tenido mucho éxito en la taquilla USA que digamos. La cinta cuenta en clave fantástica el combate entre dos hechiceros de rivalidad ancestral -Nicolas Cage y Alfred Molina-, sumidos en la típica lucha de las fuerzas del bien contra las del mal. Para ayudarle en sus cometidos, el personaje de Cage tendrá a Dave -Jay Baruchel-, el brujo-becario del título.
El fracaso de este film ha provocado un descenso en el caché de su protagonista; un Nicolas Cage que para Ghost Rider 2 -sí, se atrevieron a hacerla- ha visto reducido su sueldo de 20 a 7 millones de dólares. Una miseria, vamos…
Otro estreno Disney es Campanilla y el gran rescate, tercer largo en solitario de la diminuta hada de Peter Pan tras independizarse de éste. Una película de dibujos animados destinada a los más pequeños de la casa, y con las voces de Lucy Liu o Michael Sheen en la versión original.
Parlar de Manuel Fernandes i no entrar en polèmiques és molt complicat. I ara, quan l'actualitat està en la seua contra, més encara. Llums i ombres que planegen sobre un futbolista del qual és difícil saber el que pensa. El seu caràcter hermètic ajuda ben poc.
L’internacional portugués ha rebutjat anar cedit al Màlaga després de clamar als quatre vents una eixida. Eixa negativa ha vingut, en part, pel seu orgull personal i també perquè lluitar per la Champions és més important per a ell que sentir-se poc volgut en el València.
El club, ho contàvem ahir, ha fet pública esta negativa i ha ficat així al jugador en la picota. L’entorn més pròxim de Fernandes assegura que l’entitat no ha contat tota la veritat. Com, per exemple, que hi havia obertes gestions amb la Juventus de Torí que no fructificaren per qüestions burocràtiques. Tampoc han informat que l'Everton anglés preguntà per ell durant la passada pretemporada i li demanaren 12 milions d'euros. Quantitat “elevada” pensa l’agent de Fernandes i el jugador, ja que Zigic costà el mateix i va eixir per un poc més de 7 milions d’euros al Birmingham. El València necessitava i necessita ingressos. Tal volta s’ haguera pogut ser més flexible, haver negociat i estalviar-se a més la fitxa d'un jugador que, en realitat, no compta per a l'entrenador.
Perquè eixa és la veritat. No compta. Han fitxat dos pivots esta temporada i sap que es quedarà fora de les convocatòries moltes vegades. L'afició, farta de vore’l sempre en un segon pla, interpreta que el lus es queda fora perquè està entrenant malament, que no té ganes d'estar en el València, que no està implicat...
La nova biblioteca municipal de Benaguasil encara no està acabada, però l'alcalde del municipi del Camp de Túria, Joaquín Segarra, del PP, va decidir gastar 1.136.618 euros del Pan E en un nou Edifici Multifuncional als afores del poble. A corre cuita, encara no estava ni finalitzat, el consistori, a través de la seua regidoria de Festes, ha posat en marxa una discoteca "municipal" en les noves instal·lacions.
Inclús ha hagut de fer una modificació pressupostària de 50.000 euros per moblar la nova sala de ball del municipi governat pel PP i comprar la beguda, que posteriorment es ven als assistents, segons ha pogut saber l'Informatiu de fonts del consistori.
I és que el passat divendres i aprofitant les festes locals es va posar en marxa B Club, una discoteca pagada per l'ajuntament. Com en totes les sales de ball valencianes es venen begudes alcohòliques, a cinc euros "la copa" si ets "foraster" i a 4,5 per als del poble. Com no, els empadronats també paguen menys per l'entrada, que passa de 8 euros per als "benaguasilers" a 10 al qui no és nascut a la vila.
En el seu debut van haver fins a baralles entre els joves, segons conten alguns dels assistents a la primera festa en la pàgina Facebook "Benaguasil Poble". Per evitar estes situacions, l'Ajuntament ha posat fins i tot guardes de seguretat, coneguts com a "segurates". La discoteca "municipal" també compta amb terrassa Chill Out, al estil Eivissa, encara que en el cor del Camp de Túria. Així i tot, els assistents sembla no estan molt contents perquè no hi ha suficients urinaris, pel que fan les seues necessitats al descampat d'enfront, i l'aforament s'ha quedat menut, no així el de la biblioteca.
La bomba publicada ahir a Levante-EMV va fer trontollar els ciments del quarter general del socialistes al carrer Blanqueries de València. Així i tot, es va voler enviar un missatge de tranquil·litat i es va ningunejar la candidatura de l'ex Ministre d'Interior, Antoni Asunción, a encapçalar la llista a la presidència perquè "no podrà recavar els suports necessaris", el 15% de la militància o el 40% del Comité Nacional.
En este sentit, l'home fort d'Asunción al partit, l'Alcalde de l'Eliana, José Maria Ángel, és en estos moments un dels puntals de l'alartisme. I és que Ángel va ser cap de gabinet de l'ex alcalde de Manises quan va ser nomenat Ministre de l'Interior per Felipe González, però el seu ex cap ja fa 10 anys que no apareix públicament, excepte algunes declaracions, i que no s'acosta per blanqueries. De fet, serà complicat que al comité nacional aconseguixca suports.
Fonts properes a Alarte van destacar que Asunción no compta amb els suficients suports i van remarcar que fins i tot el seu entorn més immediat els ha trasllat que l'ex ministre no ha parlat amb ells i que no s'havia celebrat cap reunió prèvia, al mateix temps que van traslladar al secretari general del PSPV que no es creuen l'anunci i que l'històric militant no pot comptar amb ells.
Afins a Jorge Alarte, que ja preparen la reunió de dissabte a Elx on es presentaran les candidatures, si hi ha, també es van preguntar "perquè este missatge de desestabilització" precisament quan altres militants ja han renunciat a competir amb el secretari general en primàries, en referència al portaveu adjunt del PSPV en les Corts Ximo Puig, que sembla ahir anava a tancar un pacte amb Alarte per a no presentar-se però incorporant a membres del seu equip a la llista electoral. Hui farà pública la seua decisió.
Debat reobert o al menys comentaris al voltant del cas de Sunny Sunday al València. Tot i les comparacions amb aquella imatge que pegà la volta al món, d’Albelda i Soler a la Ciutat de la Justícia, les situacions són ben diferents. El valencià demanava l’impossible. Comptar per a un entrenador. El cas de Sunny és molt diferent. El futbolista té tot el dret a comptar amb fitxa, del primer equip o també del filial, ja que no passa dels 23 anys (ara en té 22). La jurisprudència, després del cas Barragán del Depor, així ho avala. El club corunyer havia de pagar-li tots els diners, danys i perjudicis, a més de donar-li carta de llibertat. Així ho dictà la justícia després que el jugador denunciarà el conjunt que presideix el sempitern Lendoiro.
Ja ho saben, no hi ha un euro en les arques de la Generalitat. No hi ha diners per a cobrir les places necessàries en les residències per a dependents, per a les bandes de música, per als centres de dia. Ni tan sols per a pagar les retransmissions de futbol en la televisió pública valenciana. No obstant això, en un moment de tanta precarietat, l’IVAM, l'antany museu d'art modern referència de l'Estat, ha decidit no cobrar el lloguer del seu espai a l'exposició itinerant 20 años de los premios de moda TELVA, que ahir es va inaugurar en l'esplanada del centre, i que organitza la revista del grup Unidad Editorial (propietari entre uns altres del diari El Mundo).
"Este tipus de cessions per a un dia i que no exigeixen l'ús del saló actes o l'entrada se solen fer gratuïtament" justificaven ahir a l'Informatiu fonts de l’IVAM, encara que sense aclarir com succeeix el mateix quan la mostra, com la inaugurada ahir, s'emplaçarà enfront de la façana durant 12 jornades. Consultats al voltant del tema, des de l'Associació Valenciana de Crítics d'Art (AVCA) manifestaven que "cap espai públic s'hauria de cedir a empreses privades gratuïtament", al mateix temps que assenyalaven la incongruència afegida en aquest cas, que el regal el realitza "un centre que constantment està exigint més diners públics, malgrat comptar amb una quantitat respectable".
El PP té por de les Bandes. L'arrelament en la societat, la proximitat de les eleccions i la preocupació de molts ajuntaments popularistes perquè els esclate una crisi al seu municipi, ha fet que Francisco Camps, ja amb prou problemes judicials, haja posat fins a quatre interlocutors davant este col·lectiu per abordar l'escandalós retall de pressupost que obligarà a tancar desenes d'escoles de música. Però el problema no és la persona, sinó que la Generalitat està totalment arruïnada pel gran endeutament i la baixada d'ingressos.
Doncs dimarts li tocava a Serafín Castellano, després d’haver-hi passat Font de Mora (Educació), Trini Miró (Cultura) i Blasco (Solidaritat). El conseller que s'ocupa de la prevenció d'incendis i de la policia autonòmica és ara qui parla amb les bandes de música. Però sembla que encara no acaba de convéncer-les. Així, la junta directiva de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) va considerar "insuficient" la proposta d'acord per al finançament del col·lectiu oferida per Castellano en la reunió del dimarts, perquè "no resol els problemes que tenen plantejats les societats musicals i les seues escoles de música".
Així, malgrat que valoren l'esforç de Castellano, creuen que l'oferta no assegura "unes condicions dignes" per la qual cosa, segons ha sabut l'Informatiu, mantenen en peu la manifestació convocada per al proper 17 d'octubre a València, a la qual podrien acudir desenes de milers de persones si tenim en compte les xifres de la música a la Comunitat, 200.000 socis, 40.000 músics i 60.000 alumnes de les escoles de música. I això a un polític li fa molta por.
El dia 13 del mes que ve, Castellano tindrà una nova ocasió per a frenar esta manifestació però s'haurà d'estirar en el pressupost, i diners no n’hi ha.
Almeria també va indicar que "les societats musicals representen un patrimoni cultural que defineix la identitat dels valencians, alguna cosa que mai hauria d'oblidar un govern que eficient". La junta directiva va acordar a última hora de dimarts l’elaboració d'una nova proposta de futur per a les societats musicals, que es lliurarà a Serafín Castellano en els propers dies, i que serà una "reformulació" de la ja plantejada el passat mes de març després de la reunió que la Federació va mantenir amb Rafael Blasco, portaveu del grup parlamentari popularista i conseller de Solidaritat i Ciutadania.
Els dirigents del Bloc Nacionalista Valencià i de Independents per Alaquàs es troben en plena negociació amb l'objectiu de tancar un acord preelectoral i concórrer conjuntament en les pròximes eleccions locals de 2011.
Diverses reunions han permès plasmar un primer esborrany del document programàtic que arreplegarà els fonaments ideològics de la coalició.
Durant les pròximes setmanes els òrgans de direcció dels respectius partits debatran aquest principi d'acord per a poder signar un pacte definitiu abans de finalitzar el mes de setembre.
Vicent Forment, secretari local del BLOC, afirma que hi ha "converses i voluntat política" per a cristal-litzar una coalició preelectoral la denominació de la qual serà Compromís per Alaquàs. Segons Forment, els agradaria una candidatura en la qual estigueren presents no solament el BLOC i INxA, ja que l'acord està obert a la possible incorporació d'altres formacions polítiques i de persones a títol individual.
Per la seua banda, el Coordinador General de Independents per Alaquàs, Gregorio García, ha manifestat que els dos partits treballaran per definir les línies generals del que es convertirà en un acord polític-programàtic de cara a les eleccions del pròxim any.
El Consorci de l'Acord Comarcal per l'Ocupació de l'Horta Sud (ACCO-SUD) posarà en marxa a partir de mitjans de setembre cinc Cursos d'Habilitats Socials, Professionals i Personals, a través de l'ús de les Noves Tecnologies.
Segons Inma Garrido, gerent de l'ACCO-SUD, el principal objectiu d'estos cursos és la inserció laboral i el contacte amb les empreses, "ja no és només que la gent reba una formació, sinó que una vegada s'haja fet el curs les persones puguen aconseguir el seu accés al mercat laboral en millors condicions".
Al mateix temps, s'oferixen 6 Cursos de Tècniques de Búsqueda d'Ocupació, a través de l'ús de les Noves Tecnologies, en els que es podran aprendre a crear un correu electrònic propi, accedir a l'autoservef, xarxa treballa, xarxes socials... i, com apunta Inma Garrido, “en definitiva el que es pretén és que la gent aprenga els mecanismes i ferramentes per a poder buscar ocupació a través d'Internet”.
Estos cursos tindran una duració de 60 hores i estan dirigits a persones desocupades inscrites en el SERVEF, i a pesar que les places són limitades, totes aquelles persones que no entren en la primera convocatòria poden quedar-se en llista d'espera ja que s'oferiren més places per als pròxims cursos que es desenvoluparan al llarg de l'any, en els diferents municipis de la Comarca de l´Horta Sud.
Altre dels cursos que posaran en marxa en la comarca, també a partir mitjan de setembre, són 3 edicions del Curs de Gestió de la PIME on-line. Està dirigit a persones emprenedores i desocupades inscrites en el SERVEF. Com explica Inma Garrido “este curs és una bona oportunitat per a totes les persones que desitgen crear la seua pròpia empresa o per a aquelles que hagen creat una este mateix any”. Este curs de Gestió de les PIME tindrà una duració de 90 hores de les quals quatre sessions seran presencials.
Totes les persones interessades a participar en algun d'estos cursos pot inscriure's a través de la pàgina web de l'Acord Comarcal per l'Ocupació a través de les Agències d'Ocupació i Desenvolupament Local de la Comarca.
A més ja s'ha iniciat el servici itinerant d'assessorament i acompanyament en creació i consolidació empresarial. Destacant els servicis de posada en marxa i constitució de l'empresa, accés a fonts de finançament, elecció de la forma jurídica, Pla d'Empresa i Pla de viabilitat, entre altres, així com accés ajudes i subvencions.
L'Acord Comarcal per l'Ocupació de l'Horta Sud va nàixer l'any 2001 amb la creació d'un consorci compost per la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud, l'Agrupació Comarcal d'Empresaris, el Club de Gerents i els Sindicats CCOO i UGT. El seu objectiu és el disseny, la promoció, la gestió i l'avaluació de programes per a la creació d'ocupació, la inserció sociolaboral i el desenvolupament empresarial en la comarca de l'Horta Sud.
Esta Mancomunitat, presidida per Desemparats Navarro, inclou els municipis d'Alaquàs, Albal, Alcásser, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Lloc Nou de la Corona, Manises, Massanassa, Mislata, Paiporta, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Sedaví, Silla, Torrent i Xirivella.
La coalició Compromís per Mislata integrada pel Bloc, Iniciativa i Verds, emplaça a la resta de partits progressistes, organitzacions i teixit associatiu del municipi a valorar la possibilitat de presentar una candidatura unitària que desbanque els populars del govern local en les pròximes eleccions municipals de 2011. Una iniciativa que naix pel fet de que la suma de vots de les candidatures d’esquerres ha sigut sempre majoritària en els comicis municipals de Mislata.
Segons Compromís “Mislata ja no pot permetre’s un tercer govern del PP, ja que en aquests deu anys han espletat el pressupost municipal, s’han enfrontat diverses vegades a l’opinió majoritària dels veïns i forçat a defendre en el carrer el sentir col-lectiu i el clamor al canvi i han intentat eliminar i minar per complet la participació ciutadana de les associacions de Mislata”.
La coalició afirma que Mislata s’ha convertit en una sucursal del PP de València, amb pitjors condicions de serveis que altres pobles de la comarca, amb major taxa de desocupació i sense que es sàpiga quin és el futur que reserven a la seua ciutat, cada vegada mes dormitori de valència i amb menys qualitat de vida per als que l’habiten.
Fins ara el PP gaudeix de majoria absoluta. La clau, segons Compromís, és que eixa majoria absoluta no correspon amb el sentiment majoritari de la població que sempre ha votat en major quantitat a les candidatures progressistes, la divisió d’aquest vot en diferents candidatures els ha permès guanyar les ultimes eleccions.
El partit ha declarat estar buscant persones que treballen i es preocupen pels ciutadans, per la sanitat pública, per la educació de qualitat, per unes bones instal-lacions municipals, pel foment de llocs de treball dignes, pel xicotet comerç, per la defensa dels espais verds, pels majors, i tantes altres carències, sense oblidar la necessària regeneració democràtica de les institucions que dignifiquen el paper polític.
Des de Compromís fan una crida a la unitat que els fets demanden: “una candidatura consensuada amb la representació de tots i respectuosa amb els valors democràtics”.
En els pròxims dies realitzaran les gestions oportunes per a confirmar un calendari de reunions que vaja determinant la plasmació del necessari "Front Popular" en la vila.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedicarà les dos pròximes jornades sobre els escriptors valencians actuals a Josep Piera i a Rodolf Sirera en 2011 i 2012, respectivament, segons l’acord adoptat per la Junta de Govern de la institució normativa, a proposta de la Secció de Foment de l’Ús del Valencià, que presidix l’acadèmic Josep Palomero.
Després de l’èxit de la primera de les jornades dedicada a l’escriptor Ferran Torrent, l’AVL ja prepara una segona convocatòria, que se centrarà en l’obra del poeta i narrador Josep Piera. La jornada se celebrarà en la primavera del 2011 i girarà al voltant dels diferents aspectes de la producció literària i la personalitat de l’escriptor de Beniopa.
La Secció de Foment serà l’encarregada d’elaborar el programa de la sessió en què participaran diferents especialistes en l’obra de Piera, els quals analitzaran des de distints vessants la trajectòria literària de l’autor de la Safor. Per a l’any següent, la institució ja ha triat el dramaturg i guionista Rodolf Sirera, que protagonitzarà una nova jornada dedicada als escriptors valencians actuals.
Una de les màximes lleis que imposa el lliure mercat és la recerca de nínxols de negoci diferents per a poder obtindre beneficis. En el cas de les televisions consistix a arribar a la major part de públics distints, no només per la pluralitat informativa, que també, sinó perquè diferents empreses no acaben atacant la mateixa audiència i per extensió el mateix pastís publicitari.
Doncs el PP de la Comunitat sembla no haver-se assabentat del funcionament de la mà invisible d'Adam Smith, i en el seu afany per controlar tots els àmbits de la societat, van plantejar al 2005 un espai radioelèctric totalment escorat a les postures conservadores amb 40 de 42 concessions de TDT de línia dretana. El resultat, un fracàs estrepitós que ha viscut el seu últim capítol amb el tancament de Las Provincias TV.
Així, amb el desmantellament de Popular TV (de l'Església), el tancament de la majoria de canals de Tele 7 (Mediamed), en este cas per la seua implicació en la trama Gürtel, i l'emissió de programació estatal per part d'Intereconomia, Libertad Digital i la cadena de El Mundo, la TDT Local a la Comunitat està tocada de mort i el que és més greu, en estos moments s'està incomplint la llei de concessions, i el Consell de Francisco Camps no hi actua. Un exemple clamorós d'este fracàs va ser a Falles, quan fins a sis canals de televisió emetien al mateix temps l'ofrena a la Mare de Déu. Un suïcidi tan a l'hora de captar audiència com d'aconseguir publicitat.
D'esta manera, l'última televisió conservadora a caure ha sigut Las Provincias TV, que ara s'anomena La 10. Segons ha pogut saber l'Informatiu, el passat dijous 26 d'agost va acomiadar els seus 18 treballadors, el que significa que la producció pròpia autonòmica s'ha acabat. Només quatre d'estes persones seran recol·locades en els altres mitjans que el grup té a València, dos a LP Digital i els altres dos al diari Las Provincias.
Els acomiadaments, a diferència de l'ERO que va acabar amb els contractes de 33 treballadors dels diari Las Provincias, comportaran una indemnització de 45 dies per anys treballat, un luxe si ens atenem a la reforma laboral impulsada este estiu pel Govern d'Espanya. Tal volta, el fet que cap dels contractes superara els quatre anys d'antiguitat ha facilitat esta concessió per part de l'empresa.
El Consell de Francisco Camps ha basat les seues polítiques en la demanda constant al Govern central. En este sentit, l'Hospital Militar de Mislata va ser uns dels pilars fonamentals de reivindicació en l'àmbit sanitari. Ara, any i mig després d'haver sigut transferit a la gestió de la Conselleria de Sanitat que dirigix Manuel Cervera, el centre sanitari no disposa d'aire condicionat i calefacció a Urgències i els seus treballadors cobren la meitat que els seus companys d'altres hospitals.
Així, segons va revelar ahir el sindicat CSI·F, a la sala d'Urgències de l'antic Hospital Militar de Mislata l'aire condicionat està avariat des de fa més d'un any, la qual cosa ha provocat que diversos pacients que esperaven a ser atesos hagen patit lipotímies en estes dependències, causades per la calor dels últims dies.
Segons van informar, tampoc funciona la calefacció a l'hivern. "No funciona l'aire condicionat fred/calor, per la qual cosa a l'estiu ens asfixiem i a l'hivern pacients i treballadors han d'anar amb la jaqueta posada per Urgències", van criticar des del CSI·F.
El sindicat va afegir que estes circumstàncies s'han heretat de quan l'Hospital Militar depenia del Ministeri de Defensa. "El sistema no funcionava llavors, però com les competències anaven a traspassar-se, no ho van arreglar. Ara, l'hospital depén del centre de Manises, però tampoc solucionen el problema perquè se suposa que en breu faran una reforma integral", van explicar.
Edgar Sánchez, un blocaire de Benicarló i membre del partit filofeixista Partit X Catalunya, va publicar un article en el qual acusava el grup alcoià VerdCel de pertànyer a l'entorn d'ETA per haver actuat a Euskadi. Fruit d'estes acusacions, els diaris digitals d'extrema dreta Alerta Digital i Diario Ya, en què participen l'escriptor ultra Juan Manuel de Prada i el psicòleg ultracatòlic Aquilino Polaino, se’n van fer ressò com si d'una notícia es tractara.
Cal recordar que Polaino va assegurar al Congrés del Diputats, com a assessor del PP en la confecció de la Llei de Matrimonis del Mateix Sexe, que els homosexuals "són malalts fills de pares hostils i alcohòlics". Per la seua banda, De Prada va afirmar en la televisió que cada dia "són violades milers de xiquetes als col·legis i instituts espanyols".
En el seu article, este personatge, que es relaciona també amb els ultres de Valencia Freedom, critica l'Ajuntament de Xirivella per haver programat un concert de VerdCel per al pròxim 9 d'Octubre, per considerar-ho "finançament de bandes de l'esquerra proetarra". L'article afirma taxativament: "El hecho no tendría mayor relevancia a no ser por las numerosísimas vinculaciones de la banda con círculos proetarras y de la extrema izquierda más radical".
Davant les acusacions de pertànyer a l'entorn d'ETA llançades pels diaris Alerta Digital i Diario Ya en les seues pàgines web, VerdCel ha decidit emprendre accions legals en contra del que considera "un atac directe a l'honor i imatge pròpia del grup i dels membres del grup". Els dos diaris es fan ressò, "com si es tractara d'informació contrastada", de les opinions vessades pel blocaire. Així mateix, les accions legals s'emprendran també en contra del firmant de les acusacions "per falses, malintencionades i absolutament infundades".
De presses i corregudes s’ha mogut el València per segellar el seu eix defensiu. Tot i que les intencions prèvies eren no reforçar en cap lloc i esperar fins al mes de desembre per actuar, els tres centrals purs existents, i sobretot la letargia en la recuperació de Bruno, han fet decidir-se al club de Mestalla.
Marius Stankevicius té 29 anys i és propietat de la Sampdoria. La major part de la seua trajectòria l’ha passada al futbol italià, en el qual ha jugat de lateral dretà, central i en ocasions de carriler en un sistema de cinc defenses. Sempre per la part dreta. El Brescia i la Sampdoria de Gènova han sigut les seues últimes escales. La penúltima va ser a Sevilla. Jugà la campanya passada al conjunt del Sánchez Pizjuán en qualitat de cedit. Va tindre la confiança del tècnic Manolo Jiménez. 20 partits com a titular i un fix en les alineacions del tècnic que va ser destituït a les acaballes de la temporada. Després, l’arribada d’Álvarez i les lesions li llevaren la condició de titular.
L’Informatiu va parlat ahir de vesprada amb el nou fitxatge del València. “És un gran honor fitxar per un gran d’Espanya i un gran d’Europa”, assenyalava en un perfecte italià. “Fa 10 dies que el club es posà en contacte amb el meu representant. No vaig dubtar-ho des del primer moment. És una ocasió única per mi”, i comentava també l’interés d’altres conjunts. “Hi havia ofertes d’altres esquadres de la Lliga espanyola, però sens dubte la millor era la del València”.
"Canal 9 té els drets en exclusiva per a emetre el futbol a la Comunitat", això argumentaven els dirigents de RTVV per obligar a tallar el senyal de TV3 a territori valencià quan coincidien els partits de futbol o la Fórmula 1. Però la fuita d'audiència cap al canal català per l'escassa qualitat de les retransmissions i la política del PP al Consell contra tot allò que que sone a Principat, són en realitat les qüestions que els han portats a amenaçar amb denúncies a ACPV, l'entitat que gestiona els repetidors de la televisió pública catalana.
Dilluns a la nit es va viure un nou capítol d'este boicot. Tot i que Canal 9 no podia emetre el partit pel litigi que l'enfronta amb Mediapro, l'accionista de La Sexta, la por de ser denunciats per l'ens públic va obligar ACPV a tallar el senyal de TV3, i l'audiència valenciana es va quedar sense poder veure l'Atlètic de Madrid-Sporting de Gijón, que sí es va poder gaudir a Catalunya. Per la seua banda, l'ens que dirigix José López Jaraba va oferir una pel·lícula dels anys 50 protagonitzada per Charlton Heston.
Justament ahir, Televisió Valenciana va enviar un comunicat, que va rebotar als Informatius de Canal 9, en el qual afirmava que l'empresa Mediapro ha incomplit el contracte signat entre ambdós en negar el senyal del partit, designat per ser ofert en obert en la primera jornada de Lliga.
Segons van explicar, les càmeres de TVV tampoc havien estat autoritzades durant el cap de setmana a entrar en els estadis en els quals van jugar els equips de Primera Divisió de la Comunitat Valenciana.
El ascenso de 1963 había sido largamente deseado por gimnásticos y levantinos desde que se inició la Liga en 1928. Hubieron de pasar 35 años para que el levantinismo estallara de alegría en Vallejo. Desde la fusión del 39 no había existido otra obsesión enfermiza para todo el levantinismo que llegar a la élite y consolidarse. El decano no tenía otro lugar en el mundo.
Sin embargo fue un espejismo que duró sólo dos años y desembocó en una rotunda crisis institucional y financiera que dejó al club al borde de la desaparición. Sólo la ingeniosa operación de construcción del Nou Estadi, urdida por Antonio Román, salvó al club de la bancarrota, pues desde 1969 contaba con un valioso patrimonio que, desde entonces, se convirtió en el aval con que hacer frente a las crisis que se sucedieron durante las décadas siguientes.
El levantinismo vivió 41 años en el desierto de los tártaros, ansiando rememorar aquel 63, esperando el momento de conquistar el sueño de instalarse en la élite de una vez y para siempre. Chapín 2004 y Lleida 2006 representaron el retorno a la tierra prometida. Y otro espejismo. Como en el 63, el precio del ascenso fue la crisis institucional y económica más grave hasta ese momento de la historia granota. Pero esta vez peor, mucho peor, con el patrimonio salvador, Orriols, malversado. Con un pozo negro que aun da pavor cuando el levantinismo se asoma a él.
Una confabulación astral, un milagro, la aparición de los administradores concursales, de Quico Catalán, la resistencia numantina de guardia pretoriana de la afición blaugrana y un grupo irrepetible de jugadores y técnicos salvaron una situación que se antojaba de ko técnico. Y se salvó de la mejor manera imaginable: con el Llevant UD en Primera y con la crisis institucional y económica encauzada hacia su solución.
En el dia del LXXXVI aniversari del naixement del gran poeta Vicent Andrés Estellés, molts pobles celebren simultàniament un homenatge amb un dinar o sopar d'horta amanit amb recitals de poesies. En la seua primera edició, pobles com d'Alginet, Burjassot, Benimodo, Manuel, Benicarló, Vinaròs, Elx, Guardamar, Benimaclet, Otos, Benaguasil, Montserrat, Vilamarxant i Alboraia se sumen a este esdeveniment.
Així, l'autor dels poemes La nit, Donzell amarg, Hotel Paris o Balanç de mar compliria el pròxim dissabte 4 de setembre vuitanta-sis anys. Parlem del gran poeta, de l'escriptor inconformista. Un home a qui li va tocar viure la guerra, passar fam i patiments, però que sempre va anar un pas endavant i gràcies a això hui en dia podem gaudir llegint els seus sublims versos.
Per commemorar el seu aniversari són molts els pobles que li retran un homenatge. El poble on va nàixer Estellés, Burjassot, ha preparat per a les vuit de la nit de dissabte un recital de poesia a mans d'Andreu Galan, Eduard Carmona, Ivan Brull, Lorena Cayuela i Alfons Navarret. En acabar l'acte, s'oferirà un sopar d'all i pebre, esgarraet i tomata amb tonyina. La nit finalitzarà amb l'actuació de Rascanya.
Benestar social va comunicar durant l'última setmana d'agost la retirada de la subvenció a 45 ancians i grans dependents de la Residència L’Albereda d'Alaquàs, que es farà efectiva avui dimecres 1 de setembre. Segons fonts consistorials, a partir de hui les famílies hauran d'assumir el cost íntegre de la plaça, que oscil-la entre 1.600 i 1.700 euros o portar als seus familiars als seus propis domicilis.
A la fi de juny, Joaquín Martínez, secretari autonòmic d'Autonomia Personal i Dependència de la Generalitat, va informar a les empreses amb places concertades que per motius pressupostaris, a partir del 31 d'agost del present any, no es renovarien els contractes de concertació.
Diverses plataformes en defensa De la Llei de Dependència de València i comarques s'han manifestat al costat de familiars i representants del consistori enfront del Palau de la Generalitat, pel que consideren “intolerable i un trepig de drets”, ja que als 45 afectats se'ls havia reconegut el dret a ocupar una plaça.
Ve amb un bon bagatge. A més del seu pas per la NBA, amb eixida última frustrant dels Orlando Magic, l’ala pivot va fer el seu camí a l’ACB. Al Gran Canària, en només dos anys a Europa, ha destacat amb les seues actuacions. Sense anar més lluny, este passat any va ser inclòs en el segon quintet ideal de l'Eurocup jugant per als illencs.
Vicente Solà, president del València Bàsket, estava satisfet en l’acte de presentació. Però exigia compromís per al jugador. “S’ha de buidar amb nosaltres, que s'entregue al màxim, perquè necessitem tot l'esforç amb el nostre equip. Ho necessitem perquè mantinga viu eixe esperit taronja que ens caracteritza i que ha demostrat durant la passada temporada”, va admetre.
Manuel Hussein, va donar detalls del nou reforç. “sé que és un treballador incansable en la pintura, ho veig quan li veig jugar. És important per a nosaltres perquè volíem que l'equip no perdera eixe senyal d'identitat quant a agressivitat”, va assegurar.
Augustine és un jugador interior polivalent, capaç d'ocupar les places d'ala-pívot i pívot durant els partits. A més, igual que en el cas de les contractacions de Savanovic i Cook, es tracta d'un jugador que ja porta 2 anys en la Lliga ACB, la qual cosa afavorirà el procés d'adaptament al club i a la lliga. El seu tècnic ho té clar: “pot anotar de diferents maneres, ajudar en el rebot ofensiu, corrent el camp, inclús en situacions de pal baix. Crec que és un jugador sòlid, que ens va a vindre molt bé per a complementar a Savanovic i poder jugar amb ell”, va dir.
Per la seua banda el jugador va manifestar la seua satisfacció d’haver recalat en València, tot i el suspens quant a la seua contractació. “És una oportunitat molt gran per a mi, un pas en la meua carrera. Tinc ganes de guanyar partits i ajudar a l'equip en tot el que puga”, sentencià el nord-americà.
Como ya avanzábamos antes de las vacaciones, las dos películas que, ya fuera por A o por B alzaban más expectativas, triunfaron y no dejaron indiferente a casi nadie: Origen y Los Mercenarios. El cerebral film de Christopher Nolan sedujo al respetable con su arriesgada propuesta de mezclar sueños, realidad y acción, y provocó mil y una tertulias post-cine debido a su profunda ambigüedad onírica o a esa estructura tipo bucle; aunque, siendo objetivos, quizá le sobraran bastantes dosis de autocomplacencia y metraje para resultar plenamente satisfactorio.
El previsible éxito comercial de Los mercenarios, por su parte, se debió a su franqueza y falta de pretensiones, al ofrecer a la audiencia veraniega justo lo que ésta esperaba de ella: golpes, explosiones, chistes malos y testosterona por doquier. Si bien también dio la impresión de que, una vez en harina, Stallone se podría haber esmerado más en el guión o en su faceta visual: ni un solo plano conjunto de Schwarzenegger, Sly y Bruce Willis en su única escena compartida -la de la iglesia- es lo más parecido a un crimen.
L’associació Fira Gastronòmica de l’Alcúdia ha publicat recentment les bases del concurs que se celebrarà el dilluns 4 d’octubre als salons Siglo XXI de l’Alcúdia. El certamen va dirigit a cuiners professionals d’establiments de restauració oberts al públic. Per la seua banda, el jurat estarà format per reconeguts restauradors i crítics gastronòmics de publicacions especialitzades.
Els concursants hauran d’elaborar un putxero valencià amb una sèrie d’ingredients bàsics en la recepta: garreta de vedella, cansalada, ossos rics en medul·la, blanquet, pollastre i/o gallina, pilota, cigrons, creïlles, xirivia, card i nap. A més, podran incorporar ingredients típics de l’àmbit geogràfic del restaurant al qual pertanyen.
Els representants de l’Associació Cultural Cant de la Carxofa, junt a l’Alcaldessa d’Alaquàs, Elvira García Campos, rebran hui dimecres 1 de setembre la distinció de la Festa del Cant de la Carxofa com a Festa d’Interès Turístic Provincial de mans de la Secretària Autonòmica de Turisme, Mª Victòria Palau Tàrrega. Una distinció que va ser concedida el passat mes d’abril per l’Agència Valenciana de Turisme com un reconeixement a la que és una de les tradicions locals més antigues de les que es conserven a la ciutat.
L’acte de reconeixement oficial es celebrarà a les 20 hores al Castell d’Alaquàs en el marc de la Prova de Veu de l’Àngel del Cant de la Carxofa. En ell es triaran als xiquets i xiquetes que interpretaran este cant tradicional en honor a la Mare de Déu de l’Olivar i el Crist de la Bona Mort.
Cadascun dels sis xiquets i xiquetes finalistes en el procés de selecció interpretaran el Cant de la Carxofa. Després es procedirà a la votació popular. A continuació tindrà lloc l’acte de reconeixement i posteriorment es donaran a conèixer els xiquets i xiquetes que interpretaran definitivament el Cant.
El Cant de la Carxofa en honor a la patrona d’Alaquàs es celebrarà el 8 de setembre a la Parròquia de la Mare de Déu de l’Olivar a les 21 hores i el recital en homenatge al Crist de la Bona Mort tindrà lloc el 9 de setembre davant el Castell d’Alaquàs, també a les 21 hores.
Enguany un total de 36 xiquets i xiquetes s’han inscrit a l’escola de la Unió Musical d’Alaquàs per a participar en el procés de selecció sota la supervisió de la professora Rut García Martínez.
El Cant de la Carxofa és una composició musical del segle XVII i de tipus religiós denominada motet característica de les poblacions de l’Horta Sud. En l'actualitat es conserva a Alaquàs, Silla, Aldaia i al Barri del Carme de València. Però és només en el municipi d’Alaquàs on la lletra va experimentar la variant de cantar no només al Crist, sinó també a la Mare de Déu de l’Olivar, i el caràcter participatiu i democràtic que en els últims 10 anys se li ha incorporat, el que diferencia la Carxofa d’Alaquàs de la de la resta i ha fet que siga considerada com una de les tradicions més genuïnes i antigues de la població, així com una de les senyes d’identitat més preciades.
L’escola del Centre Musical Paternense va patir un retall del 64 per cent que a tingut com a resultat una reducció en l’oferta educativa per als xiquets i xiquetes del municipi.
La regidora de Compromís per Paterna, Loles Ripoll afirma que la declaració de les bandes i societats musicals com a Bé d’Interés Cultural (BIC) Immaterial “és una fugida cap endavant de Serafín Castellano, que ha enganyat estes entitats que tant treballen per la cultura de la Comunitat”.
Ripoll ha explicat que el Centre Musical Paternense “té d’altres despeses a més de les relacionades amb els professors que imparteixen la formació musical, com per exemple els instruments, els uniformes o les despeses corrents com la llum, que també s’han de pagar i que poden ofegar les seues finances”. En este sentit, denuncia que “davant este atac, Agustí no ha mogut un dit per a exigir a Francisco Camps que canvie la situació. Està paralitzat perquè l’importa més estar a bé amb Camps, el seu ex cap, ja que va ser assessor al seu gabinet, que la supervivència d’un centre que dóna classe a quasi 300 alumnes”.
Segons Compromís per Paterna "Amb la subvenció rebuda, el Musical Paternense haurà d’oblidar-se de comprar instruments nous, que es presten als alumnes que no poden tindre el seu propi, a més de continuar obligant els pares a pagar les reparacions”.
Ripoll també ha denunciat que el Consell de Francisco Camps ha enganyat a les societats com el Centre Musical Paternense amb promeses del tipus “que anaven a fer-se càrrec de les escoles i ara ens trobem amb un panorama desolador en quant a la música valenciana”.
El Centre Musical Paternense actualment imparteix cinc anys d’estudis musicals, compta amb uns 290 alumnes i té al voltant de 500 socis, enguany no podrà fer grups d’alumnes nous si no hi ha un mínim d’uns 15 alumnes per a buscar professor.
La subvenció que s’ha rebut és d’uns 13.400 euros i segons Compromís “cobreixen a dures penes el curs que comença en octubre però que pot dur a la nostra escola musical al tancament l’any que vé, com va a passar ara en algunes escoles musicals de l’Horta Nord que no obriran les seues portes per al curs 2010-2011”.
“En època de crisi cal apretar-se, però retallar de manera tan salvatge la cultura i el patrimoni valencià no té qualificatiu”, afirma Ripoll i afegeix que “no és manera de solucionar el greu problema econòmic de les bandes declarant-les, a corre-cuita, BIC per a evitar protestes que taquen més la imatge pèssima de la Generalitat amb la cultura tradicional valenciana”.
L’Institut Valencià de la Música (IVM) tampoc ha donat cap ajuda a la gran part de les bandes musicals en aquests moments tan complicats per a la seua supervivència.
Unes festes en les quals l’Ajuntament, al seu llibre de presentació dels actes, ha volgut reflectir l’esforç fet per “ajustar-se a la realitat econòmica”. Amb la qual cosa, s’han reduït les despeses per a un programa que ve, això sí, carregat d’actes lúdics i religiosos. Hui mateix, tindrà lloc el 2n concurs de farolets. Una tradició que torna a recuperar-se al municipi i que de segur farà les delícies dels més menuts.
Demà visitarà Picassent de nou, Pep Gimeno, ‘Botifarra’. El fenomen Botifarra torna a estar en esta localitat, on ja s’ha convertit en un clàssic gràcies a les seues actuacions quasi anuals. Serà a les 11 de la nit, a la plaça de l’Ajuntament.
Una microdisco divendres, farà de prèvia per a uns que també tornen a Picassent tres anys després de la seua darrera visita. Bajoqueta Rock actuaran dissabte amb el seu particular show i rock en la nostra llengua.
Mobiliari espatllat i amb mancança de seguretat és el que ens trobem al cèntric Parc de la Bombilla, que és usat diàriament per centenars de menors, on abunden jocs trencats que estan estellats i poden provocar ferides en cas d'utilització o d’altres on ha desaparegut alguna part dels mateixos, reduint les garanties de seguretat, sobretot en les passarel·les on han desaparegut unes quantes baranetes de protecció.
Tan important com la renovació de molts jocs que actualment són perillosos és també el correcte manteniment dels mateixos, una qüestió ignorada pel consistori de Llíria en l’actual legislatura. La neteja és deficient en aquest punt d’encontre ciutadà que és el Parc de la Bombilla, de manera especial el llac central i algunes zones properes a la part de l’institut amb vidres, restes de llaunes i inclús s’han arribat a detectar xeringuilles usades i alguns veïns denuncien també que es un punt de venda d’estupefaents per les nits.
Incivisme i despreocupació per part de l’equip de govern edetà provoquen que el principal espai verd i lúdic de la ciutat mostre una imatge deplorable i lamentable, segons va denunciar Compromís per Llíria. A més, diverses reclamacions per part dels pares i mares, que porten als seus menuts a aquestes instal·lacions municipals, s’han registrat ja a l’ajuntament intentant que s’aborde amb urgència la renovació d'aquests elements de joc i s’establisca un servei regular de manteniment, neteja i higiene dels mateixos.