A València, la política s’ha convertit en una eterna cursa per a vore qui de tots és més borinot: si els que manen, si els que fan oposició o els qui mirem.

P: El blog s'anomena Cornadas para todos, un nom, com a mínim, curiós.
R: El nom prové d’una anècdota taurina. És d’un matador veneçolà, César Girón. Diuen que era prou cabró als patis de quadrilles, allà on els toreros passen els nervis i les últimes pors abans d’eixir a la plaça. Diuen que un dia, quan tots diuen allò de "que Dios reparta suerte", ell es va girar a la resta de companys i va dir: “Cornás pa tós, hijos de puta”. Amb el pas del temps he vist que el nom triat li ha vingut de meravella al blog per a incloure diverses temàtiques i fer crítica sense mirar pèl.

P: I ha rebut vosté alguna cornada pel fet d'escriure de bous? O tan sols les mateixes que rep pel fet que li agraden?
R: Més d’una amenaça he rebut als comentaris del blog o directament al correu electrònic, però el millor és no fer cas dels insults i les paraules destrellatades. Normalment vénen d’antitaurins. Però també li puc dir que per al negoci taurí la meua visió periodística de la festa no és la més còmoda i per això tal volta només tinc un blog. La conclusió és allò que li deia al principi, el món del bou no ha fet les coses com toca o no s’ha sabut vendre, i ha preferit continuar apurant  el seu modus vivendi ranci de collons. I és clar, el periodisme taurí més oficial en forma part.

P: Al blog de tant en tant escriu en valencià (poc darrerament), però les cròniques taurines les fa sempre en castellà? No hi ha tradició de periodisme taurí en valencià? Per què no s'anima a reviscolar-ho?
R: Hi ha tradició de periodisme en la nostra llengua? No molta, veritat? No tinc cap criteri per escriure en valencià o castellà, però la veritat és que hi predomina el segon. En temàtica taurina una raó per a triar el castellà poden ser els lectors que arriben de qualsevol punt d’Amèrica llatina. Però la veritat és que algun amic sí m’ha suggerit que intente fer crònica taurina en valencià. És una cosa que no descarte, però ¿algú em vol pagar per fer-ho? Jo m’hi oferisc.

P: Parlàvem al principi de com es trobava la blogosfera taurina a València quan vosté va inaugurar el seu bloc. La cosa ha canviat des de llavors fins ara, no?
R: Ha canviat i ha augmentat, però tot sempre es pot millorar. Un blog molt actiu, fet des de València per un aficionat i que només parla de bous és División de Opiniones.

P: I sap si amb el seu apostolat ha convertit algun antic profà?
R: Apostolat? Jo tinc una gran afició, una gran passió, i són els bous. És una cosa que estime, que forma part de la meua cultura, de la meua educació i sense la qual no seria com sóc. Per tant, com a cosa bona que és per a mi, no tinc cap problema a compartir-la. Això ja fa temps que ho vaig decidir. Tinc amics que van enganxant-se poc a poc. Açò no és fàcil, però tampoc és una religió, tot i que jo solc dir que si crec en alguna cosa per damunt de totes les coses, és en la bravura del bou.

P: Doncs, finalment, no puc deixar d'aprofitar que el tinc ací per a preguntar-li per la seua opinió al voltant del "Día de los toros" que han programat les autoritats valencianes per al proper 9 d'octubre. Com ho veu? Pensa que és positiu per a "la fiesta"?
R: Torna-li, digues festa que no passa res! A vore, de la proposta no m’agrada la seua iniciativa política. Tampoc m’agrada que ací, mentre inventen el Dia del Bou, Canal 9 es quede sense programa d’informació taurina. Tot és pur oportunisme hipòcrita. Com el d’una Catalunya sense corregudes, però sí amb els correbous blindats per un grapat de vots.  Però tot això serà millor deixar-ho per a un altre moment.